Confirmen la multa a l’exsecretari municipal de Benidorm per ocultar sis vegades a Antifrau els hotels sense llicència

Esteban Capdepón, exsecretari municipal de l’Ajuntament de Benidorm, governat pel popular Toni Pérez, es va negar fins a sis vegades a contestar els requeriments de documentació de l’Agència Valenciana Antifrau (AVA) relatius a les irregularitats en la concessió de llicències a hotels de la localitat costanera de la comarca de la Marina Baixa. Els funcionaris d’Antifrau van haver d’efectuar el sisé requeriment de manera presencial en el consistori, acompanyats per agents de la Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la Comunitat Valenciana. I ni així el secretari municipal va accedir a lliurar la documentació, a pesar que per llei estava obligat a col·laborar amb Antifrau. L’AVA va imposar a Capdepón, actualment jubilat, una sanció de 5.001 euros, que el funcionari va recórrer. No obstant això, la secció quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), en una sentència a què ha tingut accés elDiario.es, ha desestimat el recurs, avalant així la sanció.

La sentència, que no és ferma, incideix el “paper actiu” en l’ocultació de la documentació per part del secretari municipal. En paral·lel, l’Ajuntament va presentar una querella contra els funcionaris de l’Agència, arxivada més tard per un jutge de Benidorm i per l’Audiència Provincial d’Alacant.

Malgrat els bastons a les rodes del secretari municipal, les perquisicions d’Antifrau (iniciades arran d’una alerta anònima en la seua bústia de denúncies) van concloure que fins a nou hotels de Benidorm mancaven de llicència, tal com va informar aquest diari. L’AVA va ressenyar que la falta de llicències dels hotels “afecta la seguretat pública i la salubritat” dels veïns de Benidorm i dels “potencials usuaris i clients” d’una localitat de la qual destacava la seua condició de “referent turístic internacional”.

L’alcalde Toni Pérez va acabar remetent part de la documentació, encara que “sense que s’haguera atés el contingut complet de tots els requeriments”, tal com recorda la resolució sancionadora de l’AVA, extensament reproduïda en la sentència “pel seu interés per a contextualitzar” el procediment contenciós.

Davant el primer requeriment d’Antifrau, notificat el 12 de juny de 2020, un escrit de l’alcalde del PP es va escudar en el fet que els “els mitjans materials i humans necessaris per a poder recaptar tota la informació sol·licitada” impedien al consistori atendre el requeriment.

El segon requeriment, notificat el 27 d’octubre de 2020, reiterava la demanda de la documentació, advertia que l’actitud de l’Ajuntament podia ser considerada com una infracció i precisava que els expedients sol·licitats havien de ser aportats mitjançant un informe del secretari municipal. Davant el segon avís de l’AVA, Esteban Capdepón va al·legar que l’Ajuntament de Benidorm havia recorregut contra una resolució del Consell de Transparència sobre la petició d’un particular d’informació relativa a llicències d’establiments comercials.

El consistori va sol·licitar la suspensió del requeriment de l’AVA argumentant que l’“única diferència entre tots dos expedients” era la referència a establiments comercials o hotelers i deixava Antifrau “a l’espera” de la resolució del procediment, a càrrec de la mateixa secció quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJCV. L’alt tribunal autonòmic, tal com va informar aquest diari, va donar la raó a l’Ajuntament de Benidorm: encara que la petició del particular sobre les llicències en establiments comercials no era “abusiva”, la sentència reconeixia les dificultats per a obtindre les dades d’un cens format per 4.733 registres.

El tercer requeriment de l’AVA, notificat el 3 de desembre de 2020, reiterava “expressament” la sol·licitud d’un informe per part del secretari municipal. Antifrau va advertir que la negativa del consistori era “infundada”, ja que el seu requeriment no tenia “cap relació” amb una sol·licitud d’informació d’un particular a l’empara de la Llei de transparència. No obstant això, l’Ajuntament de Benidorm va contestar adjuntant la resolució del Consell de Transparència i el recurs interposat davant el TSJCV.

El quart requeriment, notificat el 5 de febrer de 2021, també va caure en sac foradat. El secretari municipal va entregar el recurs contenciós a la resolució del Consell de Transparència indicant que estava “a l’espera” que el TSJCV dictara una sentència.

Després de l’“absoluta falta d’atenció” del secretari municipal, el cinqué requeriment, notificat el 3 de maig de 2021, advertia “expressament” que els funcionaris d’Antifrau compareixerien “personalment” en l’Ajuntament de Benidorm si no s’atenia, tal com finalment va passar.

El 12 de maig de 2021, els funcionaris d’Antifrau van acudir a l’Ajuntament de Benidorm acompanyats per agents de la Policia autonòmica de la Generalitat. A pesar que “inicialment” havien de ser atesos per l’alcalde Toni Pérez, va ser el secretari municipal qui “personalment es va negar a aportar la documentació”, emparant-se en el recurs contenciós contra la petició d’un particular per la Llei de transparència (que ni tan sols havia sigut resolt encara pel TSJCV). Esteban Capdepón es va ratificar en el fet que havia “contestat tots els requeriments anteriors”.

Finalment, el 21 de juny de 2021 l’alcalde va cedir i va acabar remetent –més d’un any després del primer requeriment d’Antifrau– un escrit amb part de la documentació sol·licitada i un informe del secretari municipal. Així i tot, el primer edil va ometre quatre certificats i dos expedients sol·licitats per l’Agència Antifrau, “necessaris per a l’exercici correcte de les potestats d’investigació”.

El 19 de març de 2022, un mes i mig després que concloguera la investigació sobre les llicències als hotels, el director de l’AVA llavors, Joan Llinares, va dictar la resolució sancionadora que va imposar una multa de 5.001 euros al secretari municipal per considerar que la falta d’atenció als requeriments suposava un “incompliment de la seua obligació de col·laboració”, establida en la llei que regula l’AVA.

El funcionari “va incomplir” la col·laboració amb Antifrau

El secretari municipal va recórrer la sanció al·legant que l’inici del procediment només podia iniciar-se una vegada concloses les actuacions d’investigació i que s’havia “facilitat” la documentació sol·licitada. Per part seua, Antifrau considerava que les actuacions d’investigació i el procediment sancionador eren “expedients distints” i que Capdepón “va desoir” els requeriments de l’AVA i, “de manera pertinaç i conscient, no va atendre les sol·licituds de facilitar la documentació i els informes que se li notificaven”.

El secretari municipal també va al·ludir a la “incompetència manifesta” del director de l’Agència Antifrau per a sancionar un funcionari habilitat nacional. L’AVA, per part seua, sostenia que Capdepón confonia la potestat disciplinària amb la potestat sancionadora. El funcionari considerava, a més, que un secretari municipal “no decideix la remissió de documentació o no, només assessora”. Per contra, Antifrau li retreia que “era ell qui determinava la documentació que es remetia i facilitava (o no)” als funcionaris de l’Agència.

A més, Capdepón assegurava que el procediment d’investigació de l’AVA “havia caducat”, cosa a què Antifrau responia que es tractava d’una resolució “aliena” al recurs contenciós.

La sentència del TSJCV, per part seua, conclou que el recurs se circumscriu a l’acte impugnat, és a dir, a la sanció imposada per infracció greu. La sentència indica que l’AVA pot exercir la potestat sancionadora “amb autonomia” respecte dels procediments d’investigació, pel fet de no tindre “de manera expressa” restriccions en la matèria ni en la seua llei de creació ni en el seu reglament.

A més, l’obligació de col·laboració activa o de subministrament d’informació a l’agència “abasta tot el personal al servei de les entitats públiques”. La sentència constata que el secretari municipal “va incomplir” aquestes obligacions. El TSJCV tampoc detecta “col·lisió amb l’autonomia local” i destaca que la funció d’un secretari municipal inclou tant la fe pública com l’assessorament legal preceptiu.

Així doncs, el tribunal conclou que era el funcionari “a qui corresponia l’atenció del requeriment efectuat per l’agència”. La sentència imposa a Capdepón, per un màxim de 1.000 euros, les costes del procediment.