Si la passada setmana van ser l’expresident de la Generalitat, Francisco Camps, l’exconseller Juan Cotino i dos exmembres més del Govern valencià els qui van comparéixer en la comissió d’investigació de l’accident de metro que el 3 de juliol de 2006 va provocar la mort de 43 persones i va causar ferides a 47 persones més, aquest dilluns ha estat el torn de les víctimes, a què des del Consell del Partit Popular han negat haver maltractat.
La primera que hi ha comparegut ha estat l’expresidenta de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J), Beatriz Garrote, que visiblement emocionada ha relatat com va conéixer la notícia en un primer moment i com els va molestar la pressió dels mitjans: “Pense que caldria que hi haguera un protocol sobre aquest tema per a respectar el dolor dels familiars”. L’expresidenta del col·lectiu de víctimes ha reconegut que es van sentir “tan maltractades institucionalment” que després “era difícil acceptar gestos benintencionats”.
Primera comissió d’investigació
Garrote, que va perdre la germana en el sinistre, ha relatat com es va constituir l’associació l’octubre del 2006 després que el Consell obrira una investigació “amb vetos” i que es va tancar “amb molta pressa per a rentar la cara de la direcció de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV)”. A més, ha indicat que la comissió es va tancar donant per segura la Línia 1 i sense reconéixer cap error més enllà del conductor del comboi: “Sempre s’hi poden corregir errors i millorar-ne la seguretat”.
De la mateixa manera, ha denunciat que FGV no va investigar per què es va produir el sinistre justificant-se en la investigació judicial, desoint les peticions dels sindicats. Al seu parer, no es va tractar amb dignitat les víctimes per una “mala gestió” que ha fet patir “molt” les víctimes i els familiars en aquests anys. No obstant això, reconeix que hi ha càrrecs del PP que els han reconegut de manera privada que les coses es van fer “molt malament”.
En un primer moment, l’objectiu del col·lectiu era sol·licitar una reunió amb el president Francisco Camps i exigir que l’accident es tractara “amb justícia”. Amb el temps, les reclamacions també es van ampliar per a demanar una altra investigació, que es depuraren responsabilitats i que es prengueren mesures perquè un accident d’aquestes característiques no es tornara a produir.
El tracte a les víctimes
Segons l’opinió de l’expresidenta de l’AVM3J, va resultar “estrany” que no es tractara igualment totes les víctimes, “hauria d’haver hagut una gestió centralitzada per a ser més transparent”, i també ha lamentat la comunicació mitjançant burofax del tema de les indemnitzacions al cap de poc temps del sinistre: “Intimida els afectats, els obliga a buscar un advocat que els assessore en uns moments de dolor immens i crea una ansietat terrible”.
També, pel que fa a aquest primer moment, ha criticat el funeral d’estat, que “martiritza les víctimes i les exposa obscenament sense cap necessitat”, alhora que recordava que, fins i tot, es va pressionar alguns familiars perquè hi anaren: “No té sentit que se’ns faça passar per això”.
Visites de Cotino a les famílies
Malgrat que no va ser el seu cas, ha apuntat que l’exconseller Juan Cotino va anar a veure moltes famílies de Torrent: “Era molt estrany que sabera la situació laboral de les persones que va anar a visitar i que els oferira llocs de treball en l’Administració o es preocupara per les intencions de les víctimes, si pensaven recórrer a la via penal o no, i assegurant que la gent busca coses on no n’hi ha”. A parer seu, aquesta actitud de l’expresident de les Corts va ser un “error colossal, perquè fa sentir malament les víctimes”.
Reunió amb Camps
Beatriz Garrote ha apuntat que van sol·licitar una entrevista amb el cap del Consell per fer-li arribar que la gestió que es feia no era “ni correcta ni transparent”. No obstant això, la trobada que hi va tenir lloc va ser amb el vicepresident de la Generalitat, Víctor Campos: “El tracte va ser exquisit, però ens va dir que no se celebraria cap reunió ni hi hauria cap foto de Francisco Camps amb les víctimes”. És més, Campos els va dir que el president “patia i que tots dos van plorar molt després del funeral”.
Posteriorment, sí que va tenir lloc una trobada del llavors president de l’AVM3J, Enric Chulió, amb l’excap del Consell després d’una telefonada de Víctor Campos. Garrote ha assegurat que la trobada amb Francisco Camps no va ser gens fortuïta, tal com va assegurar l’expresident en la seua compareixença, i que estava preparada des de Presidència.
“Apagada” informativa en RTVV
A parer de Garrote, hi havia una “línia directa” entre el que volia Presidència que s’hi oferira i la informació, “que no era veraç ni objectiva”, que després es va donar: “Canal 9 era la veu oficial del Govern, amb una censura i una manipulació directa per a les quals els ciutadans no estaven preparats”. Així mateix, ha recordat la seua experiència durant els dies previs al tancament de l’ens públic, el novembre del 2013, quan va ser convidada pels treballadors ‘amotinats’ per a parlar per primera vegada davant de les càmeres de Canal 9, “una televisió que s’havia convertit en una paròdia de si mateixa amb uns treballadors que s’autocensuraven”.
Quant a la causa judicial, l’expresidenta de l’AVM3J no comprén per què s’ha encarregat a la mateixa magistrada la reobertura del cas, “crec que va ser un error”, una decisió de l’Audiència Provincial que van aplaudir les víctimes pel fet que es demanava que es continuara investigant fins que “no hi haja dubtes que no hi ha hagut cap delicte”.