LLEGIR EN CASTELLÀ
Ha començat la tramitació en les Corts Valencianes de les cinc lleis impulsades pel Partit Popular i Vox que aquests partits que sustenten el Govern de Carlos Mazón pretenen aprovar abans que el parlament autonòmic tanque per vacances. Entre aquestes està la controvertida llei de ‘llibertat’ educativa, que s’ha trobat amb el rebuig frontal dels partits de l’oposició, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i de la comunitat educativa valenciana –professors, famílies i alumnes–, que han convocat per al pròxim 23 de maig una vaga que pretén ser la primera gran mobilització contra les polítiques d’un Consell que no ha fet ni un any de mandat. El Govern fins i tot va advertir que hi recorreria en contra, juntament amb la llei de ‘concòrdia’, al Constitucional.
Precisament la Universitat de València ha elaborat un informe per a analitzar la norma impulsada per la dreta i la ultradreta, des d’una triple perspectiva sociolingüística, pedagògica i jurídica, que resulta demolidor, ja que conclou que la proposició de llei “constitueix un retrocés clar quant a l’ordenament de l’educació plurilingüe”. D’aquesta manera, considera que es tracta d’un reglament “innecessari, discriminatori i recessiu que trenca el consens conformat al voltant de la LUEV (Llei d’ús i ensenyament del valencià) al llarg de quaranta anys”. Així doncs, sentencia que, “invocant el valor suprem de la llibertat d’elecció lingüística, arracona en la pràctica els valencianoparlants, que no podran fer valdre els seus drets”.
El document de la Universitat de València, coordinat per Vicente Tasa (Càtedra de Drets Lingüístics), justifica amb múltiples arguments la inadequació de la norma. El primer és que el text legislatiu parteix de dues premisses “errònies”: considerar que el valencià és una llengua “normalitzada” que “conviu harmònicament” amb el castellà i que la llei de plurilingüisme del 2018 “discrimina els castellanoparlants de manera genèrica, sense indicar ni les circumstàncies ni els fets concrets”.
El document censura que es propose una nova norma quan encara no s’han avaluat els resultats de l’aplicació del Pepli (Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural): “Investigacions rigoroses, amb indicadors contrastats, demostren que els alumnes escolaritzats amb el valencià com a llengua vehicular obtenen majoritàriament més bon rendiment escolar que els educats majoritàriament en castellà”.
L’informe adverteix que la norma entra en conflicte amb l’actual jurisprudència del Tribunal Constitucional pel dret de l’alumnat a saber les dues llengües oficials “per a poder usar-les de manera lliure i plena”; alhora que alerta que s’invoca el dret de les famílies a triar la llengua vehicular, “però la llibertat d’elecció lingüística només afecta els castellanoparlants, mentre que l’elecció del valencià es veu dificultada per una sèrie de traves i condicionants que no s’apliquen al castellà”. Així doncs, els autors del document recorden que els tutors de l’alumnat poden triar el model educatiu, “però no poden determinar ni els instruments lingüístics, ni els continguts educatius, ni els procediments didàctics i avaluadors, que són competència de les autoritats educatives i dels docents”.
Un altre dels punts sobre els quals alerta és que es prescriu “de manera arbitrària” una reducció del temps lectiu en valencià i s’imposa el límit del 20% màxim entre la franja d’escolarització en la llengua pròpia i la que es verifique en castellà, “sense cap mena de fonamentació pedagògica”. També “discrimina” l’alumnat de les zones castellanoparlants, perquè “fomenta la desafecció cap al valencià i vulnera el seu dret a accedir a l’educació plurilingüe en les mateixes condicions que l’alumnat valencianoparlant”. En aquest sentit, es mostra contundent quan afirma que la llei impulsada pel PP i Vox interpreta l’exempció d’aprendre valencià i en valencià com un “exercici de llibertat”, tot i que en realitat és “una privació de drets que debilita el conjunt social i dificulta la cohesió i la vertebració dels nostres territoris en un únic espai compartit”.
“Atempta” contra la Llei d’ús i ensenyament del valencià
Els experts que han elaborat l’estudi asseveren que la llei del PP i Vox “atempta” contra el que prescriu la LUEV: “L’obtenció per part de l’alumnat d’una competència equilibrada en les dues llengües oficials al final de l’escolarització obligatòria”. Insisteixen que els investigadors sobre programes plurilingües coincideixen en la necessitat que l’ús vehicular de la llengua minoritzada siga majoritari i que “en cap cas” baixe del 50% “si realment es vol corregir el bilingüisme social asimètric”.
La norma que està en tramitació parlamentària configura un model educatiu que “minoritza encara més el valencià i tendeix, de facto, al monolingüisme, amb la qual cosa s’allunya de les recomanacions en matèria educativa que propugna el Consell d’Europa. És a dir, ”no planteja una perspectiva global d’aprenentatge plurilingüe, amb integració de continguts i llengües, i amb atenció a la diversitat cultural i a les llengües familiars no curriculars“. La norma, en relació amb el professorat, ”no apunta objectius estratègics, línies metodològiques ni procediments d’avaluació“.
Multiplica els efectes negatius per al valencià
L’estudi impulsat per la Universitat de València destaca els “múltiples efectes negatius” de la llei per al valencià en l’àmbit educatiu: es desincentivaria l’aprenentatge dels que volen incorporar-se a la comunitat lingüística valenciana a partir de la competència que ofereix l’escola; establiria una jerarquització de centres educatius en virtut dels percentatges de llengua; reduiria encara més el seu ús com a llengua instrumental i de relació en col·legis i instituts, “ampliant l’hegemonia actual del castellà”; devaluaria els actuals títols de coneixement del valencià; reforçaria els prejudicis negatius sobre el valencià, “que es percep com una llengua subalterna i d’utilitat escassa”; i agreujaria un doble allunyament, entre comunitats de parlants i territoris, “en compte d’afavorir la integració dels valencians en una sola col·lectivitat, articulada al voltant de dues llengües oficials i compartides”.
Situació d’“emergència sociolingüística”
Les conseqüències eventuals d’aquesta norma, sentencien, “no són hipòtesis admonitòries, sinó processos documentats i en progrés”. Per a l’elaboració de l’informe, els investigadors s’han remés a diferents estudis demolingüístics, en particular a l’última enquesta sobre el coneixement i l’ús social del valencià, del 2021, que apunten una situació d’“emergència sociolingüística”: “La proposició de llei podria ser un colp de gràcia contra la llengua pròpia i històrica dels valencians i una condemna, en un lapse de temps breu, a un estat residual de desenllaç incert”.
En definitiva, el document considera que la nova norma “trencarà el consens social establit al voltant de la LUEV, representarà un retrocés sociolingüístic clar i, lluny de contribuir a una idea equivocada de llibertat individual i col·lectiva, obrirà una fractura social entre territoris i grups de parlants”. Davant d’aquesta perspectiva, apunten que la decisió “més raonable” és la retirada de la proposició de llei i l’obertura d’un procés de diàleg “seré, meditat i constructiu entre tots els agents polítics, socials i acadèmics per a rellançar un nou consens en favor del valencià i de l’ordenament del plurilingüisme educatiu al nostre país”.