La Comunitat Valenciana és una de les autonomies que més intervencions quirúrgiques fa en els parts. L’anàlisi estadística de l’última dècada del segle XXI la situa al capdavant de l’Estat espanyol, i les xifres a penes varien en els últims anys. El 2023 els hospitals de la xarxa pública valenciana van fer 6.960 cesàries, una xifra quasi idèntica a la del 2022, quan es van fer 6.696 intervencions d’aquest calibre. Aquest any la Conselleria de Sanitat va registrar 27.556 naixements, mentre que el 2023, a falta de les dades de desembre, se n’han registrat 25.269.
En comparació amb el mateix període (gener-desembre), a penes hi ha un centenar de naixements de diferència, per la qual cosa la previsió és que l’estadística resulte pràcticament idèntica. Són un 24% dels naixements el 2022 i, aplicant la projecció, en 2023 haurien pujat al 25,3%, un percentatge molt per damunt del que recomana l’Organització Mundial de la Salut, que apunta que la taxa ideal oscil·la entre el 10% i el 15% de cesàries entre el total de parts. L’OMS recalca que la intervenció és necessària quan el part vaginal supose un risc (un part prolongat, sofriment fetal o presentació anòmala), però recalca que la cirurgia feta sense que hi haja indicacions clíniques pot suposar un risc per a la salut de mares i descendents. Per això es fixa un objectiu de reducció i entre els indicadors d’avaluació dels hospitals està el percentatge de cesàries.
La taxa de cesàries del 2022 va ser del 24,3% dels parts totals als hospitals públics. 2023, a falta de completar l’últim mes de l’any, va pel mateix camí, amb idèntiques intervencions dutes a terme. Les dades d’aquest últim any corresponen a una resposta parlamentària a la diputada de Compromís Mònica Àlvaro, que va preguntar al departament que dirigeix Marcianoà Gómez per les intervencions fetes en atenció a la maternitat i va demanar la classificació per hospitals, com consta en la memòria de la Conselleria. Aquesta resposta no té en compte els centres de titularitat privada.
Als hospitals hi ha diferències notables. Si bé l’anàlisi entre sanitat pública i privada dona que les intervencions són molt més freqüents en la segona, que duplica les taxes de la primera, també hi ha algunes diferències entre els centres públics. Amb tot, en la xarxa pública la xifra ha millorat lleugerament: el 2018 era del 30%, segons l’Institut Nacional d’Estadística.
Els hospitals amb menys intervencions quirúrgiques en proporció als naixements són l’Hospital de la Plana i Manises, amb prop d’un 18% i un 13%, respectivament. El primer és de gestió pública i el segon, de gestió privatitzada, a càrrec de Sanitas, la reversió del qual està prevista per al mes vinent de maig. Tots dos tenen espais específics en l’àrea d’obstetrícia dedicats a l’atenció del part natural. Precisament aquest indicador va ser el que va fer que Sanitat seleccionara La Plana per a un projecte pilot de ‘casa de naixements’, un espai annex a la unitat de maternitat per als parts que no necessiten intervenció mèdica i que l’executiu autonòmic ha paralitzat en els últims pressupostos.
Per contra, l’Hospital d’Ontinyent frega el 42% de cesàries, amb 188 naixements de gener a novembre i 88 intervencions en tot l’any. A l’Hospital de Dénia, amb la gestió privatitzada fins a l’any passat, les cesàries suposen el 34%, com a l’Hospital Francesc de Borja, a Gandia. Les estadístiques d’Ontinyent són una constant: liderava el rànquing el 2016 amb un 39% i el 2020 va tindre un 43% d’intervencions quirúrgiques respecte dl total de naixements.
Malgrat que les xifres del sistema públic són notablement superiors a les recomanacions de l’OMS, la sanitat privada valenciana les supera amb escreix. Com ja va informar aquest diari, la sanitat privada converteix la Comunitat Valenciana en el territori amb més cesàries: centres com el Perpetu Socors d’Alacant (Vithas) tenen una taxa del 60,8% respecte del total de parts, la més alta del país, seguida de l’hospital Medimar, del mateix grup i en la mateixa ciutat, que té una taxa del 57,7% de cesàries. L’anàlisi inclou els naixements compresos entre el 2010 i el 2020. Entre les probabilitats de tindre un part quirúrgic influeix l’edat de la gestant, però, segons les dades recaptades per elDiario.es en el període esmentat, parir en un centre privat influeix molt més en la possibilitat de tindre una cesària que l’edat.
Professionals sanitaris han reclamat revisar els indicadors pel retard de l’edat de maternitat als països occidentals, una de les causes que expliquen l’augment de cesàries. Amb tot, altres apunten a una cultura de la medicalització del part, una programació i inducció davant la falta d’equips mèdics estables i l’atenció en urgències i a una por dels sanitaris d’arriscar-se al fet que hi haja complicacions durant el naixement.