“Vull ratificar l’absolut respecte a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i per descomptat tothom, i jo el primer, reconeixem, faltaria més, la seua autoritat acadèmica i la seua autoritat científica, faltaria més. L’única cosa que dic és que crec que durant els últims anys han fet falta gestos d’integració i de sensibilitat. Crec que el valencianisme social i polític s’ha sentit en els últims anys massa allunyat de l’Acadèmia i l’única cosa que demane és que també tinga aquesta sensibilitat, crec que hem de tindre-la tots”.
El president del Govern valencià, Carlos Mazón, es va pronunciar així dilluns després que la setmana passada el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, afirmara que l’AVL no té “la veritat absoluta”. Un dia abans, el compte oficial de la Conselleria d’Agricultura que dirigeix José Luis Aguirre, de Vox, va publicar un tuit en un valencià no normatiu i ple de faltes d’ortografia. El departament d’Agricultura va esborrar de matinada el missatge davant l’al·luvió de crítiques i de bromes pel text. En concret, el compte oficial de la Generalitat Valenciana va publicar un missatge per a difondre que el conseller de Vox “analisa en el Grup Tragsa l’eixecució de proyectes en marcha” (sic).
Preguntat sobre aquest missatge, Mazón ha assegurat que “la Generalitat Valenciana en les seues comunicacions oficials s’expressa segons les normes de l’AVL”.
Precisament va ser el PP durant l’època d’Eduardo Zaplana al capdavant de l’executiu autonòmic, pare polític de Mazón, el que va crear l’AVL per pacificar el conflicte lingüístic. L’organisme es va crear mitjançant la Llei 7/1998, que la va declarar institució de la Generalitat Valenciana, de caràcter públic, amb personalitat jurídica pròpia i que exerceix les seues funcions amb autonomia orgànica, funcional i pressupostària per a garantir la seua objectivitat i independència. Les seues funcions són les de determinar i elaborar la normativa lingüística del valencià, i vetlar per la llengua.
El president va considerar que és “bo” que tots facen “una reflexió” quant a “la sensibilitat” i “l’afecte” i “els gestos” cap a persones a la Comunitat Valenciana, “que no són poques, que en aquests últims anys s’han vist més allunyades d’algunes institucions, com pot ser la mateixa AVL”.
Mazón va insistir que a la Comunitat “és parla valencià”, que és “la denominació que té” la llengua pròpia, i no pot entendre ni tolerarà “” ni “consentirà” que des de dins de la Comunitat o des de fora es diga que ací es parla “una cosa diferent” del que assenyala l’Estatut.
Va asseverar que “s’han acabat” els temps en què des del Consell es deia si algú “és valencià de primera o valencià de segona, o si és més valencià o menys” per parlar més sovint valencià o no, o per parlar valencià d’una manera o una altra en funció del lloc de residència o del que li han ensenyat els pares.
“No s’és menys valencià per no parlar valencià a la Comunitat Valenciana, ni s’és menys valencià per parlar el valencià que es parla en una zona que el que es parla en una altra zona”, va insistir Mazón, que va afegir que tots els valencians ho són “de primera divisió” i tenen “plena capacitat” per a defensar la denominació, l’Estatut i els senyals d’identitat.
Reunió amb la presidenta de l’AVL
Mazón va destacar que les institucions i les administracions han de ser “sensibles”, no solament amb els que estan d’acord amb elles, sinó amb els que poden no estar-ho, “perquè ací està la concòrdia”, i per això ha telefonat a la presidenta en funcions de l’AVL, Verònica Cantó, per a reunir-se l’11 de setembre amb la finalitat d’obrir “una etapa de sensibilitat”.
Així doncs, va assenyalar que espera que es puga iniciar una etapa “de més sensibilitat de la que s’ha tingut fins ara, sobre la base de la integració, sobre la base de gestos, que no estan renyits amb l’autoritat acadèmica”, perquè no es pot continuar permetent que hi haja part de ciutadans a la Comunitat que “no se senten protegits o avalats per la seua pròpia Acadèmia”.