L’escassetat de recursos hídrics a Espanya tiba les relacions entre les comunitats autònomes, especialment en les conques que menys pluges registren. A la situació de greu sequera i restriccions que han afectat quasi la meitat del país se sumen les demandes dels sectors més afectats, com l’agricultura, que traslladen la pressió als governs autonòmics i aquests, al seu torn, al Govern central, així com la situació dels aiguamolls i els parcs naturals.
Per a tractar d’apaivagar els conflictes, el Govern ha anunciat la creació de grups de treball i taules de diàleg, així com un calendari de trobades amb governs autonòmics com el valencià. Després d’una reunió amb el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va anunciar un grup de treball amb Castella-la Manxa, la Comunitat Valenciana, Andalusia i Múrcia per a abordar el transvasament Tajo-Segura, un dels principals temes de discòrdia.
En concret, l’executiu crearà aquest espai per a actualitzar les regles del transvasament Tajo-Segura, que afecten aquestes quatre comunitats, encara que probablement es convocarà més endavant Extremadura per la seua implicació amb el Guadiana. La també vicepresidenta tercera del Govern ha puntualitzat que no s’abordarà el cabal ecològic ni els plans hidrològics ja aprovats, que responen al compliment de sentències per part del Govern, però sí les anomenades regles d’explotació del transvasament: quins són els condicionants per al transport d’aigua mes a mes, el marge de folgança, en paraules de la ministra. “És important escoltar els tècnics”, afirma Ribera, que insisteix en la conveniència que hi haja un fòrum en què les autonomies afectades entenguen altres punts de vista i exposen el propi.
El president valencià, Carlos Mazón, que manté profundes discrepàncies amb el Govern central i el castellanomanxec sobre el transvasament, també ha valorat la mesura: És “una decisió que es farà des del diàleg, el rigor i la multilateralitat per a buscar un acord i obrir una nova etapa per a abordar el futur”. Mazón ha agraït la predisposició del Govern i l’acord per a complementar les aportacions hídriques a l’Albufera de València.
Els dirigents no amaguen les seues diferències sobre el transport d’aigua entre totes dues conques. “A parer meu, no tindre més que un mes de transvasament zero, malgrat tres anys de sequera, posa de manifest que les regles funcionen; sobre l’aprenentatge de tots aquests anys es pot veure si hi ha marge de millora”, va afirmar la responsable de Transició Ecològica, que entén que “a alguns responsables autonòmics els agradaria que n’hi haguera més i a altres, menys”. Preguntat per la posició del president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, Mazón va apuntar: “No podem estar d’acord quan se’ns acusa de malversar l’aigua. M’encantarà que amb un grup de treball del ministeri puguem parlar tots”.
Posteriorment, el president socialista castellanomanxec es va pronunciar sobre la trobada. “Les regles d’explotació ja havien d’haver-se canviat. No vull ni molt menys aclaparar ni qualificar d’incompliment una cosa que la llei ja exigeix i és que tinguérem unes regles d’explotació noves”, va protestar Page, que va criticar la postura del que denomina “el llevant espanyol” en la reclamació d’aigua i insisteix en l’ús de dessaladores: “El llevant espanyol, si es tracta de rebre aigua, la volen tota, vinga d’on vinga i la lleven a qui la lleven, i quan es tracta de donar-ne, per exemple, ara que hi ha sequera a Barcelona, entenen que donar-ne només és si és dessalada en una dessaladora de l’Estat i només per a beure, mai per a regar”. “Per què hi ha aquesta doble vara de mesurar?”, va plantejar el dirigent, que va recordar les sentències favorables al Govern de Castella-la Manxa. Finalment, el socialista va valorar la proposta del ministeri –“és la seua obligació”, va afirmar–, però va recordar que el pla hidrològic ja es va desenvolupar a conseqüència del diàleg social “en què tots hem opinat i parlat, i ja s’ha aprovat, ja és norma, i és coherent amb les resolucions dels tribunals tant del Suprem com de la Unió Europea”.