El Govern valencià, en compliment dels acords en el Pacte del Botànic entre el PSPV, Compromís i Unides Podem, està immers en uns quants processos de recuperació de serveis públics privatitzats en el seu moment pel Consell del PP mitjançant la figura de la concessió.
Els casos més destacats són els referits al departament de salut de l’hospital de Torrevella, gestionat per Ribera Salud, la concessió de 15 anys del qual acaba el pròxim 14 d’octubre, i el de les 25 estacions fixes de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) de la Comunitat Valenciana, les concessions de 25 anys de les quals, repartides en set lots, acaben el 31 de desembre de 2022.
En el primer cas, la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública va comunicar a Ribera Salud amb un any d’antelació que rebutjava la pròrroga de cinc anys prevista en el contracte de manera opcional i que, per tant, recuperaria la gestió directa una vegada finalitzat, una actuació avalada per diferents sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i pel Suprem.
En el cas de les ITV, per les adjudicacions de les quals el 1997 s’investiga l’expresident del PP, Eduardo Zaplana, per presumpte cobrament de comissions, la Conselleria d’Economia va notificar a les empreses concessionàries dimarts que tampoc executarà la pròrroga opcional de 10 anys inclosa en els contractes.
Tal com recorda el departament que dirigeix Rafael Climent a les contractes en la notificació remesa, la justícia europea considera il·legals les pròrrogues de contractes públics d’obres, de subministrament i de serveis sense que se’n faça un anunci de licitació, perquè entén que es vulnera la pública concurrència, ja que “la pròrroga d’un contracte de concessió equival a una concessió nova”.
Precisament, la Comissió Europea ha recordat fa poc al Govern d’Espanya aquesta qüestió a propòsit de la pròrroga de la concessió de l’autopista gallega AP-9 Ferrol-Tui fins a l’any 2048.
En concret, el 23 setembre passat, la Comissió va decidir enviar una carta de citació a Itàlia i Espanya per a garantir l’aplicació correcta de les normes de la UE en matèria de contractació pública i contractes de concessió. Segons l’organisme europeu, “Itàlia i Espanya han ampliat la duració de les concessions d’autopistes sense iniciar prèviament procediments de licitació. Segons el dret de la UE, la pròrroga d’un contracte de concessió equival a una concessió nova, que només pot adjudicar-se mitjançant licitació”.
El cas italià ja va ser objecte d’“una sentència dictada al setembre del 2019 (assumpte C-526/17), en què el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictaminar que, pel fet d’ampliar la duració de la concessió de l’autopista a la Società Autostrada Tirrenica PA sense haver iniciat prèviament un procediment de licitació, Itàlia havia infringit la Directiva 2004/18/CE sobre contractació pública”.
Espanya, de la seua banda, “ha ampliat la duració de la concessió de l’autopista AP-9 sense haver iniciat prèviament un procediment de licitació pública”. En conseqüència, “la Comissió considera que Espanya també ha incomplit les obligacions que la incumbeixen en virtut de les normes de contractació pública de la UE, en particular en virtut de la Directiva 93/37/CEE. Itàlia i Espanya disposen ara de dos mesos per a respondre a les al·legacions presentades per la Comissió. Si no ho fan, la Comissió podria optar per enviar un dictamen motivat a Espanya i per portar Itàlia davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea”.
La sentència europea es refereix a la pròrroga “de contractes públics d’obres, de subministrament i de serveis”, per la qual cosa també és aplicable en el cas de les concessions sanitàries o en el cas de les ITV, com a serveis públics que són.