La residència de majors d'Alcoi, peça emblemàtica del model Cotino-Blasco, en l'ull de la pandèmia

Una de les residències més afectades per la crisi del coronavirus com és la DomusVi d'Alcoi forma part del model d'accessibilitat de l'època del PP que va impulsar l'exconseller de Benestar Social Rafael Blasco, en 2001, i que va acabar de consolidar l'exconseller i expresident de les Corts Valencianes Juan Cotino, mort recentment.

La Generalitat Valenciana té concertades 8.236 places de les quals més de 5.000 corresponen a l'esmentat model. Després del pas de Blasco per la cartera de Benestar Social, Cotino va continuar premiant l'empresa que va impulsar la seua família al costat del constructor imputat en Brugal i condemnat en Gürtel pel finançament il·legal del PP, Enrique Ortiz, Savia-Gerocentros. Quatre empreses controlen més del 70% d'aquestes 5.000 places i els seus propietaris són des de constructores a grups estrangers especialistes en el sector. El TSJ va anul·lar en 2016 aquest model d'accessibilitat, una part del qual es va tornar a traure a concurs.

Va ser Blasco, actualment en règim de semillibertat després de sis anys a la presó pel cas Cooperació, qui va adjudicar en 2002 una concessió a 45 anys a la Unió Temporal d'Empreses (UTE) Sacova, formada per la constructora OHL i l'Asociación de Servicios Aser, per a habilitar i gestionar una residència en l'antic Hospital Civil Oliver d'Alcoi.

En 2015 aquesta empresa va passar a les mans de Quavitae Servicios Asistenciales per 46,7 milions d'euros i en 2017 al grup francés Casa Vita SAS, el seu propietari en l'actualitat a través de la  filial GeriaVi SAU. L'empresa va guanyar 3,3 milions després d'una facturació en 2017 de 29,7 milions.

Segons el document a què ha tingut accés eldiario.es, el contracte es va adjudicar sense possibilitat de pròrroga i sense l'obligatorietat que l'empresa adjudicatària abonara un cànon anual a la conselleria, com és habitual en aquesta mena de concessions.

El document reflecteix que a canvi l'empresa es va comprometre a rehabilitar l'edifici de l'antic hospital, un cost que s'aproximaria a la xifra dels 45 anys del pagament d'un cànon, per aquest motiu es va deixar sense efecte. A més, estableix que el centre tindria 140 places, 47 a disposició de la conselleria. Actualment el preu per plaça és d'uns 1.600 euros.

Aquesta residència ha sigut un dels principals focus de contagi de la província d'Alacant des que va arrancar la pandèmia. La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública va deixar d'oferir informació de persones mortes per residència quan ja s'hi havien comptabilitzat 26 morts. Setmanes més tard els familiars van denunciar que s'havia arribat als 70 morts i que l'empresa, almenys durant diversos dies, els va posar traves per a contactar amb els seus parents internats.

A més, aquesta és una de les 13 residències valencianes que investiga per la via civil la Fiscalia, a causa del seu elevat índex de mortalitat. Les investigacions civils només inclouen en principi la recollida d'informació i el seguiment per a garantir que no es produeixen irregularitats.