Carmen Montón és una de les figures que, havent estat de la banda de Pedro Sánchez en el seu reeixit pols per tornar a ser secretari general del PSOE, ha decidit donar suport en les primàries dels socialistes valencians a Ximo Puig, que va apostar per la derrotada Susana Díaz.
Nascuda el 1976 a Burjassot, on va ser regidora en els seus inicis i d’on és alcalde el rival de Puig, Rafa García, Montón va ser membre de l’executiva federal que liderava Sánchez i hi va romandre fins que se’l va forçar a dimitir. Es va trobar llavors en un bàndol enfrontat al del president de la Generalitat Valenciana i secretari general del PSPV-PSOE, Ximo Puig, al Govern del qual pertany.
Havia optat per centrar-se en la seua tasca com a consellera de Sanitat Universal i Salut Pública i no intervenir públicament en la vida del seu partit. Superat el congrés del PSOE i en ple procés congressual del PSPV-PSOE, ha decidit explicar la seua posició de suport a la reelecció de Puig com a secretari general.
- Quan es va produir la dimissió de Pedro Sánchez, va optar per callar. Què ha canviat perquè intervinga ara?
Resposta. Vaig prendre la decisió de donar suport a Pedro Sánchez en l’executiva que compartíem perquè era donar el suport al secretari general del PSOE, però després d’aqueix gest, vaig decidir mantenir silenci, perquè també era conscient que participar de manera molt protagonista d’un projecte federal podia desestabilitzar, a causa de les circumstàncies, un govern en què estem en coalició, amb suport dins i fora. Va ser un exercici de responsabilitat, perquè entenc que el Govern està per damunt de tot. És el bé que hem de protegir o preservar des del Partit Socialista. Totes les coses que durant 20 anys havíem anat escrivint en els programes electorals, ara estem fent-les realitat. Per a això hem treballat molt de temps en el socialisme valencià. Vaig mantenir la meua postura per convicció i crec que ho vaig fer d’una manera lleial. Per a mi, la lleialtat és dir les coses, fer-ho amb transparència, sense ofendre ningú. Potser alguns entenen per lleialtat dir sempre que sí, encara que vaja en contra de les teues conviccions. Això és submissió. En el PSPV ha d’haver-hi lleialtat i no submissió.
Aqueix mateix argument de no desestabilitzar és el que la porta a donar públicament suport en aquests moments a Ximo Puig?
Tinc dos arguments. Un, que cal preservar el Govern, perquè estem fent polítiques d’esquerres que són d’avantguarda dins dels governs de canvi. No m’estendré amb exemples de sanitat, la meua Conselleria, en què crec que açò que dic és claríssim. Dos, el model de partit. Ximo Puig representa els millors valors del socialisme valencià, que té la seua diferència. Vull federalisme, vull autonomia, vull feminisme i vull, sobretot, la construcció d’un espai on tots tinguem el nostre petit lloc per a expressar la nostra opinió, per a aportar, en què hi haja participació. Ximo Puig ha demostrat que no té por de la democràcia i de la participació. Ha estat capdavanter de la idea d’un militant un vot, de les primàries obertes, i jo vull aqueix model de partit on tots comptem.
Però quan es va produir la crisi que va portar a la dimissió de Pedro Sánchez, es van trobar en posicions enfrontades. Creu que Puig es va equivocar llavors?
Això demostra que ell pren les seues decisions i jo prenc les meues. Tinc veu pròpia i intente, sense espatlar res, mantenir una coherència. I la mateixa coherència que em porta a lluitar perquè Pedro Sánchez siga secretari general i president del Govern, que és l’important, perquè serà molt bon president i posarà en marxa polítiques com les que estem aplicant a la Comunitat Valenciana, fa que vulga que Ximo Puig siga president de la Generalitat i secretari general del PSPV. És difícil en la tradició socialista, en el nostre aprenentatge, separar aqueixes dues figures.
Després d’allò, Pedro Sánchez ha tornat. Supose que se n’ha alegrat.
N’estic molt contenta.
Però una altra vegada, en les primàries, Ximo Puig s’ha situat enfront de Pedro Sánchez, i ha donat suport a Susana Díaz. Ha estat un error?
La vida no són trinxeres, sinó projectes. El procés federal va començar i va acabar amb un secretari general que és Pedro Sánchez, amb qui em sent totalment identificada. I ara comença un procés distint en què vull que siga secretari general Ximo Puig. Entenc així la vida. Veig projectes i el d’ací és un projecte distint en què ens juguem molt per al socialisme. Ja no parle de l’instrument partit sinó del socialisme valencià, que torna a ser un referent per a molta gent. Ahir vaig estar en el Consell Interterritorial i no hi ha cap comunitat autònoma com la nostra: hepatitis C, tractaments d’infertilitat per a dones lesbianes, eliminació del copagament, universalitat… Ho hem fet tot molt ràpid. El nostre projecte és genuïnament d’esquerres i val la pena portar-lo avant.
Insistint en els possibles errors, s’equivoca, doncs, Rafa García en presentar-se a les primàries enfront de Ximo Puig?
Té dret a presentar-s’hi. Ximo Puig, a més d’aqueix dret com qualsevol militant, té l’aval que ha posat en marxa polítiques d’esquerres. Allò coherent, l’oportú, seria referendar-les. Ha demostrat que és capaç de liderar aqueixes polítiques i les enquestes que publiquen alguns diaris van marcant que creix l’opinió favorable a les polítiques que estem fent en el Consell.
Veu possible la convivència de Pedro Sánchez i Ximo Puig?
Per descomptat. Crec que el principal objectiu de Pedro Sánchez és ser president del Govern i també necessita que el PSPV tinga múscul, que totes les federacions tinguen múscul. Ho veig viable. Sabran parlar. Sabrem entre tots fer-ho bé. El contrari seria imperdonable.
Li hauria agradat estar en la nova executiva de Pedro Sánchez?
He estat dotze anys a Madrid, participant en projectes federals, en dues executives i de diputada fent coses molt importants, com la Llei del matrimoni homosexual o la Llei de l’avortament. Hi ha cicles. Ara estic ací. Ho he dit moltes vegades, el meu moment està ací. Vull alçar la veu, trencar el silenci, poder parlar per mi mateixa. Quan mantens un silenci voluntari, altres parlen per tu i construeixen una idea que no és correcta. És el que té el silenci.
El PSPV eixirà dividit d’aquestes primàries i d’aquest congrés?
En allò que depenga de mi, no eixirà dividit. Necessitem unitat i que la militància tinga protagonisme per a ajudar a codecidir moltes coses. Si la militància està forta i les decisions són compartides, la ciutadania ens entendrà millor i ens donarà més suport. És el moment de la militància i d’obrir-nos a la ciutadania.
Quins canvis cal fer en el partit a partir d’aquest congrés?
No partim de zero. El partit sempre està en renovació. Hem estat punta de llança en coses com les primàries obertes a la ciutadania. No les han fetes partits emergents, les ha fet el Partit Socialista. Cal seguir-hi. Mesures concretes? Seria interessant crear canals més àgils per a facilitar una participació real. A més, està la ciutadania. Moltes persones no es volen comprometre amb un carnet, però són socialistes de cor. S’ha de donar rellevància a la figura del simpatitzant.
Hi ha moltes crítiques a la manera com ha funcionat el PSPV, perquè el partit s’ha abandonat, perquè el porten entre quatre… Què n’opina?
Cal refrescar-ho tot, les idees i també els equips. Estàvem ensinistrats a ser partit d’oposició. Ara som partit de govern, no sols en la Generalitat, sinó en molts ajuntaments. Un 40% dels ajuntaments tenen alcaldes socialistes. Això et fa tendir cap a la institució. Però estem en un moment crucial perquè hem de renovar equips, idees i projectes, mirant cap a les pròximes eleccions. És com una posada a punt de cara a aqueixa cursa.
Com es porta vosté amb José Luis Ábalos?
Vaig estar amb ell en l’executiva de Joan Ignasi Pla i he estat amb ell tot el que ell ha estat diputat, menys aquesta última legislatura. Ens portem bé. Peque més de tímida que de malcarada. És difícil portar-se malament amb mi.
I què pensa del paper d’Ábalos com a secretari d’Organització?
Crec que pot demostrar moltes coses, donar importància al socialisme valencià. Crec que és el tercer valencià que ocupa el lloc. Hi va estar Ciprià Císcar, hi va estar Leire Pajín. Ara hi està ell. Quan estàs en llocs grans t’has d’esforçar a traure el millor de tu mateix. Confie que ho puga fer.
Però l’experiència històrica del PSPV amb secretaris d’Organització del PSOE valencians no és molt bona: gestores, conflictes…
Per això Ábalos ha de traure el millor de si mateix. Desitge que li vaja bé, perquè voldrà dir que li va bé al PSOE, a Pedro Sánchez, que arribarem al Govern…