L’empresa de la Generalitat per a la construcció i reparació de col·legis públics Ciegsa va acabar amb un forat de més de mil milions d’euros abans de la seua fallida tècnica. La mala gestió, els costos i les corrupteles van afonar aquesta societat pública que va nàixer amb la millor intenció, però que es va convertir en un niu de col·locats i contractes per a empreses i bufets d’advocats amics del PP.
En l’actualitat, i gràcies a la informació facilitada per l’equip del conseller Vicent Marzà i l’Advocacia de la Generalitat al cas Taula, el jutge ja investiga la contractació de 16 persones que van arribar a cobrar de l’empresa pública, però que no van posar mai un peu en les seues dependències.
En molts casos, aquestes persones van ser utilitzades directament per l’exconseller d’Educació, Alejandro Font de Mora (del 27 d’agost de 2004 al 22 de juny de 2011), com a personal propi del seu departament, com acrediten els seus currículums electrònics d’aquests empleats. En altres, directament es van utilitzar per a prejubilar regidors del PP que havien perdut els sous públics, però continuaven fent la faena per al partit. Fins al mateix dia de la seua jubilació.
La utilització d’aquests treballadors zombis permetia a Font de Mora –també al seu successor José Císcar, encara que en menys quantitat–, actual vicepresident de les Corts, disposar d’un equip més ampli en el seu gabinet. I sense que aqueixos contractats ocuparen els llocs limitats d’assessor ni contractats a través de procediments de lliure concurrència. Els contractes els van signar els responsables de l’empresa pública com a Máximo Caturla, investigat ja en el cas Taula, però Font de Mora i Císcar es van beneficiar de la faena d’aquests assessors.
Com s’observa en els dos informes presentats al jutge per l’Advocacia de la Generalitat, dos membres del seu equip de premsa i fins a set empleats del seu gabinet van estar contractats per Ciegsa. És a dir, van treballar presumptament en la Conselleria, però els pagava una empresa pública a la qual no van acudir mai a treballar.
En la llista de 16 empleats zombis de Ciegsa també s’observa que l’empresa pública va servir per a donar faena a joves promeses del PP que van acabar sent o que ja eren càrrecs públics. És el cas de l’alcalde de la Llosa de Ranes i actual diputat provincial, Evaristo Aznar; l’exdirectora general d’Educació i exregidora de Castelló, Beatriz Gascó, o el que va ser regidor de València Emilio del Toro. La segona i el tercer van encadenar la seua faena zombi amb un sou de càrrec públic.
També passava tot al contrari. Ciegsa es va convertir en un cementeri d’elefants. És a dir, posar sous a polítics que acabaven la seua carrera i després de deixar els sous públics se’ls ajudava a arribar a la jubilació. Juan Sanchis Torres (edil a Oliva) i Manuel Gómez Pérez (extinent d’alcalde de Requena) es van jubilar en una empresa a la qual no van anar mai a treballar.
Altres de les persones que van cobrar de Ciegsa sense anar a treballar-hi van ocupar llocs de farciment en les llistes del PP de Francisco Camps o són membres actius de les juntes de districte de la ciutat de València. Ciegsa va ser un clar exemple de clientelisme. La justícia dirà ara si aqueixes contractacions van ser delicte o no i qui els haurien comés.
Els 16 zombis de Ciegsa que s’investiguen en Taula
1.- Evaristo Aznar Teruel
Alcalde de la Llosa de Ranes des del 2003 i diputat provincial. Del 3 de febrer al 17 de maig de 2005 va estar contractat en Ciegsa sense anar a treballar a l’empresa de pública. Dada que ressenya l’informe de l’Advocacia: l’11 de maig de 2004 s’adjudica el col·legi de la Llosa de Ranes i que va construir Cleop. És un dels expedients que va requisar la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil.
2.- María Clara Sáez Alepuz
Del gener del 2004 a l’octubre del 2011 està contractada per Ciegsa, però treballa com a responsable de premsa de la Conselleria d’Educació. Tenia lloc i sou d’alta direcció en l’empresa pública.
3.- Antonio Gil Monteagudo
Empleat zombi des de l’1 de març de 2005 al 20 de juliol de 2012. Contracte i sou d’alta direcció. Va ser candidat en les llistes del PP de Francisco Camps per a les autonòmiques del 2011.
4.- Juan Sanchis Torres
Regidor d’Oliva i director del centre docent privat Sant Josep de la Muntanya d’Oliva. 22 de juny de 2005 a 9 d’abril de 2011 va estar contractat per Ciegsa com a zombi fins que es va jubilar. Un sou de quasi 50.000 euros. «Un paio que va ser diputat provincial durant molt de temps» i que hi havia «mogut això de la Safor amb l’actor de sempre, però gràcies a ell», es deia d’ell en una conversa entre Máximo Caturla i Marcos Benavent, gravada sota mà per aquest últim.
5.- Manuel Gómez Pérez
De l’any 1987 al 1995 va ser candidat PP a Requena i tinent d’alcalde de la localitat del 1995 al 2003. President de la Mancomunitat de Teix pel PP. del 4 d’octubre de 2005 a 20 de setembre de 2009 va treballar com a empleat zombi en Ciegsa fins que es va jubilar.
6.- Fernando Fernández Navarro
Va treballar en el gabinet del conseller Alejandro Font de Mora, però va ser contractat amb sou d’alta direcció per Ciegsa del 20 de març de 2006 al 19 de març de 2007. Mal donada la comissió de serveis, segons l’Advocacia de la Generalitat. És funcionari d’Educació.
7.- María José Falcó Laullón
Cobreix la baixa laboral de Clara Sáez en Ciegsa per a fer tasques de premsa en la Conselleria amb Alejandro Font de Mora i posteriorment passa d’assessora a Turisme amb Milagrosa Martínez.
8.- María José López Sánchez
Contractada en Ciegsa del 25 de maig de 2006 al 16 de novembre del 2007, quan la fitxa Alejandro Font de Mora amb lloc d’assessora en la Generalitat. Demana excedència forçosa en Ciegsa i després torna al seu lloc de treball.
9.- Pablo Jacobo Carreres Margallo
Treballador zombi del 2007 al 2012 amb sou d’alta direcció fins que el fitxa José Císcar d’assessor en la Conselleria d’Educació. Després torna al juny del 2014 a Ciegsa fins que va ser acomiadat per les retallades. Pablo Carreres és representant en una junta de districte de València pel PP.
10.- Emilio del Toro Gálvez
Contracte d’alta direcció des del juliol del 2011. Va deixar la faena en Ciegsa, on no va anar a treballar mai fins al febrer del 2012. Va ser elegit regidor de València a l’octubre del 2012 després de córrer la llista.
11.- María Teresa Talens Bolos
Des del 30 de novembre de 2005 fins al juliol del 2007 va treballar com a zombi en Ciegsa. Participa en la Junta Municipal de Ciutat Vella. Fa poc, a través d’una associació en què treballa, ha tingut una reunió amb el grup parlamentari del PP en el Congrés.
12.- Andrés Colomer Castells
Coordinador d’assessors del grup popular de la Diputació de València des del 2007. Ha declarat com a testimoni en Taula per la contractació de zombis en Imelsa. Suplent de la llista del PP al Congrés per València el 2011 i el 2008. Membre del PP d’Alzira i del comité executiu provincial. (Un germà seu va estar d’apoderat en la Fundació Bancaixa. Pedro Colomer Castells).
13.- Beatriz Gascó Enríquez
De zombi de Ciegsa a regidora de l’Ajuntament de Castelló. Posteriorment va ser directora general d’Educació i en l’actualitat és diputada i portaveu d’Educació del PP.
14.- Teodosia de la Torre Carrión
Va cobrar de Ciegsa sense anar-hi a treballar del 2007 al 2011, amb uns mesos d’interrupció.
15.- Elvira Marco Carrión
Segons el seu Linkedin, va ser assessora d’assumptes parlamentaris en la Conselleria d’Educació entre el novembre del 2007 i el setembre del 2014. Entre el 31 de desembre del 2008 al 30 de juny del 2011 va cobrar com a zombi en Ciegsa en el departament que dirigia Alejandro Font de Mora.
16.- Encarnación Mazón Ballester
Va treballar de zombi en Ciegsa des del 13 de juliol de 2007. Va passar a ser directora del gabinet del conseller Alejandro Font de Mora des del març del 2008.