La Universitat Catòlica de València és una de les pitjors d’Espanya, segons l’U-Ranking, una avaluació de l’educació superior duta a terme anualment per la Fundació BBVA i l’IVIE, l’institut d’investigació econòmica participat per la Generalitat. Aquest estudi mesura la qualitat de la docència, la recerca i la innovació i el desenvolupament tecnològic. El rànquing corregeix els resultats en funció de variables, com ara la grandària dels centres o els seus anys d’activitat.
L’escalafó del 2016 no millora els resultats de la Catòlica de València, una universitat vinculada a l’Església. En el global, està en la posició 61, només per davant de la Vic (una localitat catalana de 43.000 habitants), l’Oberta de Catalunya (que fa classes en línia), la UNED (a distància) i la San Jorge, la pitjor d’Espanya i també promoguda per l’Església, en aquest cas l’arxidiòcesi de Saragossa.
L’U-Ranking assenyala el “pes creixent de les universitats privades en el sistema universitari espanyol” i adverteix que la metodologia de l’estudi pot llastar els seus resultats. “És innegable que moltes variables poden provocar que els seus resultats no siguen equivalents: són universitats molt més joves com a mitjana, amb més concentració en zones geogràfiques amb més renda per capita, amb una oferta de títols molt menys diversificada que la del sistema públic i també més menudes”.
Encara que solen complir en docència, diu l’estudi, les privades estan penalitzades pels seus pobres resultats en recerca i, en menys grau, innovació i desenvolupament tecnològic. No obstant això, comparada amb les seues iguals –altres universitats privades– la Catòlica tampoc n’ix ben parada. Només la San Jorge presenta una classificació pitjor entre les de classes presencials. Entre les universitats públiques valencianes, la que més destaca és la Politècnica de València, segona en el seu grup d’“Universitats altament especialitzades”.
Els rectors de les universitats públiques valencianes van alertar al seu dia contra el disseny de l’educació superior del Consell a les mans del PP, que estaria creant una “bambolla” en el sistema. “No podem permetre que la bambolla universitària del sector privat faça desaparéixer anys de planificació del sistema públic valencià”, va alertar Vicent Climent, rector de l’UJI, en la commemoració del XXIII aniversari de la universitat castellonenca.
El PP va fer cas omís d’aquesta advertència i d’altres. La Catòlica va obtenir l’autorització de l’expresident Francisco Camps per a la seua Facultat de Medicina sense que complira els requisits imposats pel Consell de Coordinació Universitari, ja que ni havia presentat el pla d’estudis ni tenia fixada la quota d’alumnes.
Guerra entre la Catòlica i la Generalitat
La complicitat entre les universitats privades i el Consell del PP –n’hi ha d’altres que s’han quedat fora de l’U-Ranking, com la Cardenal Herrera, analitzada el 2014 amb resultats mediocres– ha deixat pas a l’hostilitat entre la institució religiosa i el Govern del Botànic.
La Catòlica ja ha portat als tribunals dues vegades la Conselleria d’Educació, dirigida per Vicent Marzà (Compromís). L’una, per haver exclòs als estudiants de les universitats privades de les beques de la Generalitat. L’altra, per haver limitat, d’acord amb Sanitat, la realització de pràctiques als estudiants de carreres sanitàries en els hospitals públics.