La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) ha celebrat dijous en la seua seu de València la jornada de presentació de la proposta de projecte de revisió del Pla Especial de Sequera (PES) de la Demarcació per als pròxims anys. Es tracta d’un document que estableix diferents mesures i accions dirigides a minimitzar els impactes ambientals, econòmics i socials dels episodis de sequera, així com garantir la disponibilitat de l’aigua per assegurar la salut de la població.
El document, penjat en el web de l’entitat, estableix diferents mesures segons l’escenari d’escassetat d’aigua. Així, per exemple, en un escenari de “sequera prolongada”, degut exclusivament a causes naturals, es recorreria a l’aplicació d’un règim de cabals ecològics mínims menys exigent, si així s’ha disposat en el pla hidrològic corresponent.
En l’escenari d’“escassetat conjuntural”, poden activar-se una àmplia varietat d’accions: de tipus preventiu, com l’anàlisi dels recursos de la conca per a la seua optimització, definició i establiment de reserves estratègiques (planificació hidrològica); definició, seguiment i difusió del sistema d’indicadors i diagnòstic (PES). De tipus operatiu, com ara mesures d’atenuació de la demanda d’aigua (sensibilització ciutadana, restriccions d’usos, penalitzacions de consums excessius); augment de l’oferta d’aigua (mobilització de reserves estratègiques, fonts alternatives), i reorganització temporal de l’explotació d’embassaments i aqüífers; gestió combinada (restriccions i modificacions conjunturals en les prioritats de subministrament); actuacions conjunturals per a protecció ambiental.
Mesures de tipus organitzatiu, com l’establiment de l’estructura administrativa; coordinació entre administracions i agents. Mesures de seguiment, per exemple, de l’execució del PES, dels seus efectes i de compliment d’objectius; mesures d’informació pública i difusió. I finalment, mesures de recuperació, com la mitigació dels efectes negatius en els ecosistemes; recuperació de les reserves estratègiques que hagen pogut quedar minvades.
El president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, ha inaugurat la jornada, que ha comptat amb una gran assistència de públic, tant de manera presencial com en línia. Durant la seua intervenció, Polo ha fet una breu radiografia de com es troba actualment la Demarcació.
Ha destacat el “bon estat” dels embassaments, amb un volum emmagatzemat que supera el 60%, malgrat les escasses precipitacions registrades aquest any hidrològic. “De moment, la situació és de normalitat i el subministrament fins al final de l’estiu està garantit, però és cert que necessitem que ploga perquè no hi haja problemes en el futur”.
En aquest sentit, Miguel Polo ha ressaltat el paper del PES per a posar en marxa mesures i accions dirigides a fer front als escenaris de sequera prolongada i escassetat conjuntural, situacions en què una disminució temporal dels recursos disponibles pot posar en risc l’atenció de les demandes existents per a usos socioeconòmics. “De manera complementària al Pla, des de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer treballem amb la mirada posada en la cultura de l’estalvi. Administrar de manera eficient cada litre dels nostres embassaments és una prioritat per a nosaltres i una manera de mitigar aquests escenaris”.
Després de la presentació del president, la cap de l’Oficina de Planificació Hidrològica (OPH), Arancha Fidalgo, ha explicat les línies fonamentals del PES de la Demarcació, un conjunt de mesures que complementa el Pla Hidrològic del Xúquer 2022-2027 aprovat a principis del 2023.
“Parlem d’un document l’objectiu del qual és minimitzar i, en alguns casos, tractar de retardar els efectes d’aquests fenòmens adversos”, ha ressaltat.
Fidalgo ha volgut convidar els presents a participar i preguntar les qüestions que puguen sorgir del document. De la mateixa manera, ha recordat que el PES de la Demarcació està en consulta i informació pública fins a finals del mes de juny. En conseqüència, durant les pròximes setmanes, representants de l’organisme han programat un total de nou reunions territorials que serviran per a explicar les bases fonamentals del document a les regions i les comarques que formen part de la Demarcació.
Pel que fa al contingut del PES del Xúquer, Arancha Fidalgo ha destacat la importància d’implementar un conjunt d’accions que permeten “anticipar-se” als episodis de sequera i impulsar mesures que “garantisquen la disponibilitat d’aigua requerida per a assegurar la salut i la vida de la ciutadania”. “El PES també busca minimitzar els impactes econòmics que pot tindre, per exemple, sobre el sector agrícola, però no s’oblida del seu impacte ambiental, ja que tracta d’evitar i minimitzar els efectes de la sequera sobre l’estat de les masses d’aigua”, ha explicat.
D’altra banda, la cap de l’Oficina de Planificació Hidrològica també ha subratllat l’esforç fet des de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a recollir i sintetitzar la informació disponible sobre les principals localitats del territori gràcies als plans d’emergència davant situacions de sequera que s’han elaborat. “És una de les novetats respecte del PES de fa cinc anys. Ara comptem amb més i millor informació que ens permet millorar el coneixement del funcionament dels sistemes de proveïment”, ha dit.
Taules de debat sobre sequera i escassetat
La segona part de la jornada ha consistit en dues taules redones en què s’ha debatut com es gestionen els episodis de sequera i escassetat des de diferents sectors. D’aquesta manera, la primera de les sessions, sota el títol “L’escassetat i la sequera des del punt de vista del proveïment urbà. El paper dels Plans d’Emergència”, ha servit per a conéixer com treballen les administracions i les entitats implicades en el cicle integral de l’aigua davant aquest tipus d’escenaris.
La jornada de presentació de la proposta de projecte de revisió del PES ha acabat amb la taula de debat “Impactes de la sequera i l’escassetat en l’agricultura, en el sector hidroelèctric i en el medi ambient. Instruments per a minimitzar l’impacte”. Un col·loqui entre experts que ha servit per a saber si els pous de sequera són útils per als regants, com afecta la sequera a l’hora de generar energia a través de les centrals hidroelèctriques o de quina manera es poden integrar els recursos no convencionals en les estacions depuradores en el si de períodes d’escassetat hídrica.