Els interessos urbanístics ocults del PP quan diu que la Llei de l’horta valenciana va agreujar els efectes de la DANA

No és nou que el PP assenyale la Llei de l’horta com un problema per a la política territorial valenciana, però des de la fatídica DANA no ha dubtat a utilitzar-la com a palanca per als seus interessos. El govern de Carlos Mazón fa servir la coartada la DANA per a llançar una faula: que la llei bloqueja les intervencions per a canalitzar els barrancs del Poio i de la Saleta, per la qual cosa cal revertir aquesta legislació proteccionista de l’anterior govern del Pacte del Botànic.

Quan Mazón va comparéixer en les Corts Valencianes per a explicar la seua gestió durant l’episodi del catastròfic temporal ja va assenyalar directament aquesta llei com un obstacle que impedeix l’actuació de la qual és responsable la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), i dilluns es feia un pas més en aquest sentit. En una reunió dels consellers de Medi Ambient i d’Agricultura, Vicente Martínez Mus i Miguel Barrachina, amb els alcaldes de les localitats afectades per la DANA, tots dos anunciaven una revisió de la legislació per a “desbloquejar els projectes d’actuació sobre la canalització de rius i barrancs”.

Com a punt clau apuntaven retallar les responsabilitats del Consell de l’Horta, un organisme que integra diverses conselleries, la Diputació de València, l’Ajuntament de València, organitzacions agràries i entitats de defensa de l’horta. Fins a la data, els seus informes eren preceptius i vinculants, però amb el canvi normatiu limitaran la seua responsabilitat únicament a la matèria agrícola.

El Consell que presideix Mazón afirma que “actualment, els informes sobre les millores en aquests barrancs són desfavorables, a pesar que els tècnics han reconegut la urgència d’aquestes intervencions per a evitar futures inundacions. Una vegada aprovades les modificacions en la Llei de l’horta, tots dos projectes quedaran desbloquejats, cosa que obligarà el Ministeri per a la Transició Ecològica a executar les obres”.

“Construir tot el que es puga”

Però des del PSPV i Compromís han negat la major, afirmen que la legislació el que fa és protegir el territori i, per tant, la ciutadania, i que el PP se serveix de la DANA com a “coartada” per a aprofundir en les seues polítiques de promoció urbanística.

La socialista María José Salvador, exconsellera de Territori, afirma que no hi ha “cap informe que bloquege ni pose en situació crítica la intervenció sobre aquests barrancs”. Salvador assenyala que “únicament hi ha informes d’esmenes i condicionants com a integració paisatgística, la prova és que els projectes estan en tramitació”.

Assegura la diputada del PSPV que “és una faula del PP per a continuar amb la seua política d’involució del territori”. Recorda així que el Pla Simplifica presentat pel Consell “torna a apostar per l’urbanisme, és una contrareforma de desprotecció de territori i facilita la construcció en territori protegit”. A més explica que “l’equació més adequada és ‘més protecció del territori = més protecció de les persones”, però que “el model del PP està en els antípodes” del seu, i que consisteix a “construir tot el que es puga”.

Des de Compromís la portaveu adjunta, Paula Espinosa, ha anat en la mateixa línia: “el Consell del PP menteix quan diu que la Llei de l’horta ha suposat un fre a la posada en marxa dels projectes d’actuació”. Espinosa insisteix que “el que exigeix aquesta llei és garantir que aquestes obres s’adapten al territori protegit fent-les més útils davant el context climàtic que patim, però en cap cas prohibeix la seua adequació”.

La diputada assegura que els consellers que van assistir a la reunió amb els alcaldes “van mentir descaradament”, i lamenta que “la tergiversació del PP sobre la realitat legislativa en la protecció del territori és molt basta”.

Totes dues diputades coincideixen a assenyalar que la responsabilitat de la paralització de la canalització va ser del Govern del PP de Mariano Rajoy, com ja va denunciar l’anterior ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. Recorden que els projectes dataven del 2006 i el 2007 i que amb l’entrada del Govern del PP van perdre força fins al punt que van caducar l’any 2017. Llavors, i amb la nova legislació territorial, el Govern socialista de Pedro Sánchez va haver de reprendre el projecte, que va entrar en la conselleria el 2022, un projecte que encara està en tramitació.