València, devastada per un tsunami, es pregunta per què: “Quan estava al cotxe engolint aigua em va arribar l'alerta del mòbil”

Miguel Ángel conduïa dimarts a la vesprada el cotxe al pont de Picanya, un dels punts negres de la pitjor inundació que ha viscut la Comunitat Valenciana, quan va veure que alguna cosa anava malament. Un embús i una riuada discorrent per l'asfalt: “Eren les 19.15 i deu minuts més tard, cap a les 19.25, el cotxe ja flotava. Vaig haver d'obrir la finestreta per treure el cap perquè l'aigua m'arribava gairebé al pit. mòbil subjecte a dalt per poder comunicar-me. A les huit i escaig, quan estava una hora amb l'aigua al coll i engolint fang, em sona l'alerta de protecció civil”, explica entre el sarcasme i la ràbia des dels carrers d'una localitat que ja no reconeix: “Sembla que haja passat un tifó o un tsunami, no sé ni a quin carrer estic”.

A les 20.12 h de dimarts, milions de valencians rebien l'alerta visual i sonora al mòbil de què parla Miguel Ángel: “Ha d'evitar qualsevol tipus de desplaçament a la província de València”. Aleshores, les brutals pluges a la zona d'Utiel i Chiva, a l'interior de la província, ja estaven llançant riu avall un terrible torrent d'aigua que seria inassumible. Minuts abans i a uns quants quilòmetres, en localitats com Catarroja, Paiporta o Alfafar, on ni tan sols plovia, la gent estava agafant el cotxe despreocupadament per carreteres secundàries per anar a Ikea, replegar els xiquets de les extraescolars o tornar a casa en eixa part sud de l'àrea metropolitana, la més castigada i on viuen unes 200.000 persones (n'hi ha 800.000 a la capital). Els atropellaria en qüestió de minuts la pitjor inundació que es recorda. Molta pluja, molt de temps baixant per barrancs que travessen una zona molt poblada. No es podia parar la pluja ni els rius, és clar. Només aclarir de persones el seu mortal transcurs.

L'heroïna del llençol

Quan va arribar el missatge d'alerta general a la població, la tromba d'aigua estava negant cotxes, cases i posant al límit els supervivents d'una catàstrofe encara per quantificar: els que van poder pujar a teulades o pisos alts i els que van tindre l'instint d'eixir del cotxe, com l'Antonio. O com una xica enfilada a una persiana que s'ha convertit en símbol després d'aconseguir enfilar-se pels llençols que li van llançar els veïns del primer pis, heroïcitat a què va seguir una explosió d'aplaudiments des dels balcons. Un altre colp els balcons, una altra vegada “com si fos una guerra”, com deia Rubén, que viu a prop de Paiporta.

Molts més ciutadans van quedar encallats sense menjar, aigua o llum, aferrats a un rafegut i a l'esperança de ser trobats a la nit, sense poder fer servir el mòbil, per falta de cobertura o de bateria. Majors en cadires de rodes atrapats a la residència. Crits d'auxili que es van apagar de sobte a la V-30 a l'altura del barri de La Torre, amb conductors intentant agafar-se a una mitjana. Un matrimoni de senyors que no van poder eixir de casa. Un altre a qui se'l va endur la tromba quan intentava protegir la porta. Una mare i una filla que van morir juntes a l'Alcúdia.

A la Unitat Militar d'Emergències (UME), que depèn del Ministeri de Defensa, se la “va alertar” a les 20.36, com va admetre a la seua primera compareixença de les 21.30 h el president de la Generalitat, Carlos Mazón: “No sabem el que necessitarem perquè ens falta informació per la sobresaturació de línies”. A quines línies es refereix no ha quedat clar, com tampoc no s'ha donat més explicació de cap sobresaturació entre les comunicacions entre cossos de seguretat de l'Estat. A aquella hora l'aigua ja s'havia emportat la vida de desenes de persones i centenars estaven esperant un rescat. “On no s'ha pogut arribar és perquè no és possible, no és per falta de mitjans”, insistia Mazón en la seua segona i última compareixença, a les dotze i mitja de la matinada. Efectivament, ja era tard per poder accedir a la zona del desastre natural. Segons les notes de premsa penjades en línia, l'organisme que gestiona aquest tipus de catàstrofes, el Centre de Coordinació d'Emergències (Cecopi), no es va convocar fins al dia de la tragèdia a les cinc de la vesprada.

Incomprensiblement, perquè el mateix govern que va portar totes les mesures dimarts a la vesprada-nit estava alertant al matí dels perills imminents. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer havia publicat a Twitter fotos e informació de desbordaments. A les 12.20, el compte d'Emergències mateix, que depèn de la Generalitat Valenciana i està en mans de la consellera del PP Salomé Pradas –va assumir aquestes competències després de l'eixida al juliol de Vox del govern–, emetia un “avís especial d'alerta hidrològica als municipis de la zona del barranc del Poyo”. Aquest desbordament ha estat un dels més mortífers i s'ha endut per davant famílies i cases. No se sap encara quina coordinació es va fer amb els municipis. Tres minuts més tard, aquest mateix compte del govern autonòmic penjava un vídeo en què es veu, a les 13.00 hores, que està a punt d'eixir-se el cabal en aquest barranc.

El president va continuar amb la seua agenda i a les 13.45 es va reunir al Palau de la Generalitat amb els agents socials. Va publicar a 'X' que el temporal remetria a les 6 de la vesprada i es desplaçaria cap a Conca. Hores després, quan tot és fang i els morts comencen a intuir-se per desenes, Mazón esborra el tuit. Aquell mateix matí, la portaveu del Consell ha dedicat només quatre minuts a actualitzar dades i alertes del temporal en la seua compareixença de dimarts, després del Consell de Govern. Hi ha una gota freda, però des del departament competent no es tracta com una prioritat de moment. Fins a set hores més tard.

A partir de les 20.30 hores, amb la UME sense convocar i l'SMS d'alerta acabat d'enviar, la província de València feia una hora que estava sumida en el caos. Als municipis del recorregut de la llengua d'aigua –Aldaia, Torrent, Catarroja, Carlet o pedanies de la ciutat com Forn d'Alcedo i La Torre– fallava internet i es tallava la llum (dimecres 150.000 clients seguien sense subministrament), però les xarxes socials van començar a il·luminar una realitat que havia estat ignorada per la majoria de valencians.

Van despertar de colp a una realitat oculta de la qual només alguns comptes corporatius de la Confederació del Xúquer, de la Generalitat, l'Aemet o À Punt –la radiotelevisió pública valenciana que va estar a peu de DANA– havien advertit. I es van sumir en un malson: en quinze minuts, unes terrorífiques inundacions que havien estat sumant virulència durant les huit hores anteriors, havien destruït tot al seu pas.

Van començar les crides per whatsapp, twitter, per les ràdios: “Per favor, ajuda, no trobe el meu germà”. “Avís urgent: un grup de persones en aquest punt no poden eixir del cotxe”. “La meua amiga s'ha quedat atrapada per l'aigua, agafada a una planta i el seu cotxe ha estat arrossegat pel corrent, està sola i no té gaire cobertura”. L'112, ja aleshores, feia el que podia tractant de respondre a multitud de cridades. Per a molts dels que demanaven auxili donava error o comunicava. Els ciutadans es van llançar a buscar els seus familiars per altres vies. “Si no aconseguiu contactar a la primera, insistiu”, deia Mazón per escrit sobre aquest telèfon oficial. N'hi ha qui no va poder contactar en tota la nit. Al comandament de l'112, Emilio Argüeso, qui va muntar Ciutadans a València i ara dirigent molt pròxim a Mazón, que 24 hores després de la riuada no havia comparegut públicament.

La inundació salvatge i descontrolada que ofegava a conductors i famílies a les seues cases, enxampades totalment d'imprevist, es contemplava amb la incredulitat general d'una majoria de valencians que ni tan sols havien hagut d'agafar el paraigua aquell dia i no havien vist res gaire greu a les notícies: només el canal públic autonòmic havia pres de debò l'avís llançat des de feia cinc dies per experts i la pròpia Aemet i seguia en directe. “Si això hagués passat a Madrid estaria a tots els telenotícies”, escrivien alguns ciutadans indignats en xarxes. És un dubte raonable. Una altre seria què hagués passat si, en lloc de punts d'interior amb zones inundables al seu pas molt poblades, el torrent hagués caigut a la capital oa prop del mar. O què hauria passat si hagués existit la Unitat Valenciana d'Emergència, que va ser eliminada així que el PP va guanyar les eleccions autonòmiques en entendre que era “una ocurrència”.

A Miguel Ángel el van treure quan va baixar l'aigua, cap a les 22.00 hores, després de tres esperant, i amb molta precarietat: “El cabal va anar baixant i els serveis d'emergències van anar cotxe per cotxe, ens van pujar a dalt d'un camió i després, amb una corda, ens van anar duguent a un lloc sec, on ens van donar unes coses per fer-nos vomitar pel fang que havíem engolit”. Altres van haver d'esperar que es fera de dia.

Quan ho va fer, l'aigua s'havia retirat però va emergir la magnitud del desastre: cossos, centenars de cotxes cavalcant fanals, fanals coronant cases i camions encastats en baranes. Silenci, olor de fang i molts traumes que trigaran a cicatritzar. A Paiporta, que té 25.000 veïns, ja han comptat 34 morts inclosos majors d'una residència, segons ha relatat l'alcaldessa. I les xifres, com a tota catàstrofe, són provisionals.

Al drama pels morts i desapareguts –per als quals s'ha muntat una morgue especial i reclutat nou equips de forenses– l'acompanya una ressaca logística. Només a Torrent hi ha 700 desallotjats. El pont que uneix la pedania de La Torre amb la ciutat és un tràfec de persones amb maletes que es muden a casa de familiars. Dos complexos esportius de la ciutat acullen centenars veïns de pedanies que van recollir el final de la llengua d'aigua, gran part de la qual ha acabat a l'Albufera i ha fet desaparèixer embarcadors. Tot i que l'activitat a l'aeroport s'ha reprès, els trens a Madrid han continuat cancel·lats aquest dimecres i es preveu que no es puga resoldre els pròxims dies.

Les fake news han fet també una lamentable aparició des de dimarts a la nit les pitjors hores. Hi ha comptes que han replicat trencaments de pantans que no eren tals o han donat telèfons alternatius al 112 que no eren oficials. El portaveu dels Bombers i el Consell s'han centrat molt a combatre'ls en totes les compareixences. “Hem tingut problemes de comunicació per fake news i ha interromput la tasca dels equips d'emergència”, deia dimecres a la vesprada el portaveu dels Bombers, José Miguel Basset, que també ha volgut fer una defensa sobre una actuació qüestionada per la tardança a activar les mesures: “Les alertes no es poden llançar així com així”, intentava resoldre les crítiques. “Ens hem ajustat a les variacions d'aquesta emergència emesa per l'Aemet a les forquetes horàries en què ens marcaven que passaria”, ha defensat en la seua compareixença.

La primera previsió de la DANA d'Aemet es va fer pública el 20 d'octubre, fa deu dies. Dilluns a les 22.48 va emetre alerta vermella i taronja, la de més escala, i la va anar actualitzant al llarg de dimarts fatídic. Amb la mateixa informació que el Consell, la Universitat de València, la més gran de la ciutat –50.000 alumnes– i que es basa en els mateixos avisos d'Aemet per gestionar la seguretat, va alertar de la situació dilluns a la nit un mail massiu i va cancel·lar les classes des de dimarts al matí. Tot i això, els col·legis de la capital (la responsabilitat dels quals és de l'Ajuntament de València) van estar oberts i se'n va anunciar el tancament quan ja havia succeït la desgràcia.

València, especialment l'Horta Sud –que malgrat el seu nom fa dècades va esborrar l'horta– desperta aquest dijous noquejada, atordida i travessada per un torrent d'aigua que ha sepultat un centenar de persones, n'ha deixat milers passant la pitjor nit de les seves vides i una pregunta que queda a l'aire per als propers dies i setmanes: per què ningú no ho va saber si tothom ho sabia.