La portaveu del grup municipal de València en Comú, María Oliver, es prepara per a afrontar com a candidata a l’alcaldia de València les primeres eleccions municipals sota la marca Podem, després de ser la més votada en el procés de primàries.
Oliver va concórrer als comicis passats com a número dos de València en Comú, plataforma instrumental que es va presentar com a marca blanca dels morats amb l’independent Jordi Peris com a candidat.
No obstant això, Peris va abandonar la formació a mitjan mandat per motius personals, però també cansat de les lluites internes per controlar el partit, moment en què va emergir la figura d’Oliver, militant de Podem i amb un perfil molt més combatiu. No debades, en els últims mesos s’ha mostrat molt crítica amb els seus socis, especialment amb el PSPV-PSOE, en projectes com el PAI del Grau, el de Benimaclet o l’ampliació de la V-21.
De quines iniciatives o projectes estan més orgullosos en aquests tres anys i mig de mandat?
Un dels assoliments que ens semblaven més importants com a València en Comú és la creació d’una xarxa d’escoles infantils de gestió directa. Després de tants anys de govern del PP, s’havia normalitzat la gestió indirecta que portava certs problemes pel que fa a la qualitat del servei. Els preus de les escoles infantils que estaven en alguns barris eren les més cares, en competència amb les escoles privades, cosa que ens semblava un problema. Parlem que un servei que estava al voltant de 350 euros i ara està entorn de 35 euros, amb un percentatge d’ocupació del 50% i ara està acostant-se al 100%. Aquest concepte de servei públic que ens agradaria, consistent a tindre una escoleta en cada barri, és del que estic més orgullosa. Igual que amb els teatres municipals, vam començar amb la gestió del Musical, ara tenim la Mutant; ens agradaria generar una estructura de teatres de gestió directa, perquè això permet apostar pel teatre com una cosa més que una programació.
I quines coses s’han quedat com a assignatures pendents?
De pendents, però que crec que és una cosa que podrem aconseguir abans d’acabar la legislatura, és el tema de la participació, que era una mica l’altre gran puntal que portava València en Comú en el seu programa, els serveis públics i la participació. En aquest sentit, s’ha fet una faena molt intensa de redinamització i reconfiguració de les juntes municipals de districte, i ens queda pendent el que és el marc jurídic que acompanya, el reglament de participació que estem tancant ara. S’introdueix una participació més activa i, d’alguna manera, més real, atés que qualsevol ciutadà o entitat pot generar les seues mocions i generar aqueixa relació directa per a obrir la participació a altres interlocutors que no siguen solament els històrics.
Parlant de participació, esperaven més implicació de la ciutadania i més rapidesa en l’execució dels pressupostos participatius Decidim València?
La lentitud dels projectes està dins del que seria desitjable agilitzar en general en matèria d’inversions. La participació en general en una ciutat que feia 24 anys que no participava gens sabem que era un tema difícil, però que a més tenia el perill d’acabar desactivant la mateixa participació si no es materialitzava en coses concretes. Generar aqueixa roda perquè la gent veja que quan impliques un barri l’Ajuntament té la canalització preparada, encara que tard, una mica més del que s’esperava, al final es fa, i això dona credibilitat en els barris. Farà que el procés participatiu siga cada vegada més ben entés i que la gent hi participe més.
Pel que fa a la situació del Cabanyal, pensaven que podrien avançar més ràpidament en la regeneració del barri?
Ací hi ha una decisió de l’equip de govern inicial que té com a objectiu canalitzar el nombre d’ajudes possibles més gran a escala de Generalitat i Ministeri, fins i tot d’ajudes europees. Això sabíem que faria més complexos els tràmits administratius i, per tant, alentiria l’acció més que si s’haguera habilitat una partida pressupostària anual i anar executant-la, la qual cosa hauria sigut més ràpida, però la inversió hauria sigut més baixa. Parlem que tots els projectes que estem escometent es justifiquen amb l’Edusi (estratègia de desenvolupament urbà sostenible i integrat) i això porta uns ritmes que ens perjudica amb vista a poder executar. La decisió, al principi, em sembla encertada, perquè la inversió que calia fer en el barri és molt important.
Quins projectes tenen en tramitació i en quina fase estan?
Els projectes estan ara mateix en fase de projecte bàsic, d’execució i licitació d’obres, amb la qual cosa ja podem preveure que l’any que ve i el següent es començaran a veure les obres d’edificació, que jo crec que és una mica el que la gent espera. Les obres d’urbanització sí que és veritat que ens les vam trobar per executar amb el projecte fet, i això sí que va fer que es pogueren fer de manera immediata, però tot el que d’alguna manera ha parit aquest equip de govern està en vies de fer-se realitat d’ací a poc.
Donarà temps a executar tota la inversió de l’Edusi? I si no és així, es perdria el que es deixara d’invertir?
El que intentem és que totes les inversions es puguen justificar en l’Edusi de manera que no es perda cap línia pressupostària ni un sol euro del que teníem previst. Jo crec que sí que s’arribarà, però sí que és veritat que els canvis de criteri del ministeri moltes vegades alenteixen administrativament la gestió, la qual cosa no vol dir que els projectes no es faran. Que la Llotja de Pescadors es faça amb l’Arru o l’Edusi crec que a la ciutadania és el que menys la preocupa, és una qüestió nostra. L’important és que s’aprofiten les ajudes i que l’obra s’acabe.
Quins són els projectes més immediats que es posaran en marxa i quants habitatges socials hi ha previstos al Cabanyal?
De l’Edusi, el més avançat és el centre cívic, que per a nosaltres simbòlicament és important, perquè en la zona de prolongació de Blasco Ibáñez, passada l’estació, quan encara es deia Blasco Ibáñez aqueix tram de carrer, hi ha una sèrie de solars on va el centre de majors, l’escoleta i el centre cívic. Per a nosaltres, que s’inicie un dels tres de manera immediata era molt important, perquè d’alguna manera també bloqueja la possible prolongació de l’avinguda, que per als veïns era una cosa fonamental. Els habitatges estan molts licitant-se les obres, amb la qual cosa, el començament serà immediat, abans de les pròximes eleccions. En licitació hi ha ara 40 habitatges socials de diferent tipologia.
Hi ha hagut diferències de criteri importants amb els seus socis de Compromís i PSPV en projectes com l’ampliació de la V-21 o el PAI del Grau i el de Benimaclet. No és incoherent manifestar aqueixes discrepàncies, però, alhora, mantindre’s en el Govern?
Nosaltres continuem defensant que no solament és coherent, sinó que a més és sa. En una ciutat amb 24 anys de Rita Barberá, aquests temes no havien tingut mai accés la ciutadania. No hem sabut mai com es va gestionar la Fórmula 1, estem assabentant-nos-en ara, i això crec que és roí, perquè, d’alguna manera, oculta casos de corrupció greus. Pel que fa a la gestió del patrimoni i a la gestió dels sectors que queden per construir a la ciutat, crec que d’alguna manera la discussió política és molt sana, sobretot tenint en compte d’on venim. El que hem estat fent és traure el debat al carrer, fer pedagogia i, quan hem pogut convéncer els nostres socis, els hem convençut i quan no, doncs no. Quan defensem postures com l’oposició a l’ampliació de la V-21 ho fem perquè hi ha moviments socials històrics darrere que ho entenen així i tenim l’obligació de posar les seues reflexions damunt la taula, que són reflexions interessants sobre el model de ciutat.
Per tant, no es desmarcaran de votacions amb els seus socis en aquests temes ni es plantegen una ruptura de Govern, no?
Jo crec que són temes en què la ciutat no té pressa, encara que pot ser que algun inversor sí que tinga urgència per desenvolupar plans urbanístics, perquè el mercat ho demana així. Estan activant-se els PAI, no quan la ciutadania ho demana, sinó quan s’activa l’interés privat, la qual cosa és lícita i no ens sembla malament. Però l’interés privat ha de coincidir amb un interés públic, que és el que nosaltres defensem.
Si els números isqueren, serien partidaris de reeditar el tripartit?
Sí, estem convençudes que la ciutat ha canviat per a bé i que té molt més marge de canvi.
Fins ara semblava factible una reedició d’un bloc d’esquerres a València, però sembla que després de les eleccions andaluses han sorgit dubtes per la irrupció de Vox. Creuen realment que podria perillar la majoria d’esquerres?
Jo crec que no. Les eleccions andaluses venen d’un context molt concret, d’un partit progressista molt poc progressista, en aquest cas en l’àmbit andalús, que hi estava moltíssim de temps, i d’alguna manera el resultat es deu a una desmotivació de l’electorat, que no va veure un canvi en el PSOE com sí que pot estar veient-ho en l’àmbit estatal. Jo crec que extrapolar el resultat no es correspon amb la realitat, perquè, en contraposició amb el PSOE andalús, crec que en aquest moment la gent sí que veu que hi ha una evolució dins del PSOE. Hauran de valorar si val la pena votar-lo o no, però que jo crec que a escala estatal el fet que hagen accedit a algunes demandes que Podem va posar damunt la taula, com la pujada del salari mínim, es veu com un retorn del PSOE al que la seua militància li demana. Susana Díaz no representava això, i va fer que molta gent es quedara a casa.
Us preocupa que Vox puga irrompre a València?
Ací aquest perfil ha existit sempre, l’hem patit en els últims 9 d’Octubre de manera molt intensa. Jo espere que hi haja un transvasament de votants, no un creixement. Que Vox cresca, perquè buida algunes opcions polítiques en què aquest perfil de votant estava inclòs, sense tindre-hi tant de protagonisme. No crec que hi haja un creixement, i això sí que em faria por, no un creixement de Vox, sinó l’assumpció del seu missatge per part de la ciutadania.
Com a candidata a l’alcaldia per Podem, quins aspectes destacaria del programa electoral que presentaran?
El que s’ha plantejat és un treball en una sèrie d’eixos i d’ací al març fer una crida al que són els moviments socials amb què hem estat treballant per a generar un cert debat sobre les línies que hem de treballar. Si la gent té opinió de cap a on ha d’anar aquesta ciutat, nosaltres posarem les taules de treball perquè es puga expressar i, amb això, construirem el programa.
Quin tipus de ciutat proposa Podem urbanísticament?
Després d’aquests 24 anys, des del moment en què es decideix no créixer més sobre l’horta, no veiem la urgència en el desenvolupament de nous barris, sobretot perquè la ciutat tendeix a deixar buits i crec que és més interessant consolidar el que hi ha i repensar aquests punts estratègics. Per exemple, el Grau serà un punt molt estratègic, sobretot en el moment en què hi ha una decisió a escala estatal pel que fa a la condonació del deute de 377 milions de la Marina. Això canvia totalment la configuració política d’aqueix espai, és a dir, aqueix espai té un pla especial que es va dissenyar per generar uns usos privats l’explotació dels quals tenia per objectiu pagar un deute, i si aqueix deute desapareix, tot aqueix pla especial per a nosaltres perd sentit, cosa que afecta directament el PAI del Grau. Per descomptat, l’hotel previst perd sentit totalment, perquè la Marina ha d’adquirir un caràcter més públic i menys empresarial.
Però de quina manera afectaria, segons vostés, el PAI del Grau?
Crec que val la pena reconfigurar també el PAI del Grau, perquè està servint un model de ciutat que no es correspon amb el nostre, perquè es generen unes edificabilitats molt grans amb una tipologia d’habitatge que a la ciutat no li serveix per a solucionar els seus problemes d’accés a l’habitatge. I després estàs generant un barri que hauria de configurar-se amb aqueix espai que és la Marina, però que en aquest moment està dissenyat de manera autònoma, no té relació ni amb el Grau ni amb les Moreres ni amb la Marina.
Hi ha qui pensa que el Parc Central amb l’estació subterrània i el túnel passant és irrealitzable pel seu alt cost i que s’hauria d’anar a una solució més pràctica traient l’estació del centre. Què n’opinen?
Quan algú et diu que et faran una cosa és difícil dir que no. Si el ministre va estar dimarts i públicament es va comprometre a fer aquesta obra, és difícil posar en qüestió aqueixa realitat. Són inversions que a escala de ciutat semblen inabastables, però a escala d’Estat la cosa canvia. Si l’Estat veu aquesta obra com a prioritària, com a obra no té més dificultat. L’opció de cosir els barris, que és el que ens sembla més interessant, passa per soterrar les vies o per la retirada de l’estació als afores. Podria semblar més senzilla la segona, però, si es fa la primera, té molt a veure amb tindre una estació passant o terme. Si la tens passant, pel que fa a la connectivitat i per al Corredor Mediterrani, és més interessant.
La mobilitat ha sigut un tema polèmic. Per quin model apostarà Podem en el seu programa?
El nostre model és apostar per la conversió en zona de vianants, que és una cosa que costa posar en marxa, però una vegada has guanyat un carrer per als vianants, està demostrat que no torna a tindre trànsit mai. València té una configuració molt bona per a aquesta mena d’accions, no solament al centre de la ciutat, sinó també al centre dels barris. Tots van créixer al voltant d’Extramurs i han conservat la seua configuració original i tenen zones susceptibles de convertir-se en zona de vianants, fins i tot de manera més natural. També és fonamental una xarxa de carril bici completa i segura, perquè està demostrat que amb bones infraestructures ciclistes la gent deixa el cotxe a casa. L’única cosa que faltaria ací és un transport públic molt més potent. Estan fent-se esforços perquè l’EMT i el metro donen un servei més bo, perquè és realment el que falta, juntament amb aqueixa visió metropolitana que ens falta per la manca d’inversions de l’Estat. Es tracta de donar alternatives reals a la gent perquè no agafe el cotxe.