Dos jutjats de València investiguen els usos i abusos amb diners públics de la visita del papa Benet XVI a València al juliol del 2006. De moment, ja s’ha imputat l’expresident de la Generalitat Francisco Camps i el bisbe auxiliar de València, Esteban Escudero, pel mal ús dels fons de l’Administració valenciana en aquesta efemèride. Però els estranys i abundants moviments de diners no sols es van produir entre el Govern valencià i l’Arquebisbat de València. En aqueixos mesos de bogeria davant de l’arribada del cap de l’Església, el parlament valencià també es va voler sumar a la festa.
Les Corts valencianes van comprar a l’Arquebisbat de València al desembre del 2005 l’edifici limítrof al Parlament valencià per quasi tres vegades el seu valor de mercat. La finca –coneguda com l’edifici de la Casa dels Caramels perquè havia acollit aquesta històrica botiga– va ser valorada per la taxadora independent Tinsa al juny del 2005 en 2,6 milions d’euros, però la Mesa del parlament valencià va acordar pagar per l’immoble 6,8 milions d’euros. La Mesa ho va justificar amb una taxació oficial de la Conselleria d’Economia, que dirigia el diputat del PP en el Congrés Gerardo Camps.
Els tempi de l’operació, que documenta en exclusiva eldiario.es, acrediten que l’operació immobiliària es va fer amb presses, amb informes més que contradictoris i amb una pressió molt forta de l’Arquebisbat de València, que amenaçava de vendre l’edifici al millor postor. Pressió a què la Mesa del parlament valencià formada per PP i PSPV va sucumbir, acceptant el pagament dels 6,8 milions d’euros.
El 30 de maig del 2005, l’Arquebisbat de València, a través de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, comunicava a les Corts que tenia la intenció de posar a la venda l’edifici de la Casa dels Caramels. L’immoble inhabitat, limítrof a la Cambra sempre l’havien desitjat els diputats perquè era la seua eixida natural per a expandir-se, ja que està situat en ple centre de València i envoltat de carrers.
En l’escrit, l’Arquebisbat de València –que mantenia una relació més que pròxima amb el Consell de Francisco Camps– va anunciar a les Corts que trauria l’edifici a subhasta amb un preu d’eixida de 6.732.000 euros. L’Església va fixar la data límit per a presentar ofertes el 15 de juny de 2005. Va començar així una carrera en la Mesa del parlament per aconseguir taxacions que valoraren l’edifici per entrar en la licitació.
Així, el 7 de juny de 2005 i a proposta de les Corts, Tasaciones Inmobiliarias SA (Tinsa) va entregar un informe a la Cambra valenciana en què valorava l’edifici de l’Arquebisbat en 2.589.273,49 euros. No contents amb aquest informe, la Cambra valenciana va sol·licitar a Tinsa una segona taxació i en va encarregar també a la Conselleria d’Economia una de pública, que se suposa que s’ajustaria més als interessos dels ciutadans. La segona taxació de Tinsa va incrementar el preu de l’immoble fins a 2.859.651,65 euros.
El 13 de juny de 2005 va entrar per registre d’entrada la taxació oficial duta a terme per la Conselleria d’Economia. El cap del Servei de Gestió Immobiliària i el cap del Servei de Valoració van concloure que el valor de l’edifici havia de ser com a mínim de 5.332.007 euros i com a màxim de 7.213.892 euros, amb una mitjana d’uns 6,3 milions d’euros. Uns valors que no tenien res a veure amb els estimats dies abans per la taxadora independent.
Amb aquesta taxació de la Conselleria d’Economia, la Mesa de les Corts va acordar el 15 de juny de 2005 presentar-se a la subhasta amb una oferta inicial de 6.800.000 euros, 68.000 euros més elevada del que demanava l’Arquebisbat de València i 4.210.727 euros superior a la recomanada per Tinsa en l’informe que li havien encarregat les mateixes Corts.
Com era d’esperar, pel preu d’eixida tan elevat de la subhasta, les Corts la van guanyar i van obtenir la propietat de l’edifici. El 7 de desembre de 2005, quan ja només quedaven poc més de set mesos per a l’arribada de Benet XVI a València, l’Arquebisbat de València va comunicar a les Corts que tenien l’autorització de la Santa Seu per a vendre l’edifici per aqueix preu.
Després d’anys de paperam i tràmits administratius, el 2 de març de 2010 la Mesa de les Corts acordava el pagament dels 6,8 milions d’euros per l’edifici, en un moment en què el mercat immobiliari s’havia afonat.
Sobre l’edifici
L’edifici al carrer del Comte de Trénor al costat de les Corts era propietat d’un particular que quan va faltar el va donar a l’“Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats”. Com que no tenia figura jurídica i pertanyia a l’Església, l’Arquebisbat de València en va obtenir la propietat. La finca estava abandonada per l’Església, encara que l’adquisició per les Corts no n’ha millorat l’estat.
L’edifici té 99 anys d’antiguitat i el seu únic valor és el solar, al costat de les Corts i davant de l’antic llit del Túria. El parlament valencià hauria de derrocar-ho o invertir uns quants milions en una reforma perquè no continue amb el deteriorament i donar-li un ús que a hores d’ara no té. Es va estudiar la possibilitat que acollira alguna de les institucions estatuàries, però cap de les propostes va acabar cristal·litzant.
Les dues taxacions contradictòries originals per a consultar-les: