LLEGIR EN CASTELLÀ
A simple vista podria semblar que el 4x4 de Jorge Caurin (32 anys) és un més dels cotxes que s’han quedat inoperatius després de la riuada. Però el seu amo ha pogut recuperar-lo i posar-lo a punt per a ajudar en la reconstrucció diària de Benetússer, un poble situat a 5 quilòmetres de València i que encara es recupera dels danys provocats per la DANA.
Entre camions de bombers, furgonetes de l’exèrcit i cotxes de la Creu Roja o d’altres organitzacions socials, el 4x4 de Jorge ha aconseguit fer-se un buit en el trànsit de la ciutat repartint menjar a famílies i a persones majors que viuen soles, remolcant altres vehicles i transportant voluntaris d’un poble a un altre, en un moment en què la circulació i els desplaçaments en cotxes privats continua sent molt excepcional.
El vehicle va ser sepultat per la riuada. El seu amo conta que el baix en què estava aparcat l’aigua va arribar a dos metres d’altura la nit del 29 d’octubre. Encara que han passat 14 dies des de la catàstrofe, sembla complicat que en la tapisseria del cotxe puga desaparéixer en algun moment el rastre de la DANA. El cotxe continua ple de fang. Hi ha arena en les estoretes, els pedals, el volant i els retrovisors. Els seients estan coberts amb bosses de fem per a evitar que el conductor i els veïns que l’acompanyen en els seus viatges s’embruten encara més.
Un mecànic amic de Jorge el va ajudar a reviure el motor. “Va desmuntar i va netejar bugies i injectors. Ho va posar a to. Va canviar l’oli, van provar d’arrancar-lo i després de dos dies el cotxe va arrancar i fins hui”, recorda aquest veí de Benetússer dimarts mentre fa ports i transporta menjar d’una banda a l’altra del poble.
El 4x4 va reviure l’1 de novembre i des de llavors no ha parat. “El primer que vaig fer va ser traure el tot terreny que es va quedar afonat de l’amic que em va arreglar el cotxe”, relata. Jorge ha canviat les classes d’Educació Física que donava en un institut de la zona fins al mateix dia de la DANA pels viatges que fa diàriament en el seu vehicle. Està operatiu de sol a sol, encara que alguna nit també ha organitzat patrulles veïnals per a evitar saquejos en comerços i baixos del municipi. Conta que ja ha gastat més de 240 euros en gasolina, però que prefereix estar ajudant els seus veïns a quedar-se tancat a casa.
“Tenim una xutada d’adrenalina que fa que ens mantinguem drets i desperts”, explica Borja, un veí de Jorge, que l’acompanya en tots els seus viatges des del primer dia després de la riuada. “I actius”, afig l’amo del 4x4, que explica que durant els primers dies el cotxe li permetia arribar “a llocs on les furgonetes i cotxes amb rodes planes no arribaven”. “Podíem accedir a cases cobertes pel llot. A Catarroja hi havia un pam i mig de fang, si no posaves la tracció a les quatre rodes no passaves ni per remei”, explica.
Dimarts, Jorge i Borja han entregat menjar a diverses famílies i persones majors. Tot just arribar a recollir les bosses amb aliments, un grup de voluntaris d’Almeria s’han acostat a saludar-los. Ja fa una setmana que donen una mà a Benetússer i viuen en el col·legi Blaso Ibáñez, que s’ha convertit en un dels centres operatius de la zona on dormen bombers i voluntaris. En el centre educatiu encara no s’han représ les classes i el pati està ple de taules amb les donacions que es reben.
Allí aquests dos veïns de Benetússer comencen la ruta. Ja han carregat en el remolc del 4x4 més d’una desena de bosses amb menjar perible, sabó i paper higiènic. A pocs metres del col·legi, María José, una dona que està al voltant dels 70 anys i coneix l’amo del vehicle des de menut, perquè estudiava amb el seu fill, el para. “A on va? Si jo li ho porte a casa”, li pregunta el professor d’Educació Física, pensant que aquesta dona ha eixit a buscar menjar, perquè passeja amb unes bosses a la mà. “A agafar una miqueta de vitamines, que em pegue el sol”, li replica la dona, que conta que a casa té de tot, però està un poc espantada pel que ha vist en els mitjans i no sap si pot utilitzar l’aigua que ix de l’aixeta.
La primera parada és una de les artèries de la ciutat. Allí, a pesar que des del centre educatiu els han assegurat que hi ha una dona que no pot eixir de casa i necessita el menjar, no aconsegueixen trobar-la. Obri la porta una dona jove que no ha demanat aliments. A la segona, sí que hi ha èxit. En aquest segon intent, Dolores obri la porta en bata i sabatilles d’estar per casa, donant les gràcies a Borja, que ha sigut l’encarregat de pujar el menjar. La seua veïna aprofita la visita per a preguntar a qui ha d’avisar perquè a ella també li donen aliments. Li conten que tot està centralitzat en el col·legi públic.
Tots els edificis tenen els portals oberts, en alguns la riuada es va emportar les portes i els vidres. Cap dels que visita aquesta colla veïnal té operatiu l’ascensor. La nova normalitat ja s’ha apoderat dels replanells, on els veïns d’aquestes cases s’han habituat a deixar fora les botes altes de plàstic que utilitzen per a caminar pels carrers del seu municipi.
Quan ja s’ha acabat el recorregut. Jorge i Borja tornen a la base, així han denominat les taules que han col·locat en un local que està situat davall del seu edifici i en què organitzen amb inquilins del seu bloc un punt de lliurament de productes de neteja i d’higiene. És una manera d’ajudar, però també de donar-se suport els uns als altres. Ací es veuen cada dia, parlen i estan acompanyats. Segons conten, tres veïns del bloc van morir la nit de la riuada en intentar traure els cotxes del garatge. “A aquestes famílies se’ls ha partit la vida”, diu emocionat Juan Carlos, també inquilí del bloc del carrer Horta, i que no ha parat la seua vida per la DANA. Continua anant a treballar a l’altra part del riu, on no s’ha produït cap mal. Allí va passar la nit del 29 d’octubre, perquè la seua dona el va avisar que no tornara a casa. Cada dia, quan torna a Benetússer i passa el pont, li salten les llàgrimes en veure les conseqüències de la catàstrofe per la carretera.
Els veïns de la zona que no han fet front a grans pèrdues intenten adaptar-se a aquesta nova situació. Benetússer intenta recompondre’s després de la catàstrofe, mentre els seus veïns continuen llevant fang, els més afortunats han deixat de banda les graneres i ja utilitzen pistoles d’aigua a pressió. Jorge circula entre voluntaris vestits amb EPI blancs, operaris amb carretons, cementeris de cotxes desballestats apilats, locals amb persianes rebentades i excavadores que continuen traient llot. Fins al 25 de novembre, data en què que el seu institut planeja tornar a funcionar, aquest professor continuarà donant una mà.