L’urbanisme presidencial

Per Decret llei 7/2024, de 9 de juliol, del Consell s’aprova el projecte de llei de simplificació administrativa de la Generalitat Valenciana. Aquest projecte de llei es publica en DOGV de 10 de juliol de 2024 i està pendent de tramitació i aprovació per les Corts Valencianes. Es tracta d’una llei molt extensa que afecta molts aspectes de la legislació vigent. Em centraré només en el Capítol IV del Títol X al seu article 113 que modifica el text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge ara vigent. Son 22 pàgines de les 217 pàgines del text complet de la llei.

En aquestes 22 pàgines, el legislador implementa un nou sistema de gestió del territori mitjançant els que anomena Projectes d’Interès Autonòmic (PIA). Podríem haver pensat que la llei pretén simplificar el procediment de tramitació i aprovació del planejament urbanístic i territorial (recordem que la mitjana de temps per redactar i aprovar el planejament urbanístic municipal està en uns 12 anys i, probablement, més en el cas del planejament territorial la qual cosa converteix l’instrument en extraordinàriament ineficient) però realment centra bona part del seu esforç en generar i regular un nou sistema de gestió territorial mitjançant els citats PIAs.

Em crida l’atenció ... molt, perquè en compte d’afrontar directament el procés de tramitació administrativa del planejament, només modifica alguns aspectes puntuals d’ell però no la seua estructura essencial i, alternativament, implementa una forma de gestió nova per a usos no residencials tot i què la seua extensió també als usos residencials es pot fer amb una mínima i quasi immediata modificació factible en qualsevol llei anual d’acompanyament de pressupostos. EI projecte de llei deixa la modificació estructural del TRLOTUP per a un moment posterior “sine die”. Es genera així una doble via de gestió: l’actual amb poques modificacions i la nova, infinitament més ràpida i directa que, en la pràctica, serà una forma d’ocupació del territori no planificada però explicada amb paraules de llibertat, agilitat administrativa i progrés econòmic. Tot i què ja se sap des de fa temps (i si no el fenomen DANA ja s’encarrega de recordar-ho de tant en tant) que la no planificació genera a mitjà o llarg termini des-economies (danys i despeses personals i materials) que empobreixen la societat (població i empreses).

El nou sistema de gestió que és sempre en tot cas d’iniciativa privada (és a dir s’inicia amb una sol·licitud privada de que un projecte concret descrit a la corresponent documentació es considere d’Interès Autonòmic) facilita la implementació d’activitats econòmiques de qualsevol tipus en qualsevol classe de sòl: urbà, urbanitzable i no urbanitzable, tant comú com protegit. Activitats que anomena projectes tot i què poden ser de fet la urbanització de noves àrees del territori que en realitat s’han d’executar mitjançant un sistema de planejament urbà, però no, i així, en considerar-se projectes i no plans, estan sotmesos a avaluació d’impacte ambiental (pròpia dels projecte) però no a avaluació estratègica ambiental, sistema de participació pública en la pressa de decisions ambientals pròpia de plans i programes. Excepte en el cas que el “projecte” modifique la classificació del sòl establerta al corresponent pla general. En aquest cas,  queden sotmesos a un procediment d’avaluació ambiental estratègica simplificada. Si el “projecte” requereix el desenvolupament d’un Programa d’Actuació Integrada (PAI, propi per al desenvolupament de sòl urbanitzable que inclou com a mínim un pla parcial i projecte de reparcel·lació), aquest programa serà aprovat per la conselleria corresponent de la Generalitat Valenciana (no per l’ajuntament que en teoria tenen les competències urbanístiques) i “seran nul·les de ple dret els actes que impliquen directament o indirectament la suspensió de l’execució del PIA, dictats per l’Ajuntament o per qualsevol altre òrgan amb competència sectorial de caràcter local o autonòmic” (Art. 63.bis.3).

Si el “projecte” disposa d’avaluació ambiental negativa (una avaluació on els terminis de temps per la participació pública s’han reduït al mínim), igualment es trasllada al Consell perquè prenga la decisió final, imagino que demanant més informes de caràcter contradictori.

Tot això en el marc d’una Estratègia Territorial Valenciana que passa a ser orientativa en compte de ser vinculant. Ara bé, siguen quines siguen, totes les propostes de qualsevol tipus, quan es realitzen en municipis o àrees amb risc de despoblació, tal i com estableix la pròpia llei, es consideraran directament d’Interès Autonòmic. Alguns dels projectes s’inclouen dins la subcategoria d’Interès Estratègic Autonòmic, com per exemple les macro-plantes fotovoltaiques. Això significa que qualsevol projecte d’aquest tipus en zones amb risc de despoblació s’admetran a tràmit per la seua avaluació i, en el seu cas, aprovació.

A més a més, i açò és important, el “projecte” l’aprova el Consell de la Generalitat Valenciana que, recordem, és nomenat pel President de la GVA. És a dir, a la fi, la decisió és una decisió del President, alternativament al sistema vigent en el qual la decisió final d’aprovació de planejament correspon a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Castelló, València o Alacant. D’aquesta manera es centralitza la decisió d’aprovació del projecte pràcticament en una persona. Un procés de pressa de decisions extremadament perillós per raons evidents i al límit de l’autocràcia. Més encara si tenim en compte que, d’acord amb la Constitució Espanyola, el dret de propietat queda limitat per la seua funció social que es concreta en el planejament urbà. En aquest nou sistema PIA, la funció social del projecte presentat per iniciativa privada la determina, a la fi, el president. Si el projecte fora d’aprovació per les Corts Valencianes, la valoració de la seua funció social estaria justificada per el màxim òrgan representatiu de la societat valenciana però no és aquesta la proposta.

Certament el procés d’elaboració, tramitació i aprovació del planejament urbanístic i territorial és extremadament complicat i poc eficient i necessàriament s’ha de repensar per convertir-ho en un instrument útil. En concret es pot: ser rigorós en la escala de treball i la jerarquia d’actuació sobre el territori de forma que si un pla general s’elabora a escala 1:10.000, el contingut del pla s’ha de concretar només en aquells aspectes que es puguen definir a eixa escala deixant el detall a major escala per al planejament de desenvolupament; recuperar la visió sistèmica del planejament de manera que l’anàlisi i diagnòstic de la problemàtica es realitze sempre com a part de la Memòria informativa amb els seus informes sectorials i anàlisi integrat, sense cap estudi addicional complementari; estandarditzar l’avaluació ambiental de manera que es concrete en un “check list” o llista de verificació de condicionants ambientals a l’escala de treball tot evitant interpretacions de lleis ambientals per part dels avaluadors; aprovació reglamentària de la llista de verificació ambiental i actualització anual tot considerant les noves legislacions ambientals aprovades; bloqueig de la legislació aplicable en el procés d’elaboració del pla i de participació pública a la vigent en el moment d’inici; capacitat autonòmica per a sub-rogarse en la emissió d’informes sectorials quan estos no son emesos pels organismes competent en termini, també en el cas d’organismes supra-autonòmics o estatals; definició reglamentària del contingut dels estudis ambientals i territorials estratègics del planejament; eliminació del cicle “ad eternum” exposició-modificació-exposició-modificació ... amb l’avaluació favorable de la llista de verificació. Però clar, tot allò suposa una revisió estructural de la legislació vigent que necessita una majoria legislativa per la seua aprovació.

En conclusió, si s’aprova la proposta de modificació del TRLOTUP tal i com està redactada, ja se sap, la recomanació és clara. Si vostè vol desenvolupar una activitat industrial o terciària en qualsevol lloc del territori valencià ... PIA ... PIA ... al president.