“No tenim moltes mesures per a protegir els drets d’autor en les xarxes socials”. Així de franca es mostra Tracey Armstrong, presidenta d’Ifrro (International Federation Reproduction Rights Organisations), preguntada per la regulació de continguts en plataformes digitals. La responsable d’organització internacional que vetla pels drets d’autor considera que tots els continguts que s’utilitzen amb retorn econòmic han d’haver obtingut una llicència, fins i tot els que es compartisquen sense ser monetitzats; és un dret del creador de l’obra. N’és un exemple Youtube, en què empreses d’intel·ligència artificial “roben” contingut per a entrenar els seus sistemes, violant les normes de les plataformes.
L’experta forma part del planter que debat a València els problemes contemporanis de la propietat intel·lectual, que reuneix 130 especialistes de 65 països en el monestir de San Miguel dels Reis, seu de la Biblioteca Valenciana. Juntament amb Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, l’entitat de gestió de drets d’autor d’escriptors, traductors, periodistes i editors de llibres, periòdics, revistes i partitures a Espanya), les organitzacions aborden els dies 28 i 29 de maig qüestiones com la intel·ligència artificial i com combatre les noves maneres de vulnerar els drets d’autor.
Els especialistes reclamen “informació, formació i estratègies nacionals” per a fer front a les noves amenaces, entre les quals situen la intel·ligència artificial generativa. S’abordaran debats com a qui pertany l’autoria d’una obra generada per una IA després de la introducció d’uns paràmetres o com protegir els creadors de la pirateria i en les xarxes socials. Així mateix, els experts reclamen una millor remuneració en les obres: a Espanya es paga tres vegades menys que la mitjana europea per la reutilització de continguts. Armstrong recorda que la major part dels sistemes d’intel·ligència artificial tenen la seu als Estats Units i fan còpies completes en minuts d’obres que emmagatzemen per a tota la vida. “Encara que la tecnologia avança, els principis de respecte i remuneració als drets d’autoria es mantenen”, destaca l’experta.
La responsable de Cedro, l’escriptora Carmen Riera, destaca que “la intel·ligència artificial no es nodreix de si mateixa, sinó dels textos que li hem anat posant i si això reverteix en els drets d’autor, no està malament, però, si no ho fa, em sembla una impostura i una estafa”. Els continguts editorials són elements clau perquè els ciutadans puguen accedir a la intel·ligència artificial (IA) de manera “legal, crítica, responsable i segura”, destaquen els implicats. Així mateix, advoquen per desenvolupar estratègies nacionals dirigides a enfortir els drets d’autor del sector editorial, amb la finalitat de fer una cultura escrita sostenible.
El director general de Cedro, Jorge Corrales, insisteix que, “perquè la societat puga exercir una autoritat efectiva sobre la intel·ligència artificial, és essencial que els ciutadans estiguen ben informats i culturalment formats en aquest nou marc econòmic i social”. Són, apunta, estratègies fàcils d’implementar, assumibles i sostenibles a llarg termini, i contribuirien a posar fi al desavantatge competitiu que pateix el sector editorial espanyol davant d’altres països. “Si no s’arriba a un equilibri entre ”tot en obert“ i el reconeixement econòmic als titulars de drets, anem encaminats a una societat que no valore la cultura ni els autors”, alerta.
Els experts presents en l’exposició del congrés consideren imprescindible la informació i la regulació de la creació col·lectiva. De moment, la legislació europea només introdueix qüestions bàsiques sobre propietat intel·lectual i consideren important que Europa “comence a tindre en compte en les seues iniciatives legislatives els drets d’autor com un element bàsic per a garantir el desenvolupament sostenible de la societat”. Segons Anita Huss-Ekerhult, directora executiva d’Ifrro, “la gestió col·lectiva ha demostrat ser una solució eficaç per a concedir als usuaris accés a materials protegits per drets d’autor. Hi ha diversos països europeus que atorguen llicències a tota mena d’usuaris, incloent-hi l’Administració pública, perquè puguen utilitzar materials protegits respectant i compensant els autors i els editors, entre altres, França, el Regne Unit i els països nòrdics”. Les llicències, afirmen, són una de les millors eines de regulació, a través d’estratègies nacionals, col·laboratives i impulsades per l’Administració pública, destinades a promoure els drets de propietat intel·lectual per a enfortir el sector editorial, “pilar de les societats democràtiques i del seu desenvolupament educatiu, cultural i econòmic”.