Les masculinitats igualitàries són “formes alternatives al model hegemònic tradicional que busquen, a través del canvi en les pràctiques i la societat, produir una transformació real; abandonar una masculinitat entesa com a tradicional i superar la visió androcèntrica i patriarcal del món per treballar per un món en equitat i igualtat des d’una perspectiva de gènere masculina”. D’aquesta manera, “plantegen una alternativa, un canvi de pràctiques masculines cap a posicions més corresponsables, conciliadores, emocionals, sanes respectuoses i equitatives pel bé de tots”.
Així es recull en Repensant(-nos) en masculí plural, una guia introductòria de la Conselleria d’Educació elaborada per Jorge Cascales i Joan Sanfèlix en col·laboració amb Carles Fons per treballar les masculinitats igualitàries a l’aula. L’objectiu d’aquest document és “conscienciar, sensibilitzar i formar la comunitat escolar sobre la importància de la coeducació, i més concretament sobre el paper de les masculinitats respecte de la igualtat entre dones i homes, així com per a previndre conductes de risc i violentes que es reprodueixen a causa de la socialització sexista i/o masclista amb què vivim hui dia i, d’aquesta manera, previndre l’assetjament i la violència masclista entre altres qüestions socials”.
El document pretén servir al professorat per a incorporar “de manera transversal o específica” la qüestió de les masculinitats igualitàries en la seua docència, en el pla d’acció tutorial i en qualsevol altre context educatiu en què siga possible abordar aquest tema. Per fer-ho, ofereix una sèrie d’eines –teòriques i pràctiques– de caràcter bàsic i introductori pensades per a treballar, fonamentalment, amb alumnes de Secundària, Batxillerat i Formació Professional.
La guia, dirigida principalment al professorat i als coordinadors d’igualtat i convivència, parteix de dues idees bàsiques i complementàries: una visió crítica sobre el model de masculinitat tradicional i allò que comporta en les nostres vides i la necessitat de reflexionar i produir de manera col·lectiva tota una sèrie de coneixements concrets i pràctics sobre “què i com volem que siguen les masculinitats igualitàries”.
Així doncs, la planificació i les activitats s’han programat, principalment, per a adolescents entre 14 i 18 anys: “A aquestes edats es té un desenvolupament evolutiu i unes característiques òptimes per a treballar aquests temes”. Es tracta de joves amb un desenvolupament cognitiu i unes capacitats que “afavoreixen la mirada crítica”; estan “en procés d’emancipació familiar, un moment crític en què guanya importància el grup d’iguals; comencen a tindre ”autoconsciència, sentiment de justícia i, fins i tot, una identificació sexual més marcada“; ”interioritzen les normes del grup i tenen una moral més autònoma“; i estan en una etapa en què les seues manifestacions conductuals ”són característiques per a sentir-se acceptats en els nous espais en què estan submergint-se“.
La proposta sorgeix com una reflexió que “pretén trobar punts de connexió i estar d’acord amb les reivindicacions feministes contemporànies més rellevants, fonamentalment les que interpel·len els homes en la seua posició de privilegi i sobre la necessitat de la seua implicació/transformació per a poder evolucionar cap a societats efectivament igualitàries”. Partint d’aquesta base i per mitjà de la crítica de les qüestions més “nocives i tòxiques” del model tradicional i acompanyada de la reflexió/construcció col·lectiva sobre les característiques d’aquestes “preteses masculinitats igualitàries” es vol oferir una “eina bàsica”.
Es tracta de fer “un primer pas” per a abordar aquesta qüestió des de l’òptica i les realitats i experiències dels adolescents, “a qui cal informar i dotar d’un pensament crític perquè puguen, de manera autònoma, fer front a discursos que pretenen perpetuar sistemes de dominació que van en contra de tots i que cal superar definitivament”.
El document ofereix una sèrie de fitxes amb propostes de diferents dinàmiques o activitats que poden interpretar-se de manera flexible i adaptada a cada context particular i que es poden desenvolupar de manera específica o transversal, integrada en el temari d’assignatures concretes dels plans d’estudi, com per exemple valors ètics, cultura clàssica, àmbit de les ciències.