Requena, una de les principals localitats vitivinícoles valencianes, allarga la seua relació amb el vi per més de 2.000 anys. Així ho ha documentat un estudi d’un equip multidisciplinari de la Universitat de València en l’assentament rural ibèric de la Casa de la Cabeza a Requena.
L’equip, en què participen David Quixal, Consuelo Mata, Yolanda Carrión i Guillem Pérez, professorat de la Universitat de València (UV), juntament amb personal investigador de la UV, ha publicat en la revista sobre prehistòria i antiguitat de la Mediterrània occidental Pyrenae (Universitat de Barcelona) aquest estudi en què reinterpreta el lloc i el seu caràcter de transició entre el món rural ibèric i el romà, en què s’han documentat un celler, un cup i llavors de raïm dels segles II-I aC.
L’article analitza els canvis i les continuïtats entre els períodes ibèric i romà en termes de poblament i hàbitat rural, ja que aquest assentament es va fundar després de la conquesta romana. El treball, a més, evidencia la llarga tradició de producció de vi en l’àrea de Requena des de fa mil·lennis, com mostren les estructures rupestres (piques) de les pròximes rambles de Los Morenos i La Alcantarilla.
L’equip liderat per personal investigador del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV també conclou que, en aquest assentament, “encara que trobem algunes característiques noves, presenta una forta continuïtat amb les estructures rurals de la fase anterior (segles IV-III aC)”.
A més, defensen que aquest assentament integrat en el territori de la ciutat ibèrica de Kelin (Caudete de las Fuentes, València) estava format per diversos sectors. La seua ubicació, en una lloma fàcil d’accedir sobre una plana fèrtil, confirma que el nou context derivat de la conquesta romana genera una estratègia de poblament amb l’objectiu d’augmentar la productivitat. També aporta informació interessant sobre la metal·lúrgia en l’àmbit domèstic i cobreix el dèficit d’estudis paleobotànics de cronologia ibèrica tardana en la zona.
La Casa de la Cabeza es va excavar fa una dècada dins del programa d’intervencions del Museu de Prehistòria de València i aquest treball prèviament havia sigut parcialment publicat. Actualment, aquest jaciment està amenaçat per un projecte d’instal·lació d’una planta fotovoltaica en el seu entorn.