LLEGIR EN CASTELLÀ
En els seus divuit anys com a polític professional, Eduardo Zaplana va excavar uns quants pous de sobrecostos on pescar comissions. El de Terra Mítica, tòtem del règim corrupte, va assolir els 150 milions d'euros, la suma de la inversió que va excedir allò pressupostat. L'expresident va utilitzar l'erial en què es va sembrar el parc temàtic per donar joc a padrins, amics, al cunyat i fins i tot a la sogra… I, segons van denunciar dos empresaris que van treballar en el projecte, suposadament va aprofitar per fer un self-service de mossegades d'entre 9 i 12 milions d'euros.
Aquests dos contractistes del complex d'oci, Antonio Moreno i José Herrero, van denunciar en uns enregistraments que els diners van acabar en comptes d'Andorra. Després es van desdir. Zaplana suposadament va comprar el seu silenci, igual que va fer amb un tercer, Vicente Conesa, que va tenir a les mans dinamitar la carrera de l'expresident en l'anomenat cas Sanz. Els tres empresaris van ser condemnats en la causa de Terra Mítica, en què l'expresident va eixir, com era costum, immaculat. Ni tan sols el van processar.
Els fets provats en la sentència del cas Erial dibuixen unes dates, quantitats, fluxos de diners i mecànica dels moviments que quadren com a peces de puzle amb la hipòtesi manejada pels investigadors que els diners d'Andorra procedien de comissions cobrades en Terra Mítica. Un extrem corroborat a aquest periodista per fonts de l'entorn zaplanista, informació que es recull al llibre Els tentacles del truhan, on s'explica que, efectivament, els diners andorrans provenen de les comissions pagades als peus de l'Ave Fènix i la muntanya russa de fusta que va començar a rodar a Benidorm com una sínia extractora de diners en B.
Milions al marge de les ITV
El relat d'Erial presenta una primera conclusió crucial: els dos comptes de Zaplana i del seu testaferro Joaquín Barceló, Pachano, en bancs d'Andorra van engreixar-se amb gairebé 10 milions d'euros que no tenen cap relació amb les mossegades que els Cotino van pagar a l'expresident i al seu cap de gabinet, Juan Francisco García, pel tripijoc de la concessió de les ITV.
Zaplana va constituir, entre febrer del 2006 i abril del 2009, quatre societats offshore a Panamà. Les firmes van obrir comptes en les entitats andorranes esmentades. Pachano tenia, des del 12 de desembre de 2004, en BPA el compte numerat SR 420092. Aquest i un a Morabanc, a nom de Merceron Investments (una de les firmes zaplanistes panamenyes), van registrar ingressos per 9.873.520 euros, entre febrer de 2004 i març de 2007. Directament a la de Zaplana van anar a parar 3.431.700 euros, mentre que la que tenia per titular Joaquín Barceló va engreixar fins als 6.460.820 euros. La majoria dels diners (5,6 milions) van ser traspassats després al compte de Puncak Services, i una part va anar a parar a Plaza Fountains, dues societats panamenyes més de l'exministre.
Les mossegades pels tripijocs en l'adjudicació de les ITV van volar més lluny. En concret a Luxemburg, a comptes en el Dexia Banque International, obertes per Imison Internacional i Fenix Investments, les firmes creades pels Cotino per canalitzar el pagament de mossegades a Zaplana i Juan Francisco García. El pagament de comissions es va ocultar en una operació de recompra d'accions d'Inversiones Imision i Inversiones Impega, creades a Espanya alhora que les luxemburgueses i participades per aquestes últimes, a més d'Asedes Capital, matriu del Grup Sedesa. Asedes va recomprar a les de Luxemburg els títols que prèviament els havia venut. En la diferència del preu hi havia la mossegada: 6,4 milions es van canalitzar via Imison Internacional i 2,33 milions en el cas de Fènix Investments.
Ingressar bosses de bitllets sense trepitjar el banc
Els diners, en tots dos casos, s'havien obtingut per “fer ús de la seua condició de polític”, segons la sentència, però la procedència era diferent i es va moure de manera diferent. En el cas andorrà, no era possible la transferència. Eren fons en metàl·lic. La sentència assenyala que la majoria dels diners, en concret 9,23 milions, van entrar als bancs d'Andorra com a “ingressos en efectiu”. Però res a veure amb la finestreta de Ruralcaja.
En realitat es feia servir l'anomenat sistema de compensació de fons d'efectiu. Un agent del banc contacta amb dos o més clients. Amb un que vol retirar fons i amb un altre que vol ingressar els diners negres en metàl·lic procedents, per exemple, de comissions en Terra Mítica. Tots hi acaben guanyant amb un mètode que no deixa rastre sobre l'origen il·lícit dels fons i que, a més, no ha de travessar fronteres físicament. L'intermediari que va gestionar aquests recursos de Zaplana va ser l'exfutbolista Luis Majó Plantell, que té despatx a Barcelona.
La bombeta de 5 milions que va deixar anar Pachano
El nom de Luis Majó va ser esmentat per Pachano quan va interpretar el seu concert contra Zaplana a la Ciutat de la Justícia. Després del pacte de conformitat amb el fiscal Pablo Ponce s'esperava que confessara que era el testaferro de l'expresident, el propietari real de tots els béns: el pis del barri madrileny de Salamanca, els àtics d'Altea o les parcel·les de la Vila Joiosa, les accions d'Imision Internacional o els diners d'Andorra. Va fer això i més. Pachano, que va ser director de relacions institucionals de Terra Mítica, va fer esclatar els fusibles de Don Eduardo, el seu amic de la infància. L'home de palla va deixar anar que l'assessor fiscal i primer enginyer financer de la trama, Francisco Grau, li va entregar 5 milions d?euros en una borsa. “Eren del senyor Zaplana i s'havien de portar a Andorra”, va dir que se li va indicar. Aquesta part de la seua declaració va molestar especialment l'exministre. I a l'eixida li va retreure: “Podries haver-te estalviat això dels cinc milions”.
Les revelacions sobre la circulació de bosses plenes de bitllets en Terra Mítica amb direcció a Andorra havien acorralat l'expresident cap al 2006. Per culpa dels tres contractistes esmentats del parc: Conesa, Moreno i Herrero. El primer ja havia posat en perill al president en el cas Sanz. L'impagament d'una adjudicació de Zaplana, com a alcalde de Benidorm, a Conesa i el contingut d'uns enregistraments furtius que aquest va fer a Sanz per fer xantatge va provocar una crisi amb comissions pel mig. La cúpula nacional del PP i Las Provincias van dinamitar el cas, van destruir les cintes i van pactar amb Sanz perquè acceptara dimitir i ser el sacrificat. A canvi de passar la resta dels seus dies gestionant milions en RTVV. El segon dels pactes es va rubricar amb el revoltat Conesa, a qui se li va prometre que, com a Sanz, se li pagaria l'omertà quan tingueren la clau de la caixa pública.
Compres de silenci 'made in' Zaplana
Anys després i a través de la seua empresa C3 Enginyeria, Vicente Conesa es va convertir en el principal contractista del parc. Els altres dos empresaris, Antonio Moreno i José Herrero, també van estar a punt d'exhumar els morts de Zaplana en el complex d'oci.
Com a conseqüència d'una denúncia de Fiscalia per frau fiscal el 2005, es va obrir la causa judicial Terra Mítica, en què tots tres van ser imputats. Moreno i Herrero van decidir que els peixos xicotets no es menjarien el marró, com va acabar succeint. I van voler fer xantatge a la balena Zaplana. En una conversa gravada amb el ja mort diputat socialista José Camarasa, els dos factors van explicar que havien sentit Conesa “dir que es repartia la pasta amb Zaplana”. Que li lliurava els diners en bosses d'escombraries. Parlaven uns 1.500 o 2.000 milions de pessetes, entre nou i dotze milions d'euros. En la cinta es parlava d'un compte bancari a la BPA.
Causa judicial amb banda sonora
L'enregistrament no es va escoltar mai, encara que la Ser va informar del contingut. Era maig de 2006. En aquelles dates, els comptes a nom de Pachano, de la citada Sr 420092 i de la citada Merceron Investements, estaven engreixant. Aquell conat d'incendi que va amenaçar l'expresident va ser sufocat: els empresaris van demanar perdó a Zaplana i aquest va decidir que ho deixaria córrer.
Però els enregistraments van passar a la causa judicial de Terra Mítica, malgrat l'oposició de les defenses de Moreno i Herrero. L'abril del 2016, l'Audiència de València va condemnar vint empresaris i dos directius (un d'ells, l'excunyat de Zaplana, Justo Valverde) per la trama de factures falses. En la llista hi figuraven Conesa, amb 23 anys i 10 mesos de presó; Antonio Moreno, a qui van caure 46 anys i mig i José Herrero, amb 11 anys de presó. Els dos últims també tenien comptes en BPA.
El miracle de no ser cridat a declarar en 12 anys
Però en els dotze anys d'instrucció no es va aconseguir demostrar el contingut d'aquestes cintes sobre el suposat pagament de mossegades a Zaplana. El més sorprenent (o no) és que l'expresident no va ser imputat i ni tan sols va formar part de la llista de 330 testimonis que van desfilar per aquella vista.
Una persona del cercle zaplanista molt coneixedor del pla de les clavegueres de Terra Mítica va explicar a aquest periodista que efectivament els diners d'Andorra provenia de les comissions del parc temàtic. Com és possible que en aquell macrojudici no s'arribés a il·luminar aquella habitació fosca? Els mètodes de recerca eren més arcaics, la voluntat de determinats estaments judicials era més fràgil, el rei de la corrupció tenia aleshores més vigor i les trucades de telèfon per reforçar el cordó sanitari que el blindava eren més habituals. Molt més.