La portada de mañana
Acceder
Peinado multiplica los frentes del ‘caso Begoña’ sin lograr avances significativos
El miedo “sobrenatural” a que el cáncer vuelva: “Sientes que no consigues atraparlo”
OPINIÓN | 'En el límite', por Antón Losada

El futur de Fira València: el ‘model alemany’ certifica l’èxit de la gestió pública

La pressió dels empresaris valencians sobre Fira València perquè la futura gestió del recinte firal siga a través d’operadors privats és cada vegada més gran. Tant, que algunes veus del Govern valencià han assumit el mantra que allò externalitzat és millor que allò públic, malgrat que el forat econòmic de 600 milions per l’ampliació del recinte de Benimàmet se centrifugarà amb recursos públics.

De la seua banda, tant l’Ajuntament de València com la Conselleria d’Economia aposten per un model públic, encara que no acaben d’aconseguir prou suports entre els patrons. L’eixida de José Vicente González i la negativa de Vicente Lafuente a assumir la presidència de Fira València per a pilotar aquest canvi han sigut un colp moral important al canvi de timó defensat, sobretot, des de Compromís.

Però tenen raó els empresaris quan defensen un model de gestió privada per a Fira València? Doncs sí, i alhora no, perquè a Europa hi ha en l’actualitat models d’èxit tant amb l’entrada de capital privat a la gestió com amb un manteniment cent per cent de l’accionariat públic, segons els diferents models analitzats en l’informe encarregat a AMR Internacional per Fira València per a avaluar totes les opcions de futur.

En aquests moments, en el context europeu, lideren el mercat de fires internacionals en volum de facturació i rendibilitat –tampoc és l’objectiu final del recinte valencià, el tercer d’Espanya– dues fires de Londres: Informa i Reed Exhibition. Ambdues tenen l’organització d’esdeveniments externalitzada amb una societat que cotitza en borsa. Aquesta forma de gestió permet rendibilitats del 26% i el 36%, però és un model inexplorat a Espanya i molt a l’atzar dels vaivens dels mercats financers.

De la seua banda, la prestigiosa fira de Frankfurt i la de Colònia són de gestió cent per cent pública. En aquest cas, les entitats van facturar 669 i 358 milions d’euros, respectivament, molt per damunt per exemple de Madrid o Barcelona. Les rendibilitats d’aquestes entitats que combinen el seu accionariat entre els ländern i l’estat són del 10% i el 16%.

La consultora també planteja el model de la fira de Bolonya la gestió de la qual és mixta. La facturació és de 125 milions i la rendibilitat del 16%.

La fira de Frankfurt, el model públic de més èxit, és considerada per la consultora com una “aspiració a llarg termini”. Té una valoració alta en creixement en beneficis, una gestió proactiva de les fires i una estructura òptima. La mateixa puntuació que la fira de Colònia –més pròxima al que podrien ser les aspiracions de Fira València– i el punt menys fort de la qual és la “motivació i incentivació” de l’equip humà.

Messe Frankfurt ha fet créixer les seues fires nacionals, mentre persegueix l’expansió en mercats emergents a través de geoclons de marques reeixides. En aqueix sentit, els consultors consideren que aquesta pot ser una estratègia que pose en marxa Fira València.

De la seua banda, la fira de Colònia també s’ha internacionalitzat, sobretot a la Xina i Llatinoamèrica. Aquesta institució, en què participa el Govern Federal, ha iniciat una campanya d’impuls de la seua estratègia digital. L’atenció se centra en el desenvolupament de serveis digitals i models de negoci. Un exemple n’és la plataforma B2B per a la indústria del moble “ambista”. En aquest sentit, opinen els consultors que la institució firal valenciana podria copiar aquest model.

Negociació amb bonistes

En aquests moments el Govern valencià i l’Ajuntament de València es plantegen la dissolució de Fira València per a crear una altra societat i poder subrogar-se el deute. I és que hi ha una part d’aquest deute en poder de bonistes que es neguen al fet que la Generalitat l’assumisca, perquè en aquests moments aconsegueixen rendibilitats del 6% i la tenen assegurada. Les mateixes fonts no han volgut revelar la identitat d’aquests creditors.

Fonts de la Conselleria d’Hisenda asseguren que encara negocien amb els bonistes, per la qual cosa es podria subrogar tot el deute. Si s’aconseguira, s’aïllarien moltes de les incògnites que en aquest moment estan per aïllar en el futur de Fira València.