La penúltima pilota en sòl agrícola de València beneficia Rover Alcisa i Benisur, que van comprar les parcel·les el 2017

L’alcaldessa de València del PP, María José Catalá, va anunciar dilluns passat 16 de setembre que l’Ajuntament, “davant la falta preocupant d’habitatge a la ciutat”, impulsarà “de manera immediata” una “nova bossa de sòl” que estarà situada en la pedania de Benimàmet. Així doncs, va precisar que es tracta d’un nou sector de 402.675 metres quadrats amb una edificabilitat de 461.266 metres de sostre, on es podran construir més de 4.600 habitatges dels quals quasi 1.000 seran de protecció pública. Catalá va assegurar més tard a preguntes dels mitjans que no caldria requalificar sòl. “Per descomptat, no hem de requalificar sòl, no hi ha horta afectada”, va dir.

No obstant això, segons la documentació recaptada per elDiario.es, no es tracta d’un nou sector i sí que caldrà requalificar els terrenys, perquè actualment, segons reflecteixen les fitxes urbanístiques vinculades al pla general, la major part dels terrenys estan qualificats de “no urbanitzables de protecció agrícola”, si bé és cert que no figuren en el Pla d’Acció Territorial (PAT) de l’Horta de València, per la qual cosa l’operació no contravindria la legislació. Segons la documentació recaptada per aquesta redacció, Rover Alcisa i Benisur Habitat SL tenen dues de les parcel·les més extenses del sector des de l’any 2017.

El desenvolupament d’aquesta zona parteix del conveni signat el 5 d’octubre de 2007 entre la Generalitat Valenciana, amb Francisco Camps al capdavant, i l’Ajuntament, amb Rita Barberá com a alcaldessa, pel qual es va acordar el soterrament de les vies del metro al seu pas per Benimàmet. Segons recull el document, l’obra es finançava al 50% per totes dues administracions i el consistori es va comprometre a requalificar els terrenys limítrofs, en concret 342.000 metres quadrats de sòl agrícola, amb l’objectiu de destinar els aprofitaments urbanístics a finançar part de l’operació.

Per a fer-ho, Barberá va iniciar una revisió del pla general d’ordenació urbana (PGOU) que, a més d’aquest sector, n’incloïa 10 més en zones d’horta com la Punta, Campanar, la Torre, el Forn d’Alcedo, Castellar, Pinedo o Faitanar. En total s’havien de requalificar 450 hectàrees d’horta amb la idea d’alçar 30.000 nous habitatges (20.000 de renda lliure i 10.000 de protegits), a més de zones verdes i espais dotacionals.

Davant aquesta expectativa d’urbanització, els terrenys van anar canviant de mans, adquirits per promotores en alguns casos. Tal com va comprovar in situ elDiario.es, en l’actualitat la major part de l’àmbit d’actuació és sòl degradat utilitzat en algunes zones com a aparcament i només hi ha horta productiva en la franja situada entre el Camí Nou de Paterna i l’autovia. Aquesta franja de sòl podria habilitar-se com a parc públic, perquè el pla inclou una previsió de 36.000 metres quadrats de zones verdes. A més, hi ha alguna parcel·la menuda amb cultius delimitada en la part més pròxima al nucli urbà de Benimàmet, apegada al col·legi públic d’Infantil i Primària.

En el ple del 27 d’abril de 2007, quan es va aprovar el conveni urbanístic per a soterrar les vies del metro, la regidora d’Esquerra Unida llavors María Victoria González ja va advertir de l’existència de promotors que havien adquirit sòl en les dues bosses. Sobre això, l’edil d’Urbanisme, en aquell moment el popular Jorge Bellver, va recordar que mesos abans, quan es va anunciar la revisió del PGOU, l’alcaldessa Barberá va fer públiques les zones on hi hauria reclassificació per a evitar casos d’informació privilegiada, tal com va recollir llavors Levante-EMV.

El procediment administratiu va avançar fins que el 2014 va eixir a exposició pública, un procés en què es van presentar ni més ni menys que 22.400 al·legacions, i van quedar les respostes a aquestes en mans de l’executiu d’esquerres sorgit el 2015 de les urnes, format per Compromís, el PSPV i València en Comú, amb Joan Ribó com a alcalde i el socialista Vicent Sarrià com a regidor d’Urbanisme. El nou equip de govern va optar llavors per traure de la revisió del PGOU nou dels onze sectors aprovats pel PP, els terrenys dels quals van quedar integrats com a horta protegida en el PAT de l’Horta de València. D’aquesta manera es va evitar la destrucció de dos milions de metres quadrats de sòl agrari.

No obstant això, sí que es van mantindre els desenvolupaments de la Punta i de Benimàmet. En el primer cas, perquè era una parcel·la més pròxima a la Ciutat de les Arts i les Ciències i al nucli urbà i perquè només s’urbanitzaven un terç dels terrenys, recuperant l’horta en els dos terços restants. En el cas de Benimàmet, per tractar-se de sòls degradats i haver-hi una obligació vinculada al conveni urbanístic firmat amb la Generalitat el 2007. Amb tot, fonts socialistes asseguren que diversos promotors van pressionar en el mandat passat perquè s’aprovara el pla urbanístic de Benimàmet com una revisió puntual del PGOU, de manera que s’agilitzaren els terminis, una opció que va ser rebutjada per l’edil d’Urbanisme llavors, Sandra Gómez: “Aquella operació es va paralitzar, perquè es considerava que hi havia bosses de sòl més que suficients per a cobrir les necessitats sense haver de requalificar sòl agrícola”, expliquen.

Precisament, la fórmula de la revisió puntual és la que pretén impulsar ara l’equip de l’alcaldessa, María José Catalá, per a accelerar l’actuació, segons va informar Valencia Plaza. La responsable municipal va avançar també el mes passat que recuperaran “els treballs per a dissenyar i establir l’estratègia del futur urbà de la ciutat que culminarà amb la revisió i l’actualització del pla general d’ordenació urbana (PGOU)”.

Consultades fonts municipals de l’equip de govern sobre aquest tema, van insistir que “aquest sòl, amb la revisió del PGOU, que va mantindre i van validar durant huit anys Compromís i el PSPV, és urbanitzable”, cosa que es contradiu amb el que estableixen les fitxes urbanístiques.

Des de Compromís consideren que “cal construir habitatge i també, per descomptat, protegir l’horta cultivada” i afigen: “A València queden solars urbans pendents de construir per a consolidar la ciutat i pensem que això és una opció millor que fer una requalificació”.

Rover Alcisa i Benisur, promotores beneficiades

L’anunciada reactivació del desenvolupament urbanístic de Benimàmet beneficiarà els propietaris dels terrenys, que podran edificar habitatges en un sòl considerat (i pagat) com a no urbanitzable agrícola fins ara, encara que amb una expectativa de requalificació des que es va anunciar la revisió del PGOU al començament del segle.

Segons la documentació recaptada per aquest diari a través del Registre Mercantil, les promotores Rover Alcisa i Benisur Habitat SL posseeixen almenys una parcel·la cadascuna, de les més extenses del sector, en tots dos casos flanquejades per altres parcel·les de propietaris privats. Tots hauran de fer front a les càrregues urbanístiques que establisca l’Ajuntament.

En concret, la parcel·la de Rover Alcisa té una extensió de dues hectàrees, cosa que suposa uns 20.000 metres quadrats (quatre camps de futbol) i va ser adquirida el novembre del 2017. El document registral reflecteix un pagament en concepte d’impost de transmissions patrimonials de 16.700 euros. Tenint en compte que suposa entre un 8 i un 10% del cost de la transacció, la promotora hauria abonat al voltant de 167.000 euros pels terrenys. Rover Alcisa figura en la llista d’empreses que van finançar la campanya del 2007 de Rita Barberá fins amb 60.000 euros, segons recull la sentència de la peça separada A del cas Taula. Contactada per aquest diari, la promotora no ha fet comentaris.

Per part seua, Benisur Habitat SL, que també ha preferit no fer comentaris a aquesta redacció, té almenys una parcel·la d’una hectàrea, és a dir, uns 10.000 metres quadrats (dos camps de futbol) que va adquirir el desembre del 2017.