Eco-repressió

Malgrat fa més de 50 anys que l’activisme ecologista actua per protegir el planeta, els darrers anys els moviments climàtics estan patint una repressió sistèmica. Aquesta repressió ve justificada per l’estat per les noves vies d’actuació que han començat a explorar els activistes. Aquests casos i modes de repressió patits els darrers anys són diversos.

El primer cas de repressió és cap a la llibertat d’expressió i llibertat de la premsa. Ho vàrem veure el 2022 amb les protestes dins museus, on les periodistes que varen cobrir la notícia també foren detingudes o acusades d’una acció que no participaven. Va passar al museu egipci de Barcelona i al Museo del Prado a Madrid. Fou el cas de la periodista Mar Sala, que un any després dels fets la jutgessa acabàs arxivant el cas. 

La repressió de la protesta també s’ha incrementat, dificultant a vegades el dret a la protesta. Ho hem vist amb Greta Thunberg, que els darrers anys ha estat arrestada més de tres ocasions en protestes pacífiques: contra la destrucció d’un poble per una mina gegant a Lutzerath (Alemanya), a la Haia per participar en una protesta en el carrer contra el subsidi del Govern holandès a les empreses fòssils, a Londres contra la indústria fòssil i per participar en una concentració prop d’Eurovisió per protestar contra el genocidi de Palestina. I també ho veim en altres parts del món on les protestes són directament reprimides, com Balotxistan (Pakistan), on reprimiren i arrestaren unes 300 persones a una manifestació. Agressions que també trobem a Canàries al Puertito de Adeje. 

Un grau més de la repressió són les sancions econòmiques, són molts els casos dins el nostre estat que es multen a les activistes. El maig de 2020, moment de pandèmia, es multà amb 2.700 € a tres joves de Granada per pintar missatges amb guix en terra a la nit. A Mallorca es va multar amb 4.000 € a la Plataforma contra els Megacreuers per una protesta simbòlica feta el 2022 a bord d’un veler. També a judici són portades dues dones del Mar Menor per aturar una excavadora. Però les multes més elevades se les emporten Rebelión Científica, amb 350.000 € i Futuro Vegetal, amb uns 500.000 €, per a diferents protestes climàtiques. 

La presó és l’altra gran sanció a la qual s’enfronten moltes d’aquestes activistes. Rebelión Científica acumula fins a 21 mesos de presó per tirar aigua amb colorant biodegradable al Congrés. O la detenció de les activistes de Futuro Vegetal, perquè la Fiscalia General de l’Estat les declara juntament amb Extinction Rebellion una organització criminal. Detencions que en molts casos l’entitat denunciava que no es garantien el seu benestar i les seves dietes veganes. 

Per no parlar d’altres parts del món, com el cas de l’activista francesa Coline Fay, que fou condemnada a cadena perpètua per participar en una protesta pacífica al Senegal. Després de mig any d'incertesa i pressions s’aconseguí que l’ambaixada francesa actuàs per alliberar-la. 

A més d’això, la policia també ha posat en marxa altres mecanismes de vigilància i espionatge de les activistes. Un primer cas el trobem en les detencions o identificacions de les activistes en protestes on es guarden les seves dades en llistes secretes per controlar els seus moviments fora les fronteres. Un segons cas és el de la infiltració de policia secreta dins els moviments socials, per captar informació confidencial i boicotejar l’activisme. 

Les persones advocades que defensen a les activistes han assegurat que la Fiscalia General de l’Estat ha obert una línia de repressió contra el que anomena ecologisme radical, doncs com els va afirmar la brigada d'informació policial “desde que no existen delitos de izquierda radical, nosotros ahora estamos dedicados al ecologismo radical”. 

Malgrat fa més de 50 anys que l’activisme ecologista actua per protegir el planeta, els darrers anys els moviments climàtics estan patint una repressió sistèmica. Aquesta repressió ve justificada per l’estat per les noves vies d’actuació que han començat a explorar els activistes. Aquests casos i modes de repressió patits els darrers anys són diversos.

El primer cas de repressió és cap a la llibertat d’expressió i llibertat de la premsa. Ho vàrem veure el 2022 amb les protestes dins museus, on les periodistes que varen cobrir la notícia també foren detingudes o acusades d’una acció que no participaven. Va passar al museu egipci de Barcelona i al Museo del Prado a Madrid. Fou el cas de la periodista Mar Sala, que un any després dels fets la jutgessa acabàs arxivant el cas.