El president de l’Autoritat Portuària de València (APV), Aurelio Martínez, va reconéixer el 30 d’abril passat en una compareixença després del consell d’administració de l’organisme que el port és responsable en un 52% del procés d’erosió que pateixen les platges del Parc Natural de l’Albufera per la falta d’aportacions d’arena, tal com recull l’estudi ‘Anàlisi dels factors que han condicionat l’evolució històrica de les platges al voltant del port de València’ fet per la Universitat Politècnica de València a l’octubre del 2020.
Martínez va atribuir aquest problema a l’ampliació sud aprovada l’any 1986 en un intent de minimitzar els problemes que està causant el dic nord construït entre el 2008 i el 2012 com primera fase de la nova ampliació que ara tracta de finalitzar amb la construcció d’una nova macroterminal de contenidors que duplicaria la capacitat del recinte.
No obstant això, un nou estudi (vegeu el document complet al final de la informació) elaborat sota la direcció del catedràtic i professor emèrit de la Universitat Politècnica de Madrid, Pascual Pery, conclou que la nova bocana de la dàrsena interior i el dic nord són els responsables directes d’un gran canvi en la dinàmica litoral i, per tant, de l’enorme augment de l’amplària de la platja del Cabanyal i de la reculada de les platges del Parc Natural de l’Albufera, principalment per la barrera que suposa per a les aportacions d’arena i per l’augment de la capacitat erosiva de l’onatge en direcció nord-est.
Segons l’informe, es fa “per donar una resposta quantitativa als fenòmens costaners que s’han vist alterats per la construcció de l’ampliació del port de València; tant la crescuda de l’amplària de la platja del Cabanyal i la Malva-rosa com la contínua erosió patida al sud del port són els dos casos més rellevants”.
D’una banda, “es produeix un augment de les platges esmentades al nord del port de quasi 200 metres des de l’any 2004 fins a l’actualitat i, de l’altra, augmenta la taxa erosiva a les platges del sud”.
D’aquesta manera “es té una acumulació d’arena per la presència i l’orientació del dic nord i una falta d’aportació d’arena a les platges de Pinedo i de l’Arbre del Gos, malgrat les estructures costaneres disposades en aquest litoral en forma d’espigons”.
En concret, segons la comparativa de les imatges estudiades, entre els anys 2001 (abans de la construcció del dic nord) i 2021 (nou anys després de la seua execució) s’han produït reduccions d’amplària que oscil·len entre 11 i 21 metres.
Pel que fa al transport de sediments, en l’actualitat, “seguint amb l’esquema de corrents, es produeix un transport, aigües amunt del port, amb direcció sud cap a la platja del Cabanyal, que dona com a resultat una acumulació de material en aquesta zona. No s’observa un avanç d’aquest material en el contorn portuari, és a dir, es queda confinat en aquesta zona, i talla d’aquesta manera el pas natural de l’arena”.
Aigües avall del port, “a la platja de Pinedo, no s’observa transport cap al nord o és de molt baixa intensitat; quant a la platja de l’Arbre del Gos i una part de la platja de Pinedo, es produeix un corrent de material cap al sud, que causa una erosió en tota aquesta part del litoral”.
Quant a la propagació d’onatge, “pràcticament s’obtenen les mateixes lectures en els punts disposats a causa de la presència del dic més a l’est construït posteriorment; en aquest es té una reducció de quasi el 50% en alçària de l’onada significant entre 2001 i 2021”. D’altra banda, “s’obté un augment de l’angle que formen els fronts d’onada amb la costa de 10 graus”.
La conseqüència de tot això, segons Pery, és que “la capacitat de transport, és a dir d’emportar-se arena i, per tant, de generar erosió, augmenta quasi entre un 12% i un 27% en l’Arbre del Gos”.
El catedràtic explica que l’estudi s’ha fet només per a una direcció de l’onatge (nord-est), la més freqüent i més perillosa, per demostrar que “l’estudi complet de dinàmica litoral cal fer-lo i que la manifestació feta pel port en el període d’al·legacions de la declaració d’impacte ambiental (DIA) del 2007 relativa al fet que la configuració de les obres causarien uns efectes mínims no s’ajusta a la realitat”. Si s’haguera fet l’estudi de dinàmica litoral, “s’hauria vist la necessitat de mesures correctores o un canvi de disseny”.