Mercedes Caballero és secretària general del PSPV-PSOE de la província de València. Periodista de formació, és també diputada autonòmica en les Corts Valencianes. Amb el suport de l’exsecretari d’Organització i exministre de Transports José Luis Ábalos, el seu predecessor al capdavant del partit a la província, opta diumenge que ve a revalidar el càrrec davant de l’alcalde de Mislata, Carlos Fernández Bielsa.
Per què es presenta a la reelecció?
Perquè crec que s’ha fet una bona gestió del partit, fins i tot durant la pandèmia. En els cinc comicis electorals a la província de València, el Partit Socialista ha sigut el partit més votat. La faena ben feta va propiciar les victòries. A més d’estar al carrer, amb els militants i la ciutadania, vam aconseguir juntament amb les comarques presentar llistes municipals en el 95% dels municipis de la província. Vam guanyar en les eleccions nacionals, europees, autonòmiques i municipals, i vam passar de 8 a 13 diputats provincials. Crec que és un bon balanç per als dos primers anys de gestió. Els altres dos anys, amb la pandèmia, els ajuntaments, la Generalitat i la Diputació han hagut d’estar al dia de la gestió i nosaltres ens hem centrat a mantindre actiu el PSPV, a ser el nexe d’unió entre els militants i les institucions.
Com que el partit anirà a primàries, els preocupa que s’exhibisca un conflicte?
Les primàries cal agafar-les amb tranquil·litat, són unes eleccions. Ningú es planteja quan hi ha generals o municipals que hi haja tensió, conflicte, o que no siga bo votar. Les primàries en un partit són la manera més democràtica que coneixem de triar els representants. Crec que tots som prou madurs per no convertir unes primàries en un enfrontament, sinó en l’exercici de la democràcia.
És l’única dona que opta a dirigir el partit en les tres províncies.
I l’única que ha sigut secretària general aquests quatre anys. Em va precedir José Luis Ábalos, abans Carmen Martínez i també Ana Barceló va ser la secretària provincial a Alacant. Crec que entre els més de 10.000 militants a la província de València hi ha molts més companys i companyes que podrien optar a l’elecció i em crida l’atenció que només siga un. Que siga home o dona, jo sí que ho valore. Sempre he defensat que les polítiques per a les dones no les hem de fer nosaltres soles, les hem de fer amb els homes, però la visió és diferent. Volem mantindre no sols la presència, sinó la presa de decisions. L’única manera d’afermar lideratges femenins és formar part de la presa de decisions. Hem d’obviar ja que siguen els homes els que decidisquen si estem nosaltres o no.
En el congrés de Benidorm es va considerar fer una candidatura conjunta. El secretari general, Ximo Puig, va reclamar congressos tranquils. El seu sector, no sense tensions, va arribar a un acord per a presentar finalment una candidatura unitària. Esperaven reciprocitat en el congrés provincial?
Esperàvem que tots els congressos foren tranquils, que es respectaren les direccions que volien continuar. He intentat per tots els mitjans presentar una candidatura unificada en tot el partit, cosa que s’aconseguirà després de les primàries, sens dubte. El dia després de les primàries, el que guanye serà el secretari o secretària provincial de tots. En el PSOE no podem prescindir de ningú, tots els militants tenen moltíssima capacitat.
L’altra candidatura s’arroga el títol del suport del secretari general, que públicament no s’ha posicionat en el procés. Vosté se sent amb el seu suport?
Jo em sent amb el suport de la gent que ha confiat en mi aquests quatre anys, que ha signat un aval amb nom i cognoms, perquè vol que continue com a secretària general. Però em sent amb el suport fins i tot de la gent que va optar per una altra candidatura i ha treballat de manera lleial amb l’objectiu de guanyar eleccions i intentar gestionar la pandèmia tan bé com siga possible. Sobre els cognoms o els noms... cada candidat ha de saber amb el suport de qui se sent. Respecte molt el meu company com a company de partit i vull fer una campanya en positiu, perquè la gent vaja a votar, faça ús d’aquesta democràcia horitzontal en què cadascun té el seu criteri i no estiga influït a l’hora de decidir el seu vot.
Quines idees té per a revalidar el lideratge en el partit?
Les meues propostes són en positiu, defense la gestió d’aquests quatre anys. És cert que la pandèmia ens ha parat molt i és el moment de desenvolupar aquestes polítiques. Pense per exemple en les polítiques de joventut. Quan va esclatar la pandèmia, vam crear la campanya ‘nous reptes’, des de la direcció provincial volíem fomentar la participació dels joves en el partit i en política i aquesta campanya es va quedar paralitzada. També volem obrir debats sobre tot. Crec que la maduresa d’un partit et permet obrir debats sobre qualsevol tema, per exemple, sobre els horts solars i les energies alternatives.
En l’acte de presentació de campanya va parlar de la necessitat de democratitzar el partit i acostar-lo a les bases. S’ha allunyat en formar govern?
Hem intentat que no passe. Quan un partit governa, sembla que oblida les estructures. Els partits són els instruments més democràtics que coneixem per a gestionar, per a traslladar una ideologia a la presa de decisions. La democratització del partit és una democratització en un sistema polític. Un sempre pensa que les llibertats i els drets estan assegurats, però quan es descura veu que es posen en risc. Crec que mantindre unes votacions quan hi ha més d’una persona que vol liderar una estructura és una manera d’afermar aquesta democratització horitzontal. En la vertical, venen condicionades per altres.
En aquest sentit d’influència, el PSOE té tendència a desenvolupar les anomenades baronies a escala estatal. Passa a escala autonòmica?
Les baronies responen als referents polítics que podem tindre en el nostre àmbit més pròxim. En les agrupacions locals, els referents són els secretaris generals municipals o els alcaldes i alcaldesses. Una altra cosa és que pugues estar d’acord amb la gestió com a alcalde i tindre divergències en el model de partit i en la gestió del partit. Quan parlem de defensa de la via valenciana [el projecte de Ximo Puig] és obvi que defensem el Consell del Partit Socialista perquè som el Partit Socialista. No parlem d’això, parlem de gestió del partit.
Algunes anàlisis parlen de la seua candidatura com d’un llogaret gal, com a resistència. Se sent com una resistència a l’aparell del partit?
Bé, és que llavors l’aparell seria jo, que soc la secretària general (riu). Són interpretacions dels periodistes. A mi em semblen divertides.
El seu predecessor li ha traslladat algun consell?
El meu predecessor està fora, no són les dates més idònies per als actes.
Ha parlat amb ell?
Amb moltíssims companys.
En aquest any que resta per a les eleccions, què hauria de fer el partit per a consolidar les majories?
Traslladar a la ciutadania les mesures de la pandèmia. Cal explicar per què la gent ha mantingut la faena, els ERTO i les ajudes del Pla Resistir són polítiques; cal explicar per què desapareixen els barracons dels col·legis, que el Pla Edificant és una política progressista. I cal tornar a tindre llistes en tots els municipis, en què la gent ha de tindre una cara per a relacionar amb el Partit Socialista.