“No ens oposem a la segona fase de Parc Sagunt, i molt menys a la instal·lació de la planta de bateries, que suposarà ocupació i riquesa per a la comarca, però el que no consentirem és l’espoli, que s’aprofiten de nosaltres”. Així s’expressava Francisco Campillo, president d’Ascosa-AVA Sagunt pel que fa als preus que pretén pagar Espais Econòmics Empresarials, l’empresa pública que gestiona el parc industrial saguntí, als propietaris dels terrenys on se situarà la segona fase del polígon industrial.
Precisament, el president valencià Ximo Puig anunciava fa uns dies la licitació imminent per més de 200 milions d’euros de les obres d’urbanització de Parc Sagunt II, els terrenys on s’instal·larà la gigafactoria de bateries de Volkswagen i on ja es poden veure màquines treballant i movent terres, així com treballs de la carretera que connectarà el parc empresarial amb la V-23, és a dir, amb el port marítim de Sagunt, per 61 milions d’euros. No obstant això, encara està en litigi l’expropiació dels terrenys.
En els terrenys afectats per Parc Sagunt hi ha unes 2.000 parcel·les amb un miler de propietaris aproximadament, dels quals un 20% han acceptat els preus proposats inicialment per l’Administració, entre 9 i una mica menys de 16 euros depenent de l’estat de les parcel·les –abandonades o en producció–, mentre que uns 800 van recórrer al Jurat Provincial d’Expropiació, que va modificar a l’alça la proposta inicial de l’Administració i va fixar un preu just entre 16 i 26,50 euros el metre quadrat –depenent si el sòl estava sense aprofitament o cultivat–. “Sense ser el que es va pagar en Parc Sagunt I, en l’última expropiació per al desdoblament de la CV-309 es van abonar entre 30 i 42 euros el metre quadrat, ens semblava just”, apunta Campillo.
No obstant això, i per a sorpresa dels propietaris, Espais Econòmics Empresarials va recórrer contra el dictamen del Jurat d’Expropiació per la via contenciosa administrativa. “Aquesta decisió sorprén, perquè normalment són els amos del sòl els que recorren contra els preus marcats, no l’Administració, com en aquest cas”, explica el representant d’Ascosa-AVA, que insisteix que, amb la nova proposta que ells accepten, “segueix sense arribar-se als mínims de les anteriors expropiacions”.
Els propietaris afectats no acaben d’entendre l’actuació de l’Administració en aquest cas, “sembla que l’única cosa que pretenen és dilatar el pagament dos o tres anys, cosa que a nosaltres, sobretot als que tenen els camps de cultiu a plena producció, ens suposa tindre els terrenys uns quants anys sense poder produir”. “I al final, estem segurs que el tribunal ens donarà la raó”, indica Campillo, que adverteix que, mentre a ells se’ls ofereixen aquests preus, a les empreses se’ls ha venut el sòl fins a 140 euros el metre quadrat: “En el cas de la gigafactoria, a Volkswagen se li ha venut a uns 50 euros (1,3 milions de metres quadrats a 63 milions d’euros), circumstància que tampoc critiquem, per l’envergadura de la inversió i les derivades que tindrà pel que fa a ocupació i riquesa”.
“Maltractament” als agricultors
El president d’AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, i el secretari general de la Unió, Carles Peris, acusaven la Generalitat Valenciana i el Govern de “maltractar i negar un preu raonable” als propietaris dels terrenys expropiats, al mateix temps que asseguraven, en declaracions recollides per Europa Press, que és “indignant” que l’Administració, “pels compromisos polítics adquirits amb aquesta multinacional que inclouen una pluja d’ajudes milionàries, vulga que ho paguen els agricultors de les seues butxaques i estafar-los fins a l’últim cèntim, sobretot quan travessen una dura crisi de rendibilitat i aquest procés els arrabassa un espai fèrtil d’alt valor econòmic”.
La Unió i AVA-Asaja adverteixen que o l’Administració “rectifica, tira arrere les demandes i accepta pagar ja el preu just marcat pel jurat als propietaris”, o el sector “eixirà al carrer i emprendrà mobilitzacions davant les autoritats i les empreses que calga”.
Procediment establit per a la fixació de preus
Des d’Espais Econòmics Empresarials asseguren que en tot moment es va seguir el procediment establit per a la fixació dels preus de tots els propietaris que van optar pel procés d’expropiació: “Per fer-ho, tal com estableix la normativa, es va recórrer a un peritatge independent que va fixar els valors en funció dels usos del sòl: plantacions, varietats, antiguitat de les collites, etc., seguint en tot moment la normativa establida”.
Aquest procés, sostenen que va ser aprovat posteriorment per la Comissió Territorial d’Urbanisme “i es va procedir, en tot cas, de la mateixa manera que en Parc Sagunt I”. Posteriorment, expliquen que alguns propietaris van decidir recórrer legítimament al jurat d’arbitratge i, “davant la disparitat de preus que ha establit en la seua resolució, ara la via que tenen tant l’Administració com els propietaris per a arribar a un acord és la contenciosa, seguint el procediment habitual”.