El 3 de juliol de 2006 van morir 43 persones i 47 més en van resultar ferides en la línia 1 del metro de València en un dels accidents més greus de la història del transport públic a Europa. Al cap de 10 anys, el sinistre continua fent parlar. La investigació judicial del succés continua oberta, el Parlament valencià discutirà pròximament les seues conclusions sobre l’afer i la Generalitat té preparada una llei per a mirar d’evitar una catàstrofe que, segons molta gent, perviu en l’imaginari col·lectiu per la gestió inhumana i interessada que el PP en va fer.
El drama de la línia 1 està en aquest punt al cap d’una dècada:
Una investigació judicial infructuosa i controvertida
La instrucció del cas ha estat discutida permanentment per les víctimes. La jutgessa del cas, Nieves Molina, titular del Jutjat d’Instrucció número 21 de València, en va arxivar la causa el 2008. A parer seu, ha quedat acreditat que, com defensava la Generalitat governada pel PP, la seguretat de la infraestructura ferroviària era correcta i l’actuació de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) sobre aquest punt, adequada o, almenys, no negligent.
Per a la magistrada, l’accident es va deure a un excés de velocitat atribuïble al maquinista, mort el dia dels fets. Entre altres qüestions, Molina hi utilitza diversos arguments sobre la normativa, i uns quants de quantitatius: entre el 1988, data en què es va posar en funcionament, i el dia del sinistre havien passat pel revolt de l’accident prop de dos milions de trens “sense que hi conste cap incident”.
L’Audiència de València va forçar la jutgessa –que havia arxivat el cas– a prosseguir la investigació, que hi continua entre les crítiques de les víctimes, l’enuig de la Fiscalia i la descreença de la magistrada, que acaba fent enfadar a molts –Parlament valencià inclòs– amb l’intent d’imputar una metgessa que va acudir a l’estació de Jesús tan bon punt va tenir lloc el sinistre. Al cap de 10 anys, la via judicial, segons alguns, no ha projectat llum sobre el sinistre.
Els 11 culpables de les Corts Valencianes
L’accident va estar marcat per la visita del papa a València, que va tenir lloc al cap de tres dies del gravíssim accident. Segons molts, el PP, llavors amo i senyor de la política valenciana, va fer silenciar l’accident per no enterbolir la visita de Benet XVI. Eren els dies de vi i roses. D’ostentacions i grans esdeveniments. Potser, per això, les Corts Valencianes van despatxar la investigació parlamentària del tema en pocs dies i amb un dictamen autoexculpatori.
La nova majoria parlamentària ha arribat a conclusions diferents. Segons tots els partits amb representació parlamentària, excepte el PP, la línia 1 de Metro València no era segura, el govern del PP va ordir una trama per amagar la veritat i no va tractar amb dignitat les víctimes, i la televisió pública valenciana va tapar i va manipular la informació sobre el sinistre. El dictamen és demolidor.
El PP pensa que és resultat del sectarisme. Les gairebé 300 pàgines de l’informe, resultat de l’anàlisi de centenars de documents, 150 hores d’audiència, la compareixença de 73 persones i 20 sessions de treball, assenyala 11 responsables polítics de la tragèdia. Entre ells hi ha l’expresident de les Corts Valencianes, Juan Cotino, diversos responsables de Canal 9 i l’expresident de la Generalitat, Francisco Camps, que es va negar, malgrat nombroses peticions, a reunir-se amb les víctimes del metro i escoltar les seues peticions o, almenys, el seu dolor.
Reparació a les víctimes i reforç de la seguretat
El Consell actual s’ha prodigat en gestos d’afecte i reconeixement a les víctimes. Aquest mateix dijous, al llindar del desé aniversari, el president de la Generalitat va començar la seua al·locució a les Corts demostrant el seu afecte a l’AVM3J. Tots els grups, inclòs el PP, van aplaudir les paraules de Ximo Puig.
Aquest, a més, va rebre les víctimes, com a gest de reparació i desgreuge davant del menyspreu [del Consell anterior] que Jordi Évole va mostrar en La Sexta a tot Espanya, en la seua primera recepció oficial com a president de la Generalitat. Al cap de poc temps, en el Nou d’Octubre, el dia de la Comunitat Valenciana, l’AVM3J va rebre l’alta distinció de la Generalitat.
Una entitat marginada va passar de la nit al dia –gràcies a les eleccions del 25 de maig– a ser tractada amb tots els honors. A més, el Consell pretén comptar amb les víctimes, o almenys mantenir-les informades, en l’intent d’evitar sinistres com els del 3 de juliol de 2006. Aquesta mateixa setmana, es va informar l’AVM3J de la futura Llei de seguretat ferroviària, que el Govern valencià presenta com a pionera.
Pionera o no, si funciona, evitarà l’escena que s’ha repetit durant anys, el primer dijous de cada mes, a la plaça de la Mare de Déu de València: la concentració de centenars de persones que exigien respecte, veritat i justícia per als 43 morts i els 47 ferits a l’estació – que recupera el nom original– de Jesús.
Actes amb motiu del 10é aniversari de la tragèdia
El diumenge 3 de juliol tenen lloc diversos actes amb motiu del desé aniversari de l’accident. Des de les 13 hores els familiars recordaran les víctimes amb una actuació de muixeranga i depositant flors al jardí que queda dalt de la tràgica corba.
A més, s’instal·laran adorns de colors groc i negre (els que caracteritzen a l’associació) sobre els quals la gent podrà deixar missatges. A la vesprada, a Torrent, juntament amb l’Ajuntament de la localitat, s’inaugurarà un parc en memòria dels difunts. Serà a les 20 hores just darrere de l’estació de Torrent-Avinguda. A més, des del dijous una exposició recull un centenar d’imatges il·lustren els 10 anys de lluita de les víctimes del metro.