Si el 2020 va ser un any tràgic i desembre un mes negre, el mes de gener està sent dramàtic en la Comunitat Valenciana en el que a l'evolució de la pandèmia es refereix, com demostren els testimoniatges dels sanitaris que apunten que s'hauria d'haver sigut molt més restrictiu i haver decretat un confinament domiciliari fa setmanes: “Salvar el Nadal ha sigut un torpede en la nostra línia de flotació”. Amb una incidència acumulada a catorze dies de 1.431 casos per cada 100.000 habitants divendres passat -desembre es va tancar amb 390 i el màxim es va produir dimecres passat, amb 1.459, i la tendència, encara que molt poc a poc, sembla que és a la baixa-, molt per damunt de la mitjana espanyola (889), les dades que ofereix cada dia la Conselleria de Sanitat són més que preocupants.
Amb les xifres del diumenge, amb 95 defuncions i 3.993 contagis, la COVID deixa un balanç global de 4.802 morts i 309.965 persones contagiades des que es va decretar la pandèmia en la Comunitat Valenciana (encara que el primer cas reconegut en la Comunitat Valenciana és del 25 de febrer, una mort que es va produir el dia 13 és la primera defunció atribuïda al virus a València). Les dades que ofereix aquest mes de gener són alarmants i demostren que la presència del virus està desbocada a les comarques valencianes: en els últims 31 dies han mort 1.907 persones (han mort més de 61 al dia i en onze dies de les últimes dues setmanes s'han superat els 90 morts en una jornada, mentre que la mitjana en tot 2020 va ser de 9) i han donat positiu 161.661 valencians (el que suposa una mitjana de 5.215 contagis diaris, amb diverses ocasions en les quals s'han vorejat els 10.000 positius en una jornada).
Al gener s'han produït el 38% de totes les defuncions registrades -de manera oficial- a causa del SarsCov2 des de gener de 2020 i el 52% de tots els positius registrats per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. I de tot el mes de gener, aquesta última setmana ha sigut la que ha presentat pitjors registres, amb 671 morts (una mitjana de més de 95 al dia) i 53.998 contagis (7.714 diaris).
Tot això ha tingut una enorme incidència en la pressió hospitalària. Si els hospitals valencians tenien, a data 31 de desembre, 1.713 pacients COVID ingressats, en l'actualitat els malalts hospitalitzats són 4.494, un 162% més (la xifra més alta d'hospitalitzacions es va produir dilluns passat, quan hi havia 4.777 ingressats per coronavirus), la qual cosa es tradueix en què el 41% dels llits hospitalaris estan ocupades per pacients de coronavirus, segons les dades del Ministeri de Sanitat. I si creixen les hospitalitzacions, augmenten d'igual manera les persones que han d'estar en vigilància intensiva, 670 a data de 31 de gener, la qual cosa suposa un 137% més que fa un mes, quan els hospitals valencians tenien 283 pacients de coronavirus en vigilància intensiva -amb una ocupació de les UCI per damunt del 80%, el 63% d'elles estan amb pacients COVID-.
Però hi ha dades per a l'esperança. Sembla que s'està arribant al 'altiplà' de contagis, la incidència acumulada està baixant molt poc a poc i, tal com va explicar la consellera de Sanitat, Ana Barceló, divendres passat en el ple del Consell, l'índex de reproducció del virus ha baixat després de moltes jornades de 1.
Augment de les restriccions
La complexa situació epidemiològica de la Comunitat Valenciana, amb l'increment constant de contagis i morts des de fa setmanes, ha obligat el Govern valencià a anar endurint les restriccions, unes mesures que s'han demostrat insuficients fins hui. Des del tancament perimetral decretat a l'octubre de 2020 fins al tancament de l'hostaleria decretat fa 10 dies, el tancament perimetral durant els caps de setmana de les setze ciutats de més de 50.000 habitants durant els caps de setmana, la prohibició de les reunions de més de dues persones a l'aire lliure o estendre l'ús de la màscara a la pràctica esportiva en l'exterior, entre altres qüestions. Aquestes mesures estaran vigents, almenys, fins al pròxim 15 de febrer.