La Gata de Schrödinger en ‘Planeta Fake’: “És realment complicat accedir a la veritat perquè en Internet tot està esbiaixat”

La Comunitat Valenciana és una de les regions europees que més patirà l’impacte del canvi climàtic. Els informes dels experts apunten que les regions mediterrànies esdevindran l’epicentre dels fenòmens extrems, allargant la temporada estival i sumant a la sequera pluges torrencials.

El negacionisme del canvi climàtic i les notícies falses són l’amenaça més gran per a mitigar els seus efectes i aconseguir polítiques d’adaptació. En un context digital, on la informació i les faules van a tota velocitat, és fonamental tindre eines per a desmuntar-los. La divulgadora Rocío Vidal és una experta a desmuntar fake news i combatre el discurs dels negacionistes. Ho fa des de les seues xarxes socials, especialment en Youtube, on, amb el pseudònim La Gata de Schrödinger parla a més de 900.000 subscriptors, o des del seu pòdcast El Club de las Mentes Abiertas. Dilluns, la també periodista va participar en les converses amb elDiario.es que, sota el títol ‘Planeta Fake’, pretenen contribuir a la divulgació científica, la lluita contra la desinformació i a dotar els ciutadans de competències digitals.

Vidal va apuntar que Internet és el terreny propici per a la desinformació, amb unes dinàmiques que dificulten el raonament. “És realment complicat accedir a la veritat, perquè està tot esbiaixat”, va apuntar, en referència als algorismes, que en determinades xarxes fomenten el contingut més radical, a la dificultat per a filtrar les fonts d’informació i va introduir els assistents en els anomenats biaixos de confirmació: en la xarxa, generalment, un busca allò que quadra amb la seua manera de veure el món.

La conferència, organitzada per elDiario.es amb la col·laboració de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i Hidraqua, va atraure dos centenars d’assistents al castell de Riba-roja. Els assistents, estudiants en la major part, es van interessar per com distingir les notícies falses, els interessos que mouen els divulgadors de faules, la coherència entre el discurs mediambiental i les accions dels governs i van plantejar si té sentit confrontar amb un negacionista. La velocitat de les mentides, com passa amb els rumors, és més gran que la dels desmentiments, però per a la divulgadora l’esforç val la pena.

La divulgadora va subratllar que les notícies falses i les informacions que fan dubtar del canvi climàtic i de l’acció humana sovint responen a interessos econòmics. Va recordar l’ocultació d’informes de la petroliera Exxon, sabedora des de fa dècades dels efectes de la seua activitat pel planeta –“es van unir a una aliança global amb altres petrolieres i van pagar milions d’euros per a negar la contaminació”, va dir–- o la injecció de diners d’empreses del sector dels hidrocarburs per a elaborar informes a la carta o pagar conferències interessades. “La realitat és que hi ha 100 empreses responsables del 70% de les emissions contaminants del planeta. Aquests són els interessos del negacionisme climàtic”, va assenyalar.

Així mateix, va recalcar, “la ideologia negacionista va lligada a l’extrema dreta”, amb perfils marcats en Internet que busquen la confusió esbiaixant informes o dades. Com a exemple, va apuntar els que relativitzen el canvi climàtic indicant que és un fenomen natural, mentre que l’evidència científica recalca que, si bé hi ha tendències quant a la temperatura mitjana, “la crema de combustibles fòssils fa que el període d’estabilització del calfament se’n vaja en orris”. Des del 1940, la tendència al calfament global s’ha accelerat, va subratllar. “El debat sobre les millors mesures a prendre és bo, però d’ací a negar la major hi ha un món”, va comentar.

Vidal també va assenyalar algunes red flags –senyals d’alerta– per a diferenciar una informació o una opinió d’una faula pel que fa al canvi climàtic. Generalment, les notícies falses són valoratives, no aporten referències, citacions, informes o dades, en definitiva, no s’aporta evidència. Una altra estratègia és desviar el focus, com en el cas dels chemtrails, la falsa creença que des dels avions es fumiga amb químics per a provocar la sequera.

Com moltes teories de la conspiració, parteixen d’un fil de veritat, va matisar la periodista. “El control del clima té una base de veritat, però no es fa així. A vegades hi ha sembra de núvols. Ruixar amb iodur de plata perquè ploga; però no al revés. Quin interés tindria cap govern a provocar una sequera?”, va preguntar al públic jove, a qui va instar a plantejar-se si el que els arriba té sentit abans de compartir-ho. Una altra estratègia, que va retraure als mitjans de comunicació, és la difusió de l’alarmisme: “Cada setmana hi ha un meteorit que provoca la fi del món”, va ironitzar, i va denunciar: “Si el món s’acaba cada setmana, la gent es pregunta: per a què”. Com a consell final, la periodista va transmetre: “No difondre faules, mantindre’s formats, ajudar altres persones a fer el mateix i no caure en l’alarmisme”.