Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
365 días de horror en Gaza: “Mucha gente prefiere morir. Los que mueren descansan”
La financiación de las campañas de Vox y Alvise, bajo sospecha
OPINIÓN | Dale, Elon, por Antón Losada

La Comunitat Valenciana continua derivant més del 90% de les interrupcions voluntàries de l’embaràs a centres privats

Pancarta en València por el derecho al aborto

Laura Martínez

0

L’accés de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs a la Comunitat Valenciana continua sent desigual. Les estadístiques de la Conselleria de Sanitat i del Ministeri indiquen que, malgrat que la major part de les dones opten per la sanitat pública per a exercir un dret reconegut en la legislació, aquesta els deriva a la privada.

Les dades disponibles en les memòries indiquen que és una constant que es manté almenys en l’últim lustre: prop del 90% de les intervencions es fan en centres privats. A la Comunitat Valenciana es van dur a terme 9.123 intervencions el 2023. D’aquestes, només el 9,5% (869) es van fer en centres públics; les 8.254 restants es van fer en centres privats, bé per elecció de les dones, bé per derivació.

De la xifra global que facilita la Conselleria de Sanitat s’extrau que 6.847 intervencions van ser finançades amb fons públics, i d’aquestes, 5.978 es van dur a terme en les clíniques privades concertades amb la Generalitat. Això implica que el 87% de les intervencions finançades amb recursos públics es deriven a centres privats.

Així mateix, les dades del Ministeri de Sanitat que més de 6.700 dones, més de dos terços de l’estadística, es van informar directament en el centre públic. Només 1.046 dones van demanar informació directament en el centre privat.

El 47% de les intervencions a la Comunitat Valenciana es van fer amb l’anomenada via farmacològica, encara que requereixen assistència ambulatòria. Més de 8.800 intervencions es van dur a terme a petició de la gestant, sense argumentar risc per a la vida o anomalies en el fetus, en l’exercici dels seus drets reconeguts per la llei de salut sexual.

La sanitat valenciana desglossa les intervencions per departament de salut (l’àrea geogràfica), però no indica si es van fer en centres públics o privats ni els centres en concret. Segons el Ministeri de Sanitat, amb dades del 2023, s la Comunitat Valenciana només reporten intervencions 13 centres públics –de 22 departaments de salut–, a què se sumen 10 clíniques privades. Ateses aquestes estadístiques, una desena de centres privats fan el 90% de les interrupcions voluntàries de l’embaràs.

Només un 15% d’objectors

Sobre l’objecció de consciència tampoc hi ha una transparència excessiva i les xifres aportades no es corresponen amb les derivacions. El 2020, segons les dades del Ministeri de Sanitat, el 15% dels metges valencians dels serveis de ginecologia i obstetrícia van declarar per escrit i de manera anticipada, com marca la norma, que eren objectors de consciència; eren un total de 73 facultatius dels 457. Segons una investigació de Newtral, que recull dades de la Conselleria de Sanitat, el total fins al 2023 ascendeix a 124 objectors. La sanitat valenciana afirma en una resposta parlamentària, en què es demanen dades per departament, que hi ha 37 objectors en huit departaments de salut.

La resposta de la Conselleria de Sanitat a la parlamentària de Compromís Mònica Àlvaro aporta dades dels objectors en alguns departaments de salut. La pregunta demana concretar els facultatius registrats entre el 2022 i el 2023, cosa a què Sanitat informa que en el primer any la reforma de la llei de salut sexual no estava en vigor. En el moment d’elaborar aquesta resposta, datada el mes d’abril, Sanitat va afirmar que encara no s’havia elaborat el registre perquè el Ministeri de Sanitat no havia acordat el protocol en el Consell Interterritorial de Salut, però que alguns departaments sí que tenen un registre.

Preguntats de nou per aquesta qüestió, ja el mes d’octubre, en el departament que dirigeix Marciano Gómez apunten que el registre ja està en marxa i depén de cada departament de salut, descentralitzat i atesa la protecció de dades. Cal suposar, doncs, que o bé les xifres aportades són dels objectors incorporats en els dos últims anys o bé dels departaments que sí que tenen registre.

Segons aquest document, hi ha registrats 37 objectors de consciència en huit departaments de salut. Els 14 departaments restants registren “zero” objectors, segons aquesta resposta. Destaca especialment el cas del departament de salut de Vinaròs, on hi ha huit objectors registrats, el de València-Doctor Peset, que també en té huit, i el de Xàtiva-Ontinyent, amb nou objectors registrats. Són més de la meitat del total de la llista.

Etiquetas
stats