Una sentència de la secció cinquena de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha avalat la declaració de la “culpa exclusiva” de l’empresa Sedesa Concesiones SLU per la resolució contractual de la concessió de l’aparcament municipal de Nules (Castelló), adjudicada el 2005. El consistori va acordar el 2018 la declaració de la pèrdua de la garantia definitiva per al pagament dels danys i perjudicis, xifrats en 18.150 euros per les obres i les reparacions necessàries per la falta de manteniment i un enriquiment per import de 784.052 euros.
L’empresa de la família Cotino, actualment extingida després d’un concurs de creditors, arrossega un deute hipotecari de tres milions d’euros amb CaixaBank. L’entitat bancària va recórrer contra l’acord de l’Ajuntament de Nules pel fet de qüestionar els criteris i la metodologia de la liquidació de la concessió. El Jutjat Contenciós número 2 de Castelló va donar la raó al consistori en endossar la “culpa exclusiva” a la concessionària: “Va dur a terme el tancament unilateral de la concessió després de no explotar-la durant uns quants anys i, després d’acordar-se el segrest de la concessió, sol·licita el concurs”.
Sedesa Concesiones, segons el consistori, va tancar l’explotació de l’aparcament el 2013 i, “coincidint temporalment amb la voluntat de l’Ajuntament de Nules de segrestar la concessió per a dur a terme l’activitat, presentar concurs de creditors”. Un dictamen d’una catedràtica i un professor titular de la Universitat Jaume I de Castelló va concloure que la resolució de la concessió, per la qual l’Ajuntament de Nules es va ocupar de la gestió directa de l’explotació de l’aparcament subterrani, va ser “deguda a causa imputable a la concessionària”, és a dir al seu “incompliment culpable”.
Així doncs, resultava “palmària” la decisió “unilateral” de l’empresa de deixar d’explotar la concessió, justificada per les pèrdues acumulades. A més, no constava cap risc de força major, “més enllà de frustrar-se les expectatives econòmiques que poguera tindre la concessionària”.
La representació jurídica de CaixaBank va recórrer contra la sentència en primera instància al·legant que el concurs de creditors “no va ser declarat culpable” pels jutjats Mercantils de València i que l’entrada en fase de liquidació de Sedesa Concesiones va ser qualificada de fortuïta, cosa que exclouria el caràcter fraudulent.
Qui va primer a l’hora de cobrar, l’Ajuntament de Nules o CaixaBank? “En el cas de l’aparcament subterrani de l’avinguda de Castelló de Nules, molt abans d’iniciar-se el concurs de creditors de Sedesa Concesiones SLU, aquesta empresa havia abandonat l’aparcament”, recorda la sentència del TSJCV, que no és ferma. La sentència atribueix a l’empresa dels Cotino l’“incompliment de les seues obligacions essencials”.
Sense “dret prevalent” de CaixaBank
L’entitat bancària defensava el seu “dret prevalent” a percebre l’import de la liquidació a amortitzar, “fins on siga possible”. El banc s’escudava en el fet que la hipoteca a la concessionària va ser autoritzada pel mateix ajuntament (el 2009, durant el mandat del popular Mario García Báscones).
No obstant això, l’alt tribunal autonòmic descarta que “es done prioritat” al contracte de préstec hipotecari signat pel concessionari amb CaixaBank sobre els perjudicis invocats per l’Ajuntament de Nules a conseqüència de la resolució del vincle i la necessitat consegüent del consistori d’assumir la prestació del servei.
“Si hi ha culpa del contractista, sembla obvi que primer hauran d’entrar en joc les previsions legals vinculades amb les conseqüències jurídiques i econòmiques que té aquest comportament del contractista. I, només després, una vegada aplicades aquestes previsions, caldrà dotar de relleu la preferència del creditor hipotecant sobre el deutor hipotecat”, conclou la sentència.