Els Mox: “La solidaritat no pot ser un substitut de les obligacions que tenen les administracions”

Amb la intenció “d’acostar” la música valenciana a les nostres llars, en eldiario.es hem volgut recuperar el cicle ‘Cançons de prop’, un extraordinari recorregut per algunes de les principals veus del potent catàleg valencià. Els dotze episodis d’aquesta sèrie de reportatges audiovisuals es van gravar fa ara tres anys en un context radicalment diferent a l’actual estat de confinament. Per això, no hem volgut perdre l’oportunitat de preguntar-los als seus protagonistes com estan, com porten la quarantena, com pensen que serà el futur d’aquest incert escenari per a un sector ja precaritzat com és la música.

Amb la fusió entre els llenguatges de la música tradicional valenciana i el pop-rock dels Mox arribem al penúltim episodi d’aquesta sèrie d’entrevistes a grups de música valencians en temps de quarantena. El diàleg entre el cant d’estil valencià i el rock ha fet dels de Puçol (Horta Nord) un “transgènic” musical únic amb més de 25 anys d’experiència. Actualment preparen un nou treball, que desitgen enregistrar “una vegada acabe esta situació”. De moment ens quedem amb Alegries de Miliet del disc Tuactes i rebomboris (Mésdemil, 2015), una cançó plena de vida que diu així:

“I si aquesta melodiaaconseguira que ballàrem,un bon inici seriaper canviar un poc el món”.

En aquests moment estàveu preparant un nou treball. Conteu-nos una mica més d’aquest nou projecte.

Es tracta d'un nou disc de llarga durada que continua la línia encetada amb “Palifonies” (autoedició, 2013) i seguida amb “Tuactes i rebomboris” (Mésdemil, 2015), les cançons dels quals podeu escoltar en el vídeo editat per eldiario.es. Les cançons que inclourà el nou disc estan enllestides i estem amb converses perquè siguen produïdes. Esperem o, millor dit, desitgem enregistrar-lo una vegada acabe aquesta situació. Vista la situació de la (poca) indústria existent, serà un disc autoeditat.

Estem vivint una crisi global sanitària que ha paralitzat mig món. Com esteu vivint aquesta situació?

Doncs amb molta incertesa. Preocupats pels nostres i pels que menys tenen o no tenen res. Com tot el món, imaginem. Per la nostra banda, que no ens dediquem professionalment a la música, podem considerar-nos afortunats. Tots els nostres pensaments i forces per als nostres col·legues que sí aspiren a viure d'açò, perquè les deuen estar passant ben putes.

Com penseu que afecta l’actual context al sector musical valencià?

Com una estocada en ple bescoll, permeteu-nos el símil. Primer, hauríem de vore si realment es pot parlar d'un sector musical valencià. Amb açò ja tindríem corda per a estona. En qualsevol cas, partint de la premissa de que sí existeix un sector musical en les nostres terres, la situació abans de l'esclafit del virus ja era ben deplorable, igual que a la resta de sectors culturals de l'estat, que no compten ni amb un règim de treball diferenciat que atenga a les seues circumstàncies específiques. Si a l'anterior li afegim la component valenciana, la visió encara s'enterboleix més.

Estem veient moltes mostres de solidaritat i col·laboració entre la societat i en diferents sectors. Creieu que pot ser la manera d’eixir reforçats d’aquesta crisi?

Pensem en la solidaritat i en la cooperació i col·laboració com uns pilars bàsics de la nostre societat. I ens alegra i motiva vore'n tantes mostres a tot arreu. Però no hauríem de pensar en la solidaritat com un substitut de les obligacions que tenen les administracions envers nosaltres, els seus administrats. Encara estem esperant que s'anuncien pels nostres governants mesures per mitigar els efectes d'aquesta gran crisi en el sector cultural.

Trieu una cançó vostra que ens puga animar per aquests dies de confinament.

Un poquet d'alegria per a aquests temps foscos: Alegries de Miliet (Tuactes i rebomboris)

Amb la intenció “d’acostar” la música valenciana a les nostres llars, en eldiario.es hem volgut recuperar el cicle ‘Cançons de prop’, un extraordinari recorregut per algunes de les principals veus del potent catàleg valencià. Els dotze episodis d’aquesta sèrie de reportatges audiovisuals es van gravar fa ara tres anys en un context radicalment diferent a l’actual estat de confinament. Per això, no hem volgut perdre l’oportunitat de preguntar-los als seus protagonistes com estan, com porten la quarantena, com pensen que serà el futur d’aquest incert escenari per a un sector ja precaritzat com és la música.