L'edifici arrasat pel foc aquest dijous a València estava revestit d'un material inflamable, segons ha confirmat Esther Puchades, vicepresidenta del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de València (Cogitival). Puchades, autora del peritatge de la finca, va assegurar aquest dijous en À Punt que “és molt evident” que el material ha propiciat que el foc devorara ràpidament el complex, situat entre les avingudes del General Avilés i del Mestre Rodrigo, en el barri de Campanar.
No obstant això, aquest divendres, Esther Puchades ha matisat que es tractara de poliuretà, el primer material que va aventurar, i ha assegurat que la façana, en tot cas, tenia components plàstics.
El Col·legi Oficial d'Arquitectura Tècnica (COAT) de València ha demanat aquest divendres “cautela i prudència” respecte les evaluacions de les causes de l'incendi. Sense les conclusions de la investigació tècnica, el COAT assegura respecte a les flames que “la seua extraordinària velocitat de propagació i l'observació del comportament del foc semblen indicar a priori que han influït les característiques de la façana al costat del vent imperant”. “Però no podem determinar encara quin ha sigut el que ha fet que aqueixa façana tinguera un comportament davant del foc com el que ha tingut”, agrega l'entitat en un comunicat.
El Col·legi Oficial d'Arquitectura Tècnica de València afirma que la documentació sobre l'edifici ressenya que l'aïllant era mineral de llana de roca (i no poliuretà, com es va afirmar en un primer moment). “No podem concloure a priori que haja sigut l'aïllant”, indica el comunicat.
L'edifici va ser construït en 2005, per la promotora Fbex i, davall de la façana, hi hauria algun tipus de material aïllant amb una capa d'alumini cap a l'exterior. “Això és el que ha ocasionat”, assegura Esther Puchades, la “rapidíssima propagació del foc”.
La construcció de l'edifici es va iniciar en 2006, amb anterioritat al Codi Tècnic de l'Edificació (CTE), l'actual normativa que regeix les edificacions. Al seu torn, en 2019, es van augmentar les exigències del CTE arran d'un incendi similar ocorregut a Londres, augmentant les exigències respecte. els materials i les façanes ventilades.
El COAT de València rebutja les “especulacions no documentades” i recorda que Espanya compta amb normes de construcció “tremendament restrictives i exigents”. “La investigació determinarà les causes i serà moment d'estudiar accions perquè mai puga produir-se una tragèdia com aquesta”, conclou el Col·legi Oficial d'Arquitectura Tècnica de València.
D'altra banda, l'Associació de la Indústria del Poliuretà Rígid (IPUR) ha assegurat aquest divendres que “no hi ha evidències que el poliuretà formara part de la façana ventilada de l'edifici”. “Ni com a farciment del revestiment exterior, ni com a material aïllant en la cambra d'aire pròpia d'aquesta solució constructiva”.
El producte aïllant que ocupava la cambra d'aire de la façana ventilada de l'edifici, segons ha confirmat l'administradora de la finca sinistrada i recull el Llibre de l'edifici, no era poliuretà, indica l'entitat.
El Codi Tècnic d'Edificació de 2006
La vicepresidenta del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de València va afirmar aquest dijous que en 2005, quan es va construir l'edifici, el material no tenia “mala fama” però que actualment “no s'utilitza”. Es tracta d'un material “que no es veu des de fora”, va agregar.
La mateixa tesi va sostindre Antonio Hospitaler, catedràtic del departament d'Enginyeria Civil de la Construcció i de Projectes d'Enginyeria Civil de la Universitat Politècnica de València.
Hospitaler va detallar, en declaracions a Europa Press, que la propagació per façana és “molt més ràpida que un incendi a l'aire lliure” i que, si haguera estat construïda amb rajola i no amb un material combustible, “no s'haguera propagat”.
El catedràtic va precisar que el Codi Tècnic d'Edificació des de l'any 2006, i amb modificacions recents “preveu aquest tipus de situacions i que els materials de la façana no siguen combustibles per a evitar una propagació d'incendis per ella”.
“La façana té una propietat física en la qual se li apeguen les flames i, en fer-ho, pugen a tota velocitat i llavors, l'incendi s'escampa per tota la façana ràpidament. Això ha provocat que es trencaren els vidres dels habitatges i es propagara l'incendi a l'interior de les cases”, va detallar.
L'enginyer va indicar que les investigacions hauran de determinar l'origen, si les flames van començar a l'interior d'un habitatge, van passar a la façana i, d'ací, a la resta de l'edifici, o si es va originar en la pròpia façana.
La normativa europea que permetia l'ús del poliuretà (el material al qual es va referir en un primer moment Esther Puchades) després de l'incendi a la torre Grenfell en el districte de North Kensington a Londres el 14 de juny d'aquell any. “Va ocórrer exactament el mateix. Va ser un incendi que es va propagar per façana i això va causar una actualització de la normativa europea sobre aquest tema”, va recordar Antonio Hospitaler.
A més, en el moment de l'incendi en Campanar bufaven fortes ratxes de vent, d'entre 50 i 60 quilòmetres per hora, segons van registrar diversos observatoris.
Les temperatures també van ser “molt anòmales” per a finals de febrer, concretament de 24,5° en l'aeroport de València a les 12.20 hores i de 24,3° a València a les 12.30 hores.
Hi ha almenys deu morts en l'incendi i els equips sanitaris han atés, de moment, 14 ferits, sis d'ells bombers. Les flames han arrasat l'edifici en molt poc temps. El foc s'ha iniciat en el seté pis, segons un dels vídeos que un veí ha registrat a l'inici de les flames.
Un edifici construït per la promotora Fbex
El fum provocat per l'incendi s'ha pogut veure des de gran part de la ciutat de València. El dispositiu d'emergències és el major desplegament des de l'accident del Metro en 2006.
L'edifici compta amb 14 altures i 138 habitatges. Va ser construït entre 2005 i 2008 per la promotora Fbex. En 2010, la firma va entrar en concurs de creditors amb un deute de més de 500 milions d'euros.