14 d’abril: la data clau per a saber-ho (quasi) tot del cas Taula
El jutge del cas Taula o Imelsa ha alçat el secret de sumari de la peça en què s’investiga el pretés finançament il·legal del PP de València per la qual s’imputa un delicte de blanqueig de capitals al partit i el futur polític de Rita Barberá està més que discutit. La major part de la investigació, no obstant això, roman secreta fins al 14 d’abril. Aqueix dia se sabrà més sobre la trama criminal que pot haver robat milions d’euros en aquestes institucions o empreses públiques:
Ciegsa és l’empresa de la Generalitat creada per a construir col·legis la gestió de la qual està en dubte pels sobrecostos de més de mil milions d’euros. Máximo Caturla, exconseller delegat de la companyia i exvicepresident de la Diputació, és un dels 24 detinguts. Va ser poar en llibertat sot fiança civil –l’impagament significa l’embargament de béns i no l’ingrés a la presó–- de dos milions d’euros. A partir de la declaració de Marcos Benavent, el ionqui dels diners, els investigadors creuen que la cúpula del PP es repartia comissions de 3% sobre la majoria de les obres adjudicades. Les mossegades podrien sumar desenes de milions d’euros.
Imelsa (Impuls Econòmic Local) és la gran empresa de la Diputació de València. Durant anys, com ha certificat una auditoria, la companyia ha adjudicat faenes (piscines, camps de futbol, estudis mediambientals…) o ha contractat personal amb preus fora de mercat i sense respectar les normes –competència, transparència, publicitat– que han de regir en els contractes públics. Convertida en el cortijo d’Alfonso Rus, expresident de la Diputació en llibertat amb fiança civil de dos milions d’euros, i Benavent, es va utilitzar, pretesament, per a desviar milions d’euros a un entramat de societats sense activitat. Se suposa que tot va començar en Imelsa.
Ajuntament de València, concretament la regidoria de Cultura. L’exedil María José Alcón, una de les detingudes per l’assumpte, protagonitza unes quantes converses amb Benavent on es parla obertament de mossegades. L’adjudicació i la gestió de la Rambleta, un centre cultural, la rehabilitació de les torres de Quart i dels ponts dels Serrans i de la Trinitat, unes quantes edicions de la Mostra de Cine de València, un festival ja cancel·lat, els contractes amb el grup publicitari Trasgos, la construcció de les dependències de bombers del barri del Carme i la contracta de la grua amb Servicleop, el president de la qual també va ser detingut, estan sota sospita.
La Fundació Jaume II el Just va ser portada fins a la fallida tècnica per un company d’estudis dels Camps (a més de Francisco, Gerardo, diputat en el congrés) i Esteban González Pons (ara en el parlament europeu), Vicente Burgos, exmarit d’Alcón, hi va deixar nou milions d’euros de deute després d’una gestió qualificada de megalòmana. Anys després se l’ha detingut. La Fiscalia Anticorrupció creua que la gestió de Burgos no sols va ser un desgavell, sinó que també es va caracteritzar per pràctiques corruptes.
