Les martingales d’Enrique Ortiz amb l’urbanisme d’Alacant

Converses interceptades per la policia en la investigació del cas Brugal, en la peça separada del Pla Parcial de Rabassa, trauen a la llum les martingales de l’empresari Enrique Ortiz perquè el projecte tirara avant. Ara, huit anys després el projecte és passat; el mateix Ortiz, que ha admés en la seua declaració en una de les causes del cas Gürtel el pagament irregular d’actes del PP en les campanyes del 2007 i del 2008, ha renunciat a continuar tramitant l’Actuació Territorial Estratègica (ATE), i el jutjat d’instrucció número 6 ha tancat la investigació de Rabassa pel fet de “no haver quedat prou justificada la comissió del delicte” que va donar peu a la causa.

Ortiz ha rebutjat el projecte i acusa, en l’escrit de renúncia, l’Administració actual de declarar nul el projecte per a frenar-ne la tramitació. Li reclama 20 milions d’euros, a través de set de les seues empreses interessades en el projecte, segons han informat fonts coneixedores de la reclamació. A tall d’exemple, només mitjançant una, Urbanika Proyectos Inmobiliarios, Ortiz reclama a la Generalitat i a l’Ajuntament “amb caràcter solidari” una indemnització de 6,7 milions d’euros per “alteració de les condicions de participació de la mercantil” en l’actuació de “nova urbanització, com a conseqüència de la declaració de nul·litat del Programa d’Actuació Integrada i Pla Parcial del Sector Llacunes de Rabassa”. No obstant això, les empreses d’Ortiz van presentar la renúncia quatre dies abans que acabara el termini per a resoldre les errades detectats en el projecte i sense que existira la declaració de nul·litat.

Tramitació accelerada

El que no exposa l’empresari alacantí és que, segons les converses recopilades per la policia, ell i la cap d’Urbanisme de l’alcaldessa ‘popular’ Sonia Castedo, Isabel Campos, intentaven tramitar per via d’urgència el projecte a la tardor del 2008.

En una de les converses que mantenen, cap a les 21.45 del 23 d’octubre d’aquell any, Ortiz es queixa que una arquitecta municipal se’n va de vacances 10 dies a Egipte sense haver firmat un informe que necessita. Campos el tranquil·litza i li diu que hi ha temps i que estan esperant que se solucionen “les errades” del document, que està “ple” d’errors.

“Enrique, fotre, és que tampoc no treballem bé!”, es lamenta Isabel Campos, que puntualitza que “fins i tot els annexos estaven malament. Està tot malament, hi ha un muntó de coses”.

El constructor proposa fins i tot enviar per avió el document perquè el signe si cal a Egipte. “És que, fixa’t tu, saps el que em fa por a mi? Que vaja això a les mans d’un jutge boig que prenga la mesura cautelar de parar-ho i ja no es pot aprovar”, argumenta l’empresari.

La cap d’Urbanisme li indica que el ple que ha d’estudiar el cas serà el 21 de novembre i que “abans no estarà això d’Oti –Oti García Pertusa–”, que havia de prendre possessió del seu càrrec, i que la tècnica que se n’anava de viatge ja havia avisat: “Feu-ho, que me’n vaig”.

Ací, Ortiz pregunta si l’arquitecta és qui ha de signar-ho, i Campos matisa: “És clar, perquè a qui ha posat en Planejament, la nostra xica, és Miguel Ángel Cano. I Miguel Ángel sí que no t’ho fa… de cap manera. Ha de ser ella”.

I planteja Ortiz: “No pot anar-se’n i deixar-ho… no, si demà ja no està”, es respon, assumint la impossibilitat. En aqueix punt, Isabel Campos torna sobre la qüestió: “Si haguera estat tot bé, li ho hauria deixat signat hui…”.

Problemes amb l’aigua

En una altra de les converses, Enrique Ortiz es queixa a Ángel Franco (PSPV) que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer havia posat impediments al Pla Rabassa. Per això, demana al llavors dirigent socialista alacantí que li aconseguisca una entrevista amb el president de la Confederació, perquè “van fer un informe en contra d’això de Rabassa…”. “Ja hem esmenat el que ens van demanar de l’aigua”, al·lega.

L’objectiu del constructor era que Franco intercedira davant del president perquè acceptara una entrevista amb ell i plantejar-li la possibilitat d’entrar a “parlar amb ells i dir-li que si necessiten que pose diners per a ampliar la dessaladora o el que siga, doncs, oferir-me i intentar parlar amb ells i que siguen partícips”.

Ángel Franco li assegura que coneix “raonablement bé” el president de la Confederació i que li pot “propiciar” una trobada. Ortiz, que veu reticent Franco, li proposa: “Si no vols telefonar t, que telefone a algú o el que siga”. No obstant això, el socialista li indica que no es preocupe, que li farà la gestió.