La vicepresidenta valenciana i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, contraataca. La defensa d'Oltra ha plantejat les seues al·legacions contra la possible imputació per part de la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ) per la presumpta desprotecció de la menor abusada per un treballador social, exmarit de la líder de Compromís. L'escrit d'al·legacions, al qual ha tingut accés elDiario.es, considera que no existeixen “indicis racionals de criminalitat” i critica la sentència de la secció segona de l'Audiència Provincial de València que va condemnar a Luis Eduardo R. I. i va lliscar valoracions sobre l'actuació del departament que dirigeix Mónica Oltra.
Així, les valoracions sobre l'actuació de la conselleria són, segons el parer de la defensa d'Oltra, “una extralimitació valorativa sobre l'objecte del procés (no es va jutjar cap dels fets que valora, ni s'escolta cap funcionari o alt càrrec de la Conselleria sobre aqueixos extrems, no va haver-hi cap mena de contradicció), afirmacions que no se sustenten en cap fet concret”.
La vicepresidenta de l'Executiu valencià considera que la secció segona de l'Audiència Provincial de València “va pretendre reforçar el seu argument de credibilitat d'unes pericials enfront d'altres” (els informes de l'Institut Espill, que dubtaven del testimoni de la víctima, i els de l'Institut de Medicina Legal, que l'avalaven). “Aqueixes valoracions no consten en la declaració de fets provats”, agrega l'escrit, ni tampoc van ser objecte d'aquell procediment, “màximament quan l'administració no va poder al·legar ni contradir quant es va exposar”.
La defensa d'Oltra recorda que un acte de la mateixa Sala, que va desestimar la querella de l'activista ultra Cristina Seguí, va argumentar que la causa es limitava a jutjar la comissió d'un delicte d'abús sexual. “Aquest judici de valor no perd la seua naturalesa perquè s'introduïsca en una sentència, però sí que pot tindre una repercussió més enllà del procés quan són utilitzades de manera espúria en el joc polític o en la creació d'un procés penal amb importants conseqüències mediàtiques, tal com està ocorrent en el present cas”, agrega l'escrit.
La vicepresidenta considera que la denúncia presentada per la menor abusada contenia un “relat esbiaixat, inveraç i plagat de judicis de valor absolutament mancats del mínim manteniment fàctic”. La denúncia, abunda l'escrit, buscava una investigació “de marcat caire prospectiu i amb finalitat notòriament espúria”.
Oltra retrau a les acusacions (l'advocat de la menor, el líder ultra José Luis Roberto, i l'agitadora Cristina Seguí) que pretenguen “visibilitzar l'existència d'un procés penal i extraure rèdits polítics d'aquesta instrumentalització”. L'escrit recorda “el marcat caire ideològic i polític contrari” a Oltra de Roberto i Seguí.
La defensa de la vicepresidenta considera que la instrucció del jutge Vicente Ríos no apunta al fet que Oltra ordenara “encobrir cap fet o perjudicar la menor”. Així, després de la declaració de nombrosos funcionaris de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives no hi ha “indicis que justifiquen” que la Sala civil i penal del TSJ cite a declarar a Oltra en qualitat d'investigada.