Durant anys, Imelsa –l’empresa pública més gran dependent de la Diputació de València– es va convertir en un niu de sospites. I fins i tot va acabar sent l’epicentre d’una trama transversal de presumpte cobrament de comissions il·legals amb ramificacions en altres institucions. El nepotisme, les adjudicacions irregulars i les decisions polèmiques suposaven l’iceberg.
Sense trames de tanta entitat i salvant les distàncies, l’empresa pública de Gandia Iniciatives Publiques de Gandia (IPG) va seguir el mateix patró que Imelsa. Considerada durant els governs socialistes anteriors a l’actual com una agència de col·locació, l’arribada a l’alcaldia del ‘popular’ Arturo Torró la va transformar en una mercantil sota sospita. “En la cova d’Alí Babà’, segons el PSPV-PSOE local.
La petició d’imputació de la Fiscalia provincial de València per a l’exprimer edil Torró per l’Operació Aplauso ha ressuscitat les ombres que persegueixen la societat pública que gestiona les bicicletes municipals, les piscines i els habitatges socials, entre altres assumptes. Els pagaments a “empreses afins”, les maniobres fosques i la seua relació puntual amb la trama Púnica constitueixen l’historial de sospites que arrossega una empresa municipal condemnada a la liquidació.
Opacitat i nepotisme
L’opacitat va ser un dels alifacs que van arrossegar IPG a estar permanentment sota sospita durant el mandat de Torró. L’oposició no coneixia ni els treballadors que hi havia en plantilla –només en tenien estimacions–, ni tenia accés a una part de la documentació relativa a contractes i factures de la societat de capital públic. El PSPV-PSOE va denunciar davant dels tribunals la negació del dret a la informació. I la justícia es va pronunciar a favor seu.
No obstant això, pocs dies després d’aqueixa resolució l’empresa va patir un robatori en les seues instal·lacions. Es van emportar, just, el material que reclamava l’oposició. Entre el que s’havia furtat, hi havia l’ordinador del gerent d’IPG, Gonzalo Morant, que també va ser comptable personal de Torró, del PP de Gandia i va fer –segons el PSPV-PSOE– negocis amb ell. La Fiscalia investiga la destrucció de documentació comptable que va experimentar l’entitat.
Un altre dels aspectes desconeguts de la mercantil municipal era el nombre de treballadors de què disposava. Segons l’exedil socialista i ara president de l’empresa, Vicent Mascarell, la plantilla va passar de 5 treballadors sota el mandat del socialista José Manuel Orengo a 104 de la mà de l’anterior govern del PP. D’aqueixos, denunciaven que la majoria eren gent amb padrins. “Just el contrari. Va ser creada pel PSPV-PSOE per a contractar amics”, defensava Torró en un reportatge en eldiariocv.es.
Amb l’arribada al poder de l’esquerra gràcies al suport de l’únic regidor de Ciutadans, els nous directius del consell d’administració d’IPG van desvelar que l’entitat “va arribar a tenir 200 treballadors, als quals se n’havien d’afegir prop de 100 més que estaven vinculats de manera indirecta, facturant com a falsos autònoms per la intermediació de serveis”. El representant de Ciutadans, Daniel Martí, va assenyalar que al juny d’enguany hi havia 132 persones en plantilla, dels quals 43 acabaven contracte aqueix mes. Els altres 65 eren fixos.
Entre les persones que cobraven o treballaven indirectament per a IPG hi havia personatges destacats del PP. Lola Moncho, que va ser la mà dreta de Torró i va participar en empreses relacionades amb el Camelot societari de l’exalcalde, va cobrar 4.000 euros mensuals durant el 2014, segons va desvelar la nova direcció. Ho feia a través d’una societat propietat del seu nebot. La tasca que exercia eren assessories, però “no hi ha constància d’aqueixos treballs en la documentació revisada”, van apuntar els nous responsables.
Un altre nom il·lustre era el de Carlos Bolta, actualment president de l’Associació Empresarial Hotelera de Gandia. Cap de l’àrea de turisme de l’exdirigent local del PP, va tenir un salari de més de 3.000 euros bruts per mes en IPG. El seu pas per l’entitat va ser polèmic pel fet d’allotjar el personal dels esdeveniments que ell impulsava en el seu hotel, segons va revelar la, llavors, oposició.
Cristina Serrano o Daniel Furió Moncho –fill de Lola Moncho– també van treballar en la mercantil. La primera, que va ser alt càrrec en la conselleria de Medi Ambient amb Esteban González Pons, Rafael Blasco –reu per haver desviat fons a la cooperació– i Juan Cotino –imputat en ‘Gürtel’– , va ser cap del Servei d’Actuacions Empresarials. El segon va ser fins i tot gerent d’IPG. Els dos comparteixen el fet d’haver firmat una de les adjudicacions més polèmiques de l’empresa pública.
La TV ‘vinculada’ a Torró, “pagaments afins” i Púnica
Sens dubte, la decisió més controvertida de Torró va ser el tancament de l’anterior televisió pública de Gandia i l’adjudicació que va fer per a la prestació d’aqueix servei a dues empreses externes. La concessió es va atorgar a través d’IPG i les dues mercantils que van resultar agraciades van ser les dues úniques que s’hi van presentar. Comarques Centrals Televisió, propietat d’un empresari pròxim –segons El País– al defenestrat president de la Diputació de València, Alfonso Rus, per la trama d’Imelsa i Tele7 van ser les beneficiades per un procediment que es va fer “per invitació”.
La quantitat que va rebre Tele7 era d’1,7 milions d’euros. A aqueixa quantitat, calia sumar-hi els 4 milions d’euros que van rebre les dues empreses per una pròrroga que van firmar Serrano i Furió. L’adjudicatària era propietat de José Codina, antic gerent de la cooperativa del Centre Històric quan la presidia Torró, va desvelar el PSPV-PSOE. Els socialistes, a més, van denunciar arran de la informació extreta dels informes que va emetre Bankia sobre les activitats de l’exalcalde de Gandia que “Codina era un simple testaferro de Torró”. Codina havia compartit domicili fiscal amb l’exdirigent local del PP. De fet, el PSPV-PSOE va demanar a la Fiscalia la imputació de Torró per tràfic d’influències, prevaricació, malversació i frau a l’Administració per “adjudicar-se a ell mateix una contracta sense publicitat ni concurrència”.
La concessionària era Inversiones Especiales del Mediterráneo. I un dels antics administradors va ser Josep Lluis Giménez Estruch, editor de la revista Sociedad y Política a través de la societat Altoclaro. Una empresa que va rebre d’IPG 85.627,48 euros. Quantitat que formava part dels abonarés que va firmar Torró abans de lliurar la vara de comandament, quan era alcalde en funcions. 17 pagaments en què també hi havia “empreses afins”, com ara Profund Management, la firma que impulsava el projecte -a l'estil de la F1- promocionat pel PP de construir un parc aquàtic.
IPG, a més, es va veure esguitada per l’Operació Púnica. En la mercantil es van trobar una sèrie de factures per valor de 885.000 euros, pertanyents a la constructora Gomuñoz, una empresa implicada en la xarxa capitanejada a la Comunitat Valenciana pressuntament per Alejandro de Pedro. Segons un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, aquesta mercantil va pagar a De Pedro 2.600 euros després de la intervenció de diversos càrrecs del PP local.
Es van fer altres gestions infestades d’ombres, que afectaven al finançament del PP. Segons va denunciar Mascarell, Morant havia instat a pagar de manera “urgent” el deute que IPG manté amb l’empresari José Martínez de los Mosos a canvi de perdonar factures pendents de la campanya del PP, tal com havia requerit l’empresari per correu electrònic a Serrano.
Operacions irregulars i ‘caos’ econòmic
Les maniobres sota sospita van ser una constant en la mercantil municipal. L’Operació 'Aplauso' n’és un de tants exemples. Des d’IPG es va comprar un complex d’oci propietat de Vipep SA amb l’objectiu de cobrar el deute que tenia l’Ajuntament amb l’empresa. La jugada es va truncar, però l’anterior equip de govern, segons fonts municipals, li va perdonar els diners deguts.
Els socialistes van desvelar que la societat pública va comprar dos terrenys dos dies abans de la celebració de les eleccions municipals passades. Els motius d'aqueixa adquisició encara es desconeixen. A més, i a conseqüència de totes les sospites, l’anterior Ajuntament –que va ser intervingut per l’Estat– va aprovar amb la negativa dels tècnics municipals crèdits per valor de 14,4 milions d’euros per finançar l’empresa pública. Una operació inèdita des de la creació de la mercantil.
Un intent de socórrer IPG que en mostra l’estat actual. Tenen un deute amb la Seguretat Social de 200.000 euros, va estar embargada per Bankia per deure’ls 740.000 euros i registra 38,5 milions d’euros de deute. Tot just arribar l’esquerra al poder, va detectar dues caixes en diners en efectiu que va utilitzar l’exgerent “per a evitar transferències i operacions bancàries”. “IPG era com un soterrani de l’Ajuntament, la cara B. Els diners enviats es perdien de vista per als tècnics municipals. Era un Ajuntament paral·lel”, va descriure aquest mes el nou conseller delegat, Emili Morant.
En procés d’auditoria per part dels dos grups que integren el govern i de Ciutadans, que dóna el seu suport al bipartit de PSPV-PSOE i Més Gandia –coalició integrada per Compromís, EUPV i ERPV–, el consell d’administració va demanar a la Junta General que en 60 dies aprove la liquidació total d’IPG. Una sort fatal que ha evitat la seua ‘germana’ gran en la Diputació de València, Imelsa.