La televisió d’À Punt, el vaixell almirall de la nova Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, ha complit dilluns el primer any de vida. El nou canal, amb nom nou i quasi cinc anys fora de la graella, va registrar el mes de maig passat una audiència mitjana del 2,2%, lluny encara d’altres autonòmiques, però amb un creixement sostingut. Dècima a dècima en una conjuntura en què la televisió tradicional no fa més que perdre espectadors i amb pics del 13% amb el programa especial sobre la celebració de la victòria del València CF en la final de la Copa del Rei.
Les crítiques legítimes a la gestió de membres del Consell Rector o de l’oposició, també des de Presidència de la Generalitat, han apuntat al share i a la contractació de programes com la principal feblesa de la nova televisió, sobretot després de l’anunci de canvi de tota la programació en la pròxima temporada d’estiu. Un debat que l’actual direcció haurà de defensar davant els administradors de l’ens i en les Corts Valencianes, com ja ha fet unes quantes vegades.
Després d’un any d’emissions, À Punt ha demostrat que és més plural que l’extinta Canal 9. Pels seus platós han passat representants de tots els partits polítics i, fins i tot, s’han pogut veure crítiques furibundes a la mateixa televisió, com els atacs del líder de Ciutadans Toni Cantó a la cadena, que qualifica com a “Telecompromís”. Tant Cantó com Isabel Bonig han sigut entrevistats més de tres vegades en els serveis informatius o programes d’entreteniment fora de campanya electoral, on la llei obliga que apareguen totes les sensibilitats polítiques. També el president de la Generalitat, Ximo Puig o la vicepresidenta Mònica Oltra han aparegut en les pantalles de la televisió.
Aquesta pluralitat informativa fora de campanya electoral contrasta amb el veto que van patir líders polítics de l’esquerra com l’ex-secretari general del PSPV-PSOE Jorge Alarte –que va impulsar la denúncia pel cas Gürtel– o Mónica Oltra quan la televisió va estar gestionada pel PP.
De la seua banda, en aquesta nova televisió autonòmica han tingut veu, com és normal en una democràcia, col·lectius crítics amb l’actual majoria parlamentària com Hazte Oir, la patronal de centres concertats o Jusapol. Les víctimes de l’accident del metro van estar silenciades durant anys i Salvem el Cabanyal van ser vilipendiats en favor d’altres col·lectius partidaris del projecte de Rita Barberá de prolongar l’avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar amb directors nomenats per les majories parlamentàries del PP. Ara, la Direcció General es guanya per concurs.
L’extinta Canal 9 utilitzava el terme castellà “cohecho” per no parlar de “suborn”, que és realment la paraula que tipificava el delicte pel qual es va jutjar l’expresident Francisco Camps i del qual va eixir absolt. Amb aquest tipus d’ardits l’extinta televisió autonòmica va ocultar durant anys els escàndols de corrupció més sonats, mentre en l’actualitat operacions policials que han afectat PSPV i Compromís, com el cas Alqueria, han tingut una cobertura més que extensa.
El veto a mitjans de comunicació i periodistes també ha acabat en la nova À Punt. Així, pràcticament tots els mitjans de comunicació d’àmbit autonòmic tenen algun representant participant en les tertúlies informatives i les dels magazins. De totes les línies editorials i amb retribucions més ajustades al mercat, 75 euros bruts per programa. Lluny han quedat aquells pagaments de 600 i 800 euros a periodistes de mitjans de comunicació de Madrid –també alguns valencians escollits– per tertúlia política a hores intempestives. I tots d’una línia editorial semblant.
En aquests primers 365 dies d’emissions d’À Punt, la cadena valenciana ha estrenat més de mig centenar de nous programes de ficció, no ficció, concursos o informatius, segons les xifres facilitades per la cadena. S’ha implicat més d’un centenar de productores externes, sumant els programes de la ràdio, i la plantilla de personal amb retribució de l’entitat pública supera els 470 empleats, via borsa de treball o un altre tipus de contractacions.
Programes com Plaer de ma vida, Una habitació pròpia, Valentes, Cuiners i cuineres, À Punt directe, El matí À Punt o Bambant per casa han donat veu a centenars de personatges rellevants i anònims de la Comunitat Valenciana. S’han emés també programes documentals històrics –sant Vicent Ferrer, Amado Granell o Josep Renau– o sobre corrupció com el dedicat a Rafael Blasco. En aquests primers 365 dies d’emissió i hi ha hagut programes especials d’eleccions, esportius i sobre temporals de pluges. Tots han aconseguit pics d’audiència.
La legítimas críticas a la gestión de miembros del Consejo Rector o de la oposición, también desde Presidencia de la Generalitat, han apuntado al share y a la contratación de programas como principal debilidad de la nueva televisión, sobre todo tras el anuncio de cambio de toda la programación en la próxima temporada de verano. Un debate que la actual dirección deberá defender ante los administradores del ente y en las Corts Valencianes como ya ha hecho en varias ocasiones.
Tras un año de emisiones, À Punt ha demostrado que es más plural que la extinta Canal 9. Por sus platós han pasado representantes de todos los partidos políticos y, incluso, se han podido ver críticas furibundas a la propia televisión, como los ataques del líder de Ciudadanos Toni Cantó a la cadena, a la que califica como “Telecompromís”. Tanto Cantó como Isabel Bonig han sido entrevistados en más de tres ocasiones en los servicios informativos o programas de entretenimiento fuera de campaña electoral, donde la ley obliga a que aparezcan todas las sensibilidades políticas. También el presidente de la Generalitat, Ximo Puig o la vicepresidenta Mònica Oltra han aparecido en las pantallas de la televisión.
Esta pluralidad informativa fuera de campaña electoral contrasta con el veto que sufrieron líderes políticos de la izquierda como el exsecregtario general del PSPV-PSOE Jorge Alarte -quien impulsó la denuncia por el caso Gürtel- o Mónica Oltra cuando la televisión estuvo gestionada por el PP.
Por su parte, en esta nueva televisión autonómica han tenido voz, como es normal en una democracia, colectivos críticos con la actual mayoría parlamentaria como Hazte Oir, la patronal de centros concertados o Jusapol. Las víctimas del accidente del metro estuvieron silenciadas durante años y Salvem el Cabanyal fueron vilipendiados en favor de otros colectivos partidarios del proyecto de Rita Barberá de prolongar la Avenidad Blasco Ibáñez hasta el mar con directores nombrados por las mayorías parlamentarias del PP. Ahora, la dirección general se gana por concurso.
La extinta Canal 9 utilizaba el término castellano “cohecho” para no hablar de “suborn”, que es realmente la palabra que tipificaba el delito por el que se juzgó al expresidente Francisco Camps y del que salió absuelto. Con este tipo de tretas la extinta televisión autonómica ocultó durante años los más sonados escándalos de corrupción, mientras en la actualidad operaciones policiales que han afectado a PSPV y Compromís como el caso Alquería han tenido una cobertura más que extensa.
El veto a medios de comunicación y periodistas también ha acabado en la nueva À Punt. Así, prácticamente todos los medios de comunicación de ámbito autonómico tienen algún representante participando en las tertulias informativas y de los magazines. De todas las líneas editoriales y con retribuciones más ajustadas al mercado, 75 euros brutos por programa. Lejos han quedado aquellos pagos de 600 y 800 euros a periodistas de medios de comunicación de Madrid -también algunos elegidos valencianos- por tertulia política a horas intempestivas. Y todos de una línea editorial parecida.
En estos primeros 365 días de emisiones de À Punt, la cadena valenciana ha estrenado más de medio centenar de nuevos programas de ficción, no ficción, concursos o informativos, según las cifras facilitadas por la cadena. Se ha implicado a más de un centenar de productoras externas, sumando los programas de la radio, y la plantilla de personal con retribución de la entidad pública supera los 470 empleados, vía bolsa de trabajo u otro tipo de contrataciones.
Programas como Plaer de ma Vida, Una Habitació Pròpia, Valentes, Cuiners i Cuineres, À Punt Directe, El Matí À Punt o Bambant per Casa han dado voz a centenares de personajes relevantes y anónimos de la Comunitat Valenciana. Se han emitido también programas documentales històricos Sant Vicent Ferrer, Amado Granell o Josep Renau o sobre corrupción como el dedicado Rafael Blasco en estos primeros 365 días de emisión y ha habido programas especiales de elecciones, deportivos y sobre temporales de lluvias. Todos han conseguido picos de audiencia.
A més durant la programació especial s'han produït col·laboracions especials i actuacions de caràcter humorístic dels propis professionals d'À Punt.