La Secció Primera de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) fonamenta l'anul·lació de l'aprovació del Pla Especial de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) del port de València en què “el sòl de l'àmbit de la ZAL va passar a tindre la classificació de sòl no urbanitzable que li atorgava el pla general del municipi” com a resultat de la nul·litat dels plans anteriors i estima que l'Avaluació Ambiental Estratègica (EAE) no degué realitzar-se per procediment simplificat.
La sentència, a la qual ha tingut accés elDiario.es i contra la qual cap recurs de cassació, estima l'escrit interposat per l'associació veïnal La Unificadora contra la resolució del 17 de desembre de 2018 per la qual es va aprovar el pla.
L'associació va al·legar, entre altres aspectes, la invalidesa del pla per no haver-se tramitat per part de la Generalitat en EAE ordinària sinó simplificada; que la EAE era incorrecta per no comparar l'estat del terreny en 1999 amb el qual resultarà de l'aplicació del pla; per “incorrecció greu” de l'informe de viabilitat econòmica i que el pla infringeix la disposició transitòria setena de la Llei de Costas.
Per l'altre costat, la Sala exposa que els motius pels quals l'administració autonòmica va tramitar l'EAE per procediment simplificat i no ordinari són que operava sobre sòl ja transformat íntegrament per les obres d'urbanització executades, “per la qual cosa no té incidència ambiental”; s'ajustava a l'àmbit delimitat pel Pla Especial d'Ampliació del Patrimoni Públic del Sòl de la Generalitat per al desenvolupament de la ZAL i no presentava efectes significatius sobre el medi ambient.
El TSCJV aprecia que “no pot sostindre's que el sòl de l'àmbit de la ZAL ja era urbà abans de l'aprovació del Pla Especial operada per resolució de 17 de desembre de 2018”, ja que “a resultes de la declaració de nul·litat” dels dos plans especials anteriors -en 2009 i 2015- “l'àmbit de la ZAL va passar a tindre la classificació de sòl no urbanitzable que li atorgava el pla general del municipi”.
D'altra banda, afig que la circumstància que aquests terrenys, quan es va iniciar en 2014 l'avaluació ambiental i territorial estratègica del pla, estigueren ja transformats per l'obra urbanitzadora -“a l'empara, s'insisteix, del referit instrument de planejament especial declarat nul”-, “en res incideix perquè la EAE es poguera realitzar, com erròniament al·lega l'Administració autonòmica, pel procediment simplificat en lloc d'ordinari”. Subratlla a més que el sòl estava urbanitzat “il·legalment”.
Els sòls, classificats pel PGOU com a sòl no urbanitzable de protecció agrícola, podien trobar-se, en el seu cas, en situació bàsica de sòl urbanitzat, amb les conseqüències que la legislació estatal nuava a tal categorització, “completament alienes al sotmetiment del pla especial a EAE ordinària o simplificada”.
La Sala assenyala que l'informe ambiental i territorial de la comissió d'avaluació ambiental es va basar en el fet que l'àmbit de la ZAL s'ajustava al delimitat pel Pla Especial d'Ampliació del Patrimoni Públic al Sòl de la Generalitat. No obstant això, el jutjat assenyala que aquest pla “es va limitar a efectuar una reserva de terrenys que el PGOU classificava com a sòl no urbanitzable de protecció agrícola, sense modificar la seua classificació”. Per això, apunta, “no pot invocar-se la vigència” d'aquest pla per a sostindre que el sòl era urbà.
La Sala afig que “tampoc cal considerar que el Pla Especial de la ZAL podria ser objecte d'EAE simplificada per tractar-se d'una modificació menor del PGOU”, ja que la resolució “modifica l'ordenació estructural del PGOU en afectar la classificació del sòl continguda en aquest”. En aquest punt, els magistrats destaquen la “gran magnitud” de l'actuació, i el seu “efecte significatiu de gran rellevància sobre el medi ambient”, segons indica un arquitecte en un dictamen aportat pels demandants.
Per tot això, el TSJCV conclou que el Pla Especial de la ZAL impugnat “és contrari a dret”, en virtut de la Llei 2002/203, que assenyala que “mancaran de validesa els actes d'adopció, aprovació o autorització de plans o programes i projectes que, estant inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei, no s'hagen sotmés a avaluació ambiental”. Procedeix, per tant, la nul·litat de ple dret tant de la resolució de la Conselleria com del pla que aprova definitivament.
La Sala indica que això fa innecessari analitzar els altres motius impugnatoris perquè ja s'aprecien “raons de per si mateix soles suficients per a fundar el pronunciament estimatori de recurs”.
El TSJCV no fa expressa imposició de costes processals.