Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Hacienda aflora 1.000 millones en alquileres no declarados
El 77% de los españoles apoya el reparto de menores migrantes que bloquea el PP
Opinión - El polvorín mundial y la pluralidad informativa. Por Rosa María Artal

Del llit del Túria passant pel Cabanyal: més de 26.000 signatures per a la nova batalla veïnal pel corredor verd del sud de València

Veïns exigixen el corredor verd en una protesta al Parc Central.

Carlos Navarro Castelló

0

És la història de la lluita de David contra Goliat, de la ciutadania organitzada contra el poder polític i burocràtic amb tots els seus ressorts. Així s’han escrit els grans assoliments del moviment veïnal per a la ciutat de València, la resistència de la qual ha aconseguit frenar plans especulatius o simplement depredadors com la urbanització del *Saler, la construcció d’una autovia en el vell llit del *Túria o la destrucció de la trama urbana del *Cabanyal, per posar alguns dels exemples més significatius.

El moviment veïnal agrupat sota el lema “‘El llit del Túria és nostre i el volem verd” va sorgir en la dècada de 1970 amb l’objectiu de frenar el projecte del règim franquista pel qual, després de la catastròfica riuada del 1957 i el desviament consegüent del llit pel sud de València, es va decidir construir una autovia en el vell llit del riu que travessa la ciutat.

La forta resposta de la societat civil valenciana, encapçalada per la Coordinadora d’Associacions de Veïns, va aconseguir que es descartara finalment l’execució del viari coincidint amb l’inici de la transició i que al començament dels anys 80, amb el socialista Ricard Pérez Casado com a alcalde, s’atenguera la reivindicació veïnal de crear el Jardí del Túria.

Dècades després, una nova batalla veïnal en embrió amb un rerefons molt similar ha rescatat i ha reconvertit aquell lema en un crit de guerra: “El corredor és nostre i el volem verd”, adverteixen els barris del sud de la ciutat a l’equip de govern del PP i de Vox que dirigeix l’alcaldessa, María José Catalá.

La mobilització ciutadana acaba de començar i en tan sols una setmana ja ha recollit més de 26.000 firmes en la campanya llançada en la plataforma Change.org en què estan involucrades les associacions veïnals de Malilla, Sant Vicent Màrtir Bulevard Sud (la Creu Coberta), la Torre, la Roqueta, Patraix, Arrancapins-la Petxina, Favara, Cuidem la Raïosa, Favara, Sant Isidre, AV Sant Marcel·lí, Abastos-Finca Roja, Tres Forques, Benimaclet, la Saïdia, el Consell de la Joventut de València i la Federació d’Associacions Veïnals de València. Una mobilització que transcendeix més enllà de les zones implicades, cosa que significa que el moviment veïnal ho veu com un projecte de ciutat.

Catalá va encendre l’espurna d’aquest incendi quan al començament de la setmana passada va anunciar la seua renúncia a l’estratègia Green Leaf, projecte guanyador d’un concurs d’idees promogut en el mandat passat per a reurbanitzar tots els terrenys que quedaran alliberats després de les obres de soterrament dels accessos ferroviaris al sud de València i, fins i tot, tot el teixit urbanístic confrontant amb la V-30 fins al polígon de Vara de Quart.

Aquest projecte implicava, a grans trets, la creació d’un corredor verd per a vianants que connectava els barris d’Arrancapins, Russafa, la Raïosa, Malilla, la Creu Coberta, Sant Marcel·lí, el Camí Reial, Sant Isidre i Vara de Quart, generant un espai amb zones verdes que s’endinsen en els barris. El projecte reduïa a la mínima expressió els vials per a trànsit motoritzat i incloïa habitatges de nova construcció, recuperació del patrimoni industrial existent, carrils bici, connexió per vials transversals de les dues parts històricament separades pel ferrocarril i camins per a vianants.

Catalá, no obstant això, té previst recuperar el projecte de l’any 2011 de la paisatgista Kathryn Gustafson, guanyadora del concurs d’idees del Parc Central, que preveu la creació d’una avinguda enjardinada. Encara que el projecte original preveu quatre carrils de circulació per a trànsit motoritzat (dos per sentit), Catalá va assegurar fa poc, després de reunir-se amb la mateixa Gustafson, que el projecte està redefinint-se i que augmentarà les zones verdes previstes, però sense renunciar a vials: “Ho repensarem per a reduir la planta viària i respectar el pas del transport públic i l’accés del veïnat de la zona amb l’objectiu de generar espais per a la celebració d’actes culturals a l’aire lliure”.

Els veïns, no obstant això, insisteixen a defensar el corredor verd sense vials per a trànsit per on ara no hi ha circulació de cotxes, perquè hi passen els trens. Així ho van fer saber també a Gustafson aprofitant la seua visita al Parc Central de la mà del Col·legi d’Arquitectes: “Ens ha dit que estem en el mateix punt, que pensa com nosaltres i que també veu que la transformació a futur d’aquesta ciutat ha de passar per una transformació més sostenible i més verda. Per això és important que ens prenguem de debò aquest diàleg. També ens ha agraït que hàgem vingut i que exigim millores per a la ciutat”, explicava el portaveu veïnal que va departir amb la paisatgista.

Després d’ajornar una primera reunió amb les entitats veïnals prevista per a aquesta setmana, l’equip de govern, que es mostra incòmode i no amaga la seua preocupació per la resposta veïnal, té previst obrir una ronda de diàleg amb totes les entitats en els pròxims dies per a tractar d’acostar postures.

Gustafson, partidària que no hi haja cotxes, segons el PSPV

El portaveu socialista Borja Sanjuán va denunciar divendres les “mentides i les falsedats de María José Catalá per a justificar la seua decisió d’introduir quatre carrils per al trànsit privat en el corredor verd” i va lamentar que va tractar d’utilitzar la figura de la prestigiosa paisatgista Kathryn Gustafson per a “tapar la seua intenció de convertir les vies que està soterrant el govern de Pedro Sánchez en una autovia urbana”.

“Com sap que no hi ha ningú amb trellat o en el segle que defense que és millor tindre quatre carrils que un gran corredor verd en una ciutat que ja va prendre aquesta decisió fa quatre dècades amb el riu, oculta que el que opina aquesta professional internacional és que no és necessari que vehicles privats passen per aquesta part de la ciutat, tal com va transmetre obertament en una conferència que va oferir en el Col·legi d’Arquitectes”, va dir. De fet, la nateixa Gustafson es va congratular davant l’auditori del seu projecte de conversió en zona de vianants de l’entorn de la Torre Eiffel en què ha impedit l’accés de qualsevol cotxe, “fins i tot de taxis”.

El responsable socialista, a més, va criticar el PP i Catalá que no tinguen en compte el rebuig al seu projecte “que han expressat les associacions de veïns i veïnes i les més de 25.000 persones que han votat en contra que construïsquen quatre carrils en un espai que havia de ser completament verd i per a vianants; menyspreen la ciutadania, posposant-los una reunió per no escoltar el que volen i que és un corredor verd sense cotxes”.

Compromís titla el projecte del PP d’“ocurrència”

El regidor de Compromís, Giuseppe Grezzi, va lamentar que María José Catalá “ja no sap què fer per a justificar la seua ocurrència de fer una avinguda on els veïns volen el corredor verd de García Lorca i ara ha enviat Juan Carlos Caballero a exercir de mentider i inventar que el projecte de Compromís no tenia informes de bombers”.

Segons Grezzi, “com tothom sap, totes les actuacions que inicien els tècnics de l’Ajuntament, els d’ara i els d’abans, que són els mateixos, tenen en compte els criteris i les necessitats de tots els serveis municipals, i no es passen per a l’informe d’aquests serveis fins al pas immediatament previ a l’aprovació”. I aquest parc, “que des de Mobilitat Sostenible es va dissenyar des del minut u tenint en compte tots els criteris i els requisits tècnics que requereixen la Policia i els Bombers no és cap excepció; però ni el parc García Lorca de Compromís té informe de bombers, ni tampoc en té l’avinguda amb pipicà que vol fer Catalá en el seu lloc, perquè encara no estan en aquesta fase”.

Etiquetas
stats