El capità del vaixell Stanbrook, Archibald Dickson, va anotar en el seu diari les terribles escenes de l’evacuació dels republicans atrapats en el port d’Alacant al final de la Guerra Civil. “És pràcticament impossible donar una descripció adequada de l’aspecte que el meu vaixell presentava quan tots els refugiats hi van estar a bord, i el més aproximat que puc dir és que semblava un d’aquells vapors turístics del riu Tàmesi en un dia festiu, només que molt pitjor”, escriu l’heroic capità des d’Orà a principis d’abril del 1939.
Els seus records, juntament amb una trentena de testimoniatges directes, figuren en l’estupend llibre La guerra ha terminado. Alicante, 1939 encarregat per la Generalitat Valenciana a l’editorial Media Vaca. La publicació, presentada aquesta setmana pel president de la Generalitat, Ximo Puig, s’emmarca en la celebració d’Alacant 2019, capital de la memòria2019, capital de la memòria organitzada pel govern autonòmic per rememorar els terribles successos de març i abril del 1939 que van precedir la postguerra franquista.
Begoña Lobo, coeditora de Media Vaca, assenyala en la casa i seu de l’editorial que comparteix amb Vicente Ferrer a València la frondosa biblioteca d’on han eixit una gran part dels testimoniatges que componen el llibre, amb una edició acurada (marca de la casa). “Una cosa és la faena dels historiadors i una altra la veu dels protagonistes, que és un interés nostre de fa molts anys”, conta l’editora en una entrevista amb eldiario.es. “La faena de llegir llibres i d’investigar és fonamental”, diu Ferrer al seu costat.
L’obra inclou els testimoniatges més notables de la infausta i inútil fugida de milers de republicans apressats per l’entrada imminent a la ciutat de les tropes franquistes. “Passant d’un nom a un altre, i d’un llibre a un altre, hem reunit una trentena de testimoniatges d’informants situats en la banda dels vençuts (és a dir, en el dels que no escriuen la història) que són testimonis directes d’uns successos que conten en primera persona, bé per denunciar-los, bé per mantindre’ls vius o per expulsar-los definitivament dels seus records”, escriuen els editors en un pròleg.
El llibre, de gran format, narra les vivències dels dirigents republicans que van marxar a l’exili des d’Alacant (els militars Ignacio Hidalgo de Cisneros i Antonio Cordón, el camarada italià Palmiro Togliatti, La Pasionaria Dolores Ibárruri i Irene Falcón o el ministre Julio Álvarez del Vayo, entre altres), a més de textos de periodistes com Eduardo de Guzmán i Víctor Alba, de l'escriptor Jorge Campos o de l’historiador Manuel Tuñón de Lara, entre molts altres. “Resulta sorprenent comprovar quanta gent va escriure o va contar les seues vivències a Alacant en aquells dies de març i abril del 1939”, diuen els editors de La guerra ha terminado.
Afortunadament, altres testimoniatges menys coneguts, però igualment rellevants figuren en el llibre. Alguns, com el de la jove socialista Angelita Rodríguez (Almagro, Ciudad Real, 1916 - Alacant, 1999), resulten evocadors d’aqueix ambient maxaubià de la derrota. La dona, juntament amb milers de republicans desesperats i terroritzats, va presenciar l’entrada dels feixistes italians i dels falangistes espanyols a la ciutat. Mentre rebien els insults dels nouvinguts, “va passar alguna cosa (...), es va fer un silenci sepulcral”. “Tan sols s’escoltaven els insults... I el silenci. Crec que el cor d’aquelles vint-i-cinc mil persones es va paralitzar”, escriu.
Les fotografies del divulgador José María Azkárraga retraten els principals llocs –el port d’Alacant, el camp dels Ametlers i el d’Albatera o la caserna de Benalua– que van presenciar la infausta destinació dels republicans que van quedar atrapats i que van ser conduïts als camps de concentració, a les presons o a l’escamot d’afusellament (“Aquests que veus, espanyols trencats, derrotats, amuntegats, ferits, somnolents, mig morts, esperançats encara d’escapar, són, no ho oblides, el millor del món”, diu un dels personatges de Max Aub en la seua novel·la Campo de los almendros).
Media Vaca, una editorial independent molt singular especialitzada en il·lustració, que ha obtingut els premis més importants (com el Bologna Ragazzi Award de la Fira del Llibre per a Xiquets de la ciutat italiana, que han rebut quatre vegades o, a Espanya, el Premi Nacional a la Millor Tasca Editorial), ja havia publicat llibres il·lustrats de Manuel Azaña o els Crímenes ejemplares de Max Aub. “Rescatar l’ocult és part de la faena de qualsevol editor, és la nostra responsabilitat”, afirma Vicente Ferrer davant una tassa de te.
Els llibres de l’editorial Media Vaca, un projecte sense parangó nascut fa més de dues dècades, comporten una mitjana de set anys de preparació. En el cas de La guerra ha terminado, un encàrrec de la Generalitat Valenciana, Vicente Ferrer i Begoña Lobo han recuperat els llibres sobre la Guerra Civil i el terror franquista de postguerra que poblen la seua excel·lent biblioteca i han comptat amb l’ajuda d’amics i especialistes per a completar la llista.
“El treball de documentació és fonamental per a nosaltres”, apunta Ferrer. “Quan et fiques a fer llibres, intervens des del present en alguna cosa que va succeir fa molt de temps i tots aquests llibres estaran al costat d’uns altres que van estar abans. Es tracta de fer sobreviure els llibres que valen la pena, tenim aqueixa responsabilitat: donar a conéixer el millor”, postil·la l’editor.
La guerra ha terminado, l’últim tresor de Media Vaca, n’és una bona mostra.