La insòlita carta del conseller valencià d’Educació a les famílies podria vulnerar la llei de protecció de dades

LLEGIR EN CASTELLÀ
“Una de les motivacions de la Llei de llibertat educativa va ser la preocupació pel descens de l’ús del valencià, un fet que pretenem revertir amb un canvi de paradigma: de la imposició a la promoció”. Aquest és un dels missatges amb alt contingut polític que es poden llegir en la carta firmada pel conseller d’Educació, el popular José Antonio Rovira, que el seu departament ha remés a través de la base de dades d’Ítaca a mares i pares valencians amb motiu de la consulta que s’esdevindrà entre el 25 de febrer i el 4 de març per a l’elecció de la llengua base en col·legis i instituts i a què estan convocades 570.000 famílies.
L’enviament d’aquesta missiva, una cosa insòlita fins a la data, ha generat malestar entre les famílies. Així doncs, la Confederació d’associacions de mares i pares d’alumnes de la Comunitat Valenciana Gonzalo Anaya ha titlat de “manipuladora i esbiaixada” la carta “massiva” remesa a les famílies i l’ha traslladada al seu servei jurídic per si incompleix la Llei de protecció de dades i la mateixa ordre que regula el procediment, tal com ha confirmat el president de l’entitat, Rubén Pacheco, a elDdiario.es, que explica que no han donat el seu consentiment per a l’ús de les seues dades, que estan allotjades en la base de dades de què disposa la conselleria, per a aquesta finalitat.
Les famílies consideren que l’escrit que han rebut és “ideològic, incomplet i amb judicis de valor”. A més, apunten que pot incomplir l’ordre que regula la consulta, “que detalla com s’ha d’informar les famílies des dels centres sobre el procés de consulta i en què regula l’assessorament”. Aquesta norma, insisteixen, “en cap cas indica que el conseller d’Educació utilitzarà la base de dades d’Ítaca per a comunicar-se amb les famílies”.
Fins a la data, relaten, aquesta eina ha estat a l’abast d’equips directius i docents per a comunicar-se amb les famílies sobre el procés educatiu i acadèmic dels alumnes, “però en cap cas per a fer difusió de projectes polítics i ideològics com és la consulta de la llengua base”.
Per a la Confederació Gonzalo Anaya, enviar aquesta carta és “un intent de manipulació i denota la debilitat d’una consulta que acumula ja tres recursos pendents de resoldre pels tribunals i que té el rebuig de la comunitat educativa representada en la Plataforma en defensa de l’Ensenyament Públic i de consells escolars municipals”.
L’organització d’AMPA ha enviat a l’assessoria jurídica el malestar comunicat per diversos pares i mares per un possible mal ús de les dades personals de les famílies perquè estudie si, a més, hi ha un incompliment de la Llei de protecció de dades.
“Com a mínim, tant la carta com la via de comunicació del conseller és més que qüestionable amb la norma mateixa que regula la consulta”, insisteix el president de la confederació, Rubén Pacheco, qui insisteix que la carta de Rovira “és, com a mínim, una falta de respecte a la intel·ligència de les famílies, un intent de manipulació i un senyal clar de debilitat d’una consulta àmpliament rebutjada”.
“Informació parcial i esbiaixada”
L'Associació de Directors d'Infantil i Primària de l'Escola Pública del País València i la de directors d'IES també rebutja tant la consulta com la missiva de Rovira, que “transmet una informació parcial i esbiaixada” sobre el contingut i les conseqüències d'un referèndum que consideren “innecessari”.
A més, consideren que constitueix una “falta de respecte cap al nostre treball i professionalitat”. “Aquestes accions unilaterals redueixen la confiança i la col·laboració necessàries entre l'administració educativa i els centres escolars, i menyspreen els òrgans de govern dels centres i les seues funcions, tal com arreplega la normativa”, indiquen.
A més, denuncien que la Conselleria ha enviat qüestionaris als equips directius per a “fiscalitzar” el procés establit per la consulta. “Considerem que aquesta supervisió excessiva és injustificada i erosiona la nostra autonomia professional, així com la dels òrgans col·legiats dels centres”, subratllen, per a afegir que han observat “un esforç desmesurat” per part de la Conselleria a promoure la consulta.
Carta “merament informativa” i “completament neutral”
Des del departament que dirigeix Rovira han justificat que la carta enviada des de la Conselleria d’Educació s’ha dirigit a les famílies, “perquè són les que han de triar la llengua de l’educació dels seus fills”; reconeixien que és la primera vegada que es fa un enviament massiu des de la Generalitat i el qualifiquen de procediment “pioner i nou que mai s’havia fet, de manera que es pretén donar la màxima difusió”.
La carta, enviada en valencià i castellà, asseguren que és “merament informativa i completament neutral, no es demana que es trie una llengua o una altra, només se sol·licita participació i que s’exercisca el vot amb total llibertat”.
El text firmat per José Antonio Rovira fa diverses al·lusions a la “llibertat” i emfatitza que “siga quin siga el resultat” de la consulta, aspectes que “preocupen les famílies”, com la continuïtat del banc de llibres, l’atenció a l’alumnat amb necessitats especials, les activitats escolars, “i tot allò relacionat amb el funcionament ordinari està garantit, independentment de la llengua base triada per les famílies”.
És la primera vegada, tal com reconeixen des de la Generalitat, que el conseller d’Educació de torn utilitza les bases de dades allotjades en el programa Ítaca per a remetre una carta, que conté un alt contingut ideològic, directament a les famílies. En pandèmia sí que es van habilitar diversos canals de comunicació que s’utilitzaven únicament per a transmetre informació sobre les diferents decisions adoptades en relació amb l’escolarització dels alumnes; i, principalment, aquesta comunicació es feia a través dels centres mateixos.
3