Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

Espacio de opinión de la delegación de elDiario.es en Illes Balears. Las asociaciones políticas, sociales, económicas y culturales de las islas debaten sobre los distintos temas que afectan al archipiélago. Puedes enviar tu opinión a illesbalears@eldiario.es en castellano o catalán y sin límite ni máximo de caracteres.

De l'os polar a la boia de sa Dragonera

Sa Dragonera.

0

Tot i que mai he estat una gran aficionada a l'esport, sempre he seguit amb relativa intensitat les olimpíades. Supòs que no és una cosa meva, es tracta d'un esdeveniment del qual és difícil no estar pendent. En concret, record sentir una gran fascinació en els moments en els quals se superen rècords. El cas més destacat és d'Usain Bolt, que ens va deixar carreres emocionants i un rècord del món que va anar superant cursa rere cursa.

Aquest estiu a Mallorca també hem superat més d’un rècord, però en aquest cas d’aquells que et fan tremolar pensant en el futur que ens espera. La nostra estrella particular ha estat la boia de sa Dragonera, sense cap discussió. Com la millor atleta ha anat superant tots els rècords de temperatura de l’aigua. Que la mar superi els 30 graus no és normal i pot tenir un efecte devastador per la vida a la nostra illa, dins i fora de l’aigua.

Només amb una recerca ràpida de Google, veurem com els mitjans locals s’han fet ressò en més d’una ocasió de les altes xifres que aconseguia la nostra protagonista. Però crec que el fet diferencial no se situa en la premsa, que ja fa temps que dia si i dia també ens alerta, sinó en la percepció de la gent. Al llarg d’aquest estiu he tingut més d’una conversa sobre lo molt calenta que estava l’aigua del mar o sobre com s’està allargant la temperatura estival. La gent ha començat a percebre en primera persona els canvis i, tot i que això sigui un senyal dolent, crec que podem extreure alguna cosa positiva si aprenem ràpidament la lliçó.

El moviment ecologista ja fa molt temps que té un debat obert sobre com comunicar. L’exemple el trobem en un dels recursos més utilitzats, l’os polar que perd la seva casa perquè els pols s’estan desfent. Ningú dubtarà de la potència de la imatge. Però aquest tipus de missatge té dos problemes. El primer és que presenta una realitat que frega allò apocalíptic, una gran catàstrofe i, l’ésser humà, per defecte, acostuma a donar l’esquena i mirar cap a un altre costat davant aquestes situacions. La segona dificultat és que els pols es troben molt lluny i que la gran majoria del món no ha vist mai un os polar. Amb això vull dir que és una cosa aliena a nosaltres, que ens pot preocupar, però que no està present en el nostre dia a dia, com si ho està la inflació, l’atur o l’alt preu de l’habitatge.

Sempre he cregut que per generar aquesta consciència ambiental que tant es necessita hem de superar l’os polar i hem de xerrar de com afecta a la nostra vida. Perquè l’ecologisme no pot ser només una lluita pròpia d’una gent molt bona, que es preocupa pels animals i per la mare terra. No. La terra, el nostre planeta, seguirà aquí, d’això no hi ha dubtes, qui potser deixa d’existir serem nosaltres i la nostra forma de vida.

Crec que aquí resideix la potència del tot el que hem viscut aquest estiu, la potència de la boia de sa Dragonera. Per primera vegada s’ha percebut, en el cos de tots els habitants de Mallorca, la realitat del canvi climàtic. Això, conjugat amb la primera temporada alta després de la pandèmia, crec que està contribuint a fer que el replantejament del canvi de model comenci a agafar més força. Diria que estem davant d’una finestra d’oportunitat.

Tots els informes d’experts ens diuen que no som a temps d’aturar el canvi climàtic, però sí sabem que podem fer moviments perquè el cop sigui menys fort. Aquesta dècada és crucial i necessitem una ciutadania conscienciada, que actuï pensant en el clima. Per això, avui vull reflexionar sobre com hem de comunicar, en definitiva, com ho hem de fer per arribar a més persones.

Baix el meu punt de vista, ja ho he deixat entreveure: la clau se situa en què l’ecologisme no sigui una acció militant, sinó d’apel·lar al dia a dia de la gent. Un exemple clar és el de la transició energètica. Un pot posar plaques a casa perquè està molt conscienciat, però també ho podria fer perquè en aquesta crisi energètica surt molt més a compte. Amb el primer argument arribem a un públic ja motivat per la qüestió, amb el segon ens obrim a tota la societat.

Una cosa semblant succeeix amb el reciclatge. La separació, que tots fem a la nostra llar, pot ser una acció de pura confiança, pràcticament religiosa. Vull dir amb això, que és un acte de fe, donat que no veiem el resultat directe. Per això hem de començar a comunicar la manera en com separar a casa teva t’afecta a la teva vida diària. Perquè si fas la bossa d’orgànica a casa, aquesta s’anirà a una planta de tractament i amb ella faran compost. Aquest compost generat a les plantes de Mallorca es ven a agricultors de la terra a un preu públic. Si el poden comprar més barat i no importar-lo, podran ser més competitius. Al final, el ciutadà que ha separat l’orgànica a casa seva podrà comprar el producte local que sempre pensa i vol endur-se a casa, però que actualment no ho fa perquè és més car.

En el dia mundial del canvi climàtic cal que ens plantegem com fer que l’ecologisme sigui majoritari a les nostres illes. Estic convençuda que la millor manera per fer-ho és entendre que això no és un tema que afecti a l’os polar, sinó que ja ha arribat a les nostres portes, que ja ha arribat a la boia de sa Dragonera.

Sobre este blog

Espacio de opinión de la delegación de elDiario.es en Illes Balears. Las asociaciones políticas, sociales, económicas y culturales de las islas debaten sobre los distintos temas que afectan al archipiélago. Puedes enviar tu opinión a illesbalears@eldiario.es en castellano o catalán y sin límite ni máximo de caracteres.

Etiquetas
stats