De memòria vaig justeta, mira, un defecte com qualsevol altre. Se m’oblida fàcilment que he d’estendre una rentadora, que la reunió del col·le era a les 17.30 i no hi ha dimarts que recorde que dilluns vaig decidir posar-me a dieta. No hi ha manera: és una sort que els meus gats em recorden miolant que no els he ficat menjar i que la meua filla els imite a crits quan me n’oblide del sopar. I especialment per a les dates... En això dels aniversaris, efemèrides i calendaris sóc un complet desastre... Fins i tot se m’oblida sovint quina és la meua edat, tot i que les males llengües diuen que això és intencionat.
Pense que el dia que repartiren la memòria jo devia estar molt ocupada votant en algun col·legi electoral. Perquè si alguna cosa hem fet en el nostre País, darrerament, ha sigut votar. Però les últimes declaracions semblen apuntar que la culpa és nostra; que la ciutadania no hem votat amb suficient contundència i claredat. I això ho diuen els de Sánchez, que de memòria també van justets. De memòria i d’altres coses.
Però fins i tot algú tan desmemoriat com jo recorda que el PSPV, el PSOE de Puig, ens va avançar unes eleccions en teoria per “fer visible el problema valencià”. Avançament que Compromís no volia i no ens empassàrem l’excusa de la mateixa manera que la meua filla no traga amb un diumenge de menestra en compte de paella. Sí senyor!! Recorde, perfectament, que anàrem a unes eleccions autonòmiques de la maneta de les generals. I que fent això Sánchez ens anava a arreglar el problema de l’infrafinançament. Què, què!... El dia d’avui, cinc mesos després, seguim infrafinançats i amb un Sánchez de president en funcions que ni sap ni vol aclarir-se. I per si algú té desmemòria: sense finançament just. És més, sense cap perra perquè a Madrid no ens paguen el que ens deuen.
Igual és una manca de son: i és que Sánchez diu que si fa govern amb Iglesias, no pegaria ull. Vaja!! Algú hauria de recordar-li que, per una part, no cal recepta per a la valeriana; i dos, que eixe insomni sobtat no el tenia quan amb el vot de les esquerres va arribar a ser President del Govern, després que li ficaren en safata de plata una moció de censura.
Ara des de Moncloa segurament ens voldran fer creure que la culpa és de tots excepte dels socialistes. Fins i tot als votants cal ensenyar-los a votar “amb claredat” (lleven vostés allò que va entre cometes i sabran el que realment els estan dient des de les files dels de la floreta al puny). Però no, fins i tot les persones que oblidem les dates fàcilment sabem que el 28A la ciutadania ja va votar, i que ací ho férem sota la pressió que solament Sánchez podia solucionar el problema valencià. I cinc mesos després el PSOE valencià a Madrid no es mou més enllà de les tesis de Sánchez (és a dir: no fer res), mentre que Joan Baldoví ha seguit aportant solucions per al finançament i l’ofegament econòmic al qual la “mala memòria” de Sánchez ens ha portat.