El Govern del Pacte del Botànic ha rebut 400 esmenes dels diferents grups parlamentaris referides al pressupost de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, la majoria presentades pel Partit Popular i que “no poden acceptar-se, perquè xoquen frontalment amb la política de gestió ètica i transparent dels recursos públics”, segons asseguren des del departament que dirigeix Vicent Marzà, al mateix temps que indiquen que un gran nombre de les propostes de modificació pressupostària plantejades ja es van rebutjar l’exercici passat –quasi tres quartes parts– “amb la mateixa redacció i quantitats”.
Des de la Conselleria criden l’atenció sobre el fet que el PP proposa rebaixes econòmiques a diferents ens públics que actuen com a “motor d’acompanyament al sector cultural” o espais culturals de referència en el cas dels museus. Així doncs, hi ha una sèrie d’esmenes que suposen una rebaixa del 26,5% de la despesa corrent de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), una partida que es destina, entre altres qüestions, a serveis com la llum, l’aigua o el gas, “així com a la conservació de les més de 14.000 obres que són patrimoni dels valencians i estan custodiades en aquest museu”.
Entre les propostes presentades i que parteixen de quantitats assignades a l’IVAM estan destinar 50.000 euros a la recuperació de la Terrisseria i la seua cova com a museu de la ceràmica de Paterna; 300.000 euros per a la posada en valor de les termes romanes en la partida de Gausa a Sagunt; 100.000 euros per a ajudes a la rehabilitació del centre històric de Saix; o 30.000 euros per a la Fundació Xirivella Soriano.
I no sols l’IVAM. El Museu de Belles Arts de València “també veuria greument afectada la seua activitat, ja que els populars proposen una retallada del 36% del seu pressupost”: proposen destinar 250.000 euros del seu pressupost a la “adquisició d’obres d’art”, però també derivar una partida de 150.000 euros a la construcció d’una sala multiusos a Picassent i una altra de 60.000 euros per a la rehabilitació de la Torre dels Coloms del monestir de Santa Maria d’Alzira. Els populars també plantejaven una reducció de tres quartes parts de la despesa corrent i un terç en les activitats fetes per altres empreses i professionals en l’Institut Valencià de Cultura, ens que serveix de suport als sectors de les arts escèniques, la música i l’audiovisual.
Per a l’àrea d’Esports, des de la conselleria se sorprenen perquè el PP “proposa eliminar el 98,95% del programa de despesa diversa, cosa que suposaria no poder pagar els serveis de revisió mèdica i atenció als esportistes dels centres de tecnificació d’Alacant i Xest; no poder pagar el servei de control de plagues i legionel·la a les escoles de la mar de Benicàssim i Borriana; o no poder pagar el manteniment dels centres de tecnificació esportiva”.
Retallades en Educació
Les propostes del Partit Popular suposaven la retallada del 50% de les despeses de funcionament dels instituts públics (23,5 milions d’euros) i del 46% de les escoles públiques (38,3 milions) a través de 26 esmenes, tal com denuncien des del departament de Marzà, una partida d’on es paguen “conceptes com la llum, l’aigua, la calefacció... i altres inversions enguany com ara mampares, màscares, gel hidroalcohòlic...”.
El PP pretenia “paralitzar la inclusió educativa de l’alumnat amb necessitats educatives especials en els centres educatius ordinaris”. Així doncs, l’esmena 855 diu: “Garantir que no es produïsca un transvasament de l’alumnat dels centres d’educació especial als centres ordinaris”, la qual cosa, a parer de la conselleria, “pot ser que siga una mostra del desconeixement de la realitat en què treballa l’educació especial valenciana”. “No desapareixen els centres d’educació especial, on aniran sempre els alumnes que no puguen ser atesos com toca per la mena de situació en què es troben en un centre ordinari”, expliquen, i afigen que, tot l’alumnat amb necessitats especials que puga tindre l’atenció i el suport necessari en un centre ordinari, va al centre ordinari: “Això és l’educació inclusiva”.
En aquest sentit, apunten que, segons les dades del curs 2019-2020 (encara no disposen de les dades d’aquest curs) el 93,8% dels 46.207 alumnes valencians amb necessitats educatives especials des d’Infantil fins a l’ESO estaven escolaritzats en centres educatius ordinaris, amb unitats especialitzades en aquests centres o amb atenció de suport (pedagogia terapèutica, audició i llenguatge...).
Els populars també proposaven una retallada del 91% del Pla Edificant, fet que “posaria en risc el cobrament de les obres que s’estan desenvolupant dins del pla i generaria una greu inseguretat jurídica als ajuntaments amb obres delegades del pla Edificant”. La proposta del PP suposa que tots aquests recursos siguen gestionats directament per la conselleria. “Amb aquest sistema el PP executava set vegades menys que el Botànic en infraestructures escolars”, assenyalen des d’Educació. La pretensió d’explicitar en el pressupost quins són els centres que s’han de construir l’any següent, “sense regir-hi criteris tècnics i de necessitat”, porta, a més, que “en la majoria dels casos expliciten noms de centres que ja estan delegats en el pla Edificant, i en una trentena d’aquests els ajuntaments ja han iniciat el procediment de l’obra”.