El boom de les galeries d'art atrau estrangers adinerats a Menorca: “Volen decorar les cases milionàries”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Menorca viu des de fa tres anys la florida d'una primavera artística que sembla no tenir fi -encara que sí preu i força alt-. Els darrers dos mesos han obert a l'illa cinc noves galeries de projecció internacional, que completen un mosaic compost per més d'una desena de centres artístics arribats a Menorca després de la pandèmia. Una constel·lació d'ofertes d'art contemporani amb un preu d'obres que oscil·la entre les cinc i les set xifres.
El passat dissabte 6 de juliol es va inaugurar a Maó la galeria Albarrán-Bourdais. Quatre dies després, dimecres 10, va fer el mateix la Galeria de Las Misiones amb casa matriu a Montevideo. Aquell mateix mes va inaugurar la seu insular el centre d'art Numa Menorca a Ciutadella, impulsat per la fundació homònima, a càrrec del magnat luxemburguès Jean Paul Goerens. El dilluns 24 va obrir l'espai Enso Menorca ubicat davant de la ja veterana Galeria Cayón, que va obrir el 2022, a l'edifici que anys enrere va saber ser l'únic cinema de la ciutat. La llista segueix (espai Lacasa, Nicolaquadri…). Totes aquestes cases van al darrere de la firma suïssa Hauser & Wirth, pes pesant del mercat d'art a nivell internacional, que va obrir el 2021 la veda per a aquest boom de centres d'art a Menorca destinats a compradors d'alt perfil econòmic. Per què ara i per què Menorca?
“En el cas d'Albarrán-Bourdais l'aposta per Menorca té a veure amb l'enllaç que Christian Bourdais i Eva Albarrán tenen amb l'illa, ja que fa anys que estiuegen aquí i el 2021 van decidir comprar una casa per fer-la la seva residència d'estiu, moment en què també van adquirir l'immoble contigu per instal·lar una galeria”, explica a elDiario.es Marta Coll, responsable de comunicació d'aquest centre d'art amb seu a Madrid i la sucursal menorquina del qual està situada en una vella casa senyorial de quatre pisos ubicada davant del Teatre Principal de Maó, al cor urbà i aristocràtic de la ciutat. Segons afirmen des de la galeria, el projecte va iniciar el seu camí menorquí amb una exposició de l'artista francès Christian Boltanski i va reinaugurar la seu local recentment amb una mostra del suís Felice Varini, que plasma la seva proposta artística de formes geomètriques i colors primaris sobre les parets de les quatre plantes del lloc.
El preu de l'habitatge, disparat
Un fenomen que ha comportat l'obertura de galeries d'alt perfil al món de l'art en un territori tan petit com Menorca és l'acceleració de la gentrificació i la pujada de preus dels habitatges. Amb l'arribada de grans fortunes que compren a més d'art, segones i terceres residències, aprofundeix la crisi d'accés a lloguers raonables i vivibles, com ara ja va assenyalar elDiario.es el 2021. Avui, tres anys després, aquest procés es troba en el seu moment de més agudització.
“Jo crec que hi ha molts factors que influeixen en el preu dels habitatges. És a dir, Menorca sempre ha estat turística, la gent sempre ha estat molt atreta per l'oferta natural i és probable que, d'un temps ençà, també vingui per l'oferta cultural. En tot cas, és un assumpte molt complex per establir una relació simple i directa entre una cosa i l'altra”, assenyala Marta Coll, que es va exercir també com a responsable de comunicació al gegant Hauser & Wirth.
Jo crec que hi ha molts factors que influeixen en el preu dels habitatges. És a dir, Menorca sempre ha estat turística, la gent ha vingut sempre molt atreta per l'oferta natural i és probable que, d'algun temps ençà, també vingui per l'oferta cultural. En tot cas, és un assumpte molt complex com per a establir una relació simple i directa entre una cosa i l'altra
Tot i això, i malgrat que l'argument sobre la multicausalitat de l'augment del preu dels habitatges a Menorca és cert, el cas de la galeria suïssa compta amb un ampli ventall d'experiències similars. Segons un article del Financial Times, des de l'obertura d'una sucursal d'H&W al comtat britànic de Somerset (un territori rural que amb prou feines superava els 3.000 habitants el 2021), els preus es van disparar un 19% en un any i les operacions de compravenda d'immobles per més de 300.000 lliures van créixer el 122% comptant un any natural des de l'obertura de la galeria.
Segons un article del Financial Times, des de l'obertura d'una sucursal d'H&W en el comtat britànic de Somerset (un territori rural que a penes superava els 3.000 habitants en 2021), els preus es van disparar un 19% en un any i les operacions de compravenda d'immobles per més de 300.000 lliures van créixer un 122% comptant un any natural des de l'obertura de la galeria
Anabel Angoso és artista plàstica i codirectora de la galeria Enso al centre de Maó. Va passar cinc anys treballant a Dubai, període del qual destaca l'interès que van suscitar les seves obres en col·leccionistes de tot el món, però especialment entre xeics àrabs, que agraden especialment de comprar “art europeu” a preus que poques butxaques poden afrontar. Per la seva banda, ia diferència de Coll, aquesta artista considera que l'arribada del gegant suís és clau per entendre el boom de les galeries a Menorca i el seu impacte al mercat immobiliari. “És clar que l'arribada d'un projecte com aquest ha posat Menorca al punt de mira a nivell internacional”, explica en diàleg amb elDiario.es.
Angoso afegeix una observació que fins ara era només una associació lliure o un sentit comú compartit entre veïns: la gentrificació i l'encariment dels habitatges producte de l'arribada de clients associats a la gran galeria suïssa. “És veritat que després de l'obertura de Hauser va venir molta gent a comprar cases, especialment francesos, encara que hi ha gent de molts llocs… Això va atreure un tipus de client i un tipus de públic que abans no hi havia a l'illa”.
Després de l'obertura de Hauser va venir molta gent a comprar cases, especialment francesos, encara que hi ha gent de molts llocs… Això va atreure a una mena de client i un tipus de públic que abans no hi havia a l'illa
A les parets, sobre els arcs, a les cantonades, per l'escala, omplint els espais diàfans d'aquesta galeria, s'ubiquen les obres d'Angoso: una proposta artística que barreja la tècnica del collage amb l'oli i l'acrílic en una narrativa a alhora íntima i universal. Una sèrie de llenços que expliquen històries de vida, emocions, amors i soledats, viatges i trobades amb un puntet naïf. Sobre el perfil de compradors del seu art, que parteix de les quatre xifres i puja fins a les cinc depenent de quina obra parlem, l'artista assaja una caracterització que es podria fer extensible a les altres galeries que brollen a l'illa. “No podria dir gaire sobre el perfil dels compradors perquè la veritat és que acabo d'arribar-hi, però bé, cal tenir en compte que, al final, l'art no és una cosa accessible per a tothom. Aleshores és clar que hi ha població local que s'ho pot permetre però no tanta. No? O sigui, la gent de fora compra cases de milions d'euros i vol obres d'art per decorar-les”.
L'art no és una cosa accessible per a tothom. Hi ha població local que pot permetre-li-ho, però no tanta. La gent de fora compra cases de milions d'euros i vol obres d'art per a decorar-les
“Els amos de la galeria es van enamorar de l'illa”
A l'Illa del Rei, seu de la galeria Hauser&Wirth de Menorca, avui tot són preparatius perquè Susana Chillida, filla del cèlebre escultor basc l'obra del qual és el centre de la proposta artística de la galeria per a enguany, participarà en una projecció de cinema sobre l'obra del seu pare, una activitat emmarcada en el cicle de peces audiovisuals sobre artistes que enguany impulsa la galeria. A l'activitat assisteixen clients, galeristes, marxants, artistes i algun curiós d'últim moment. Segons dades d'H&W, només un terç dels assistents és resident.
“A què es deu el boom de les galeries ho hauries de preguntar a les galeries noves, nosaltres som un projecte fruit que fa més d'una dècada que Manuela i Iwan porten venint a Menorca, es van enamorar de l'illa i van decidir crear aquest centre d'art”, explica Mar Rescalvo, directora de H&W Menorca. Segons ella, i més enllà de la proposta artística de Hauser, la relació entre pujada de preus als habitatges, nous compradors francòfons i la galeria és una cosa multicausal. “Des d'abans de l'obertura d'aquest espai, fruit de les crisis que viu aquest món globalitzat, la gent es mou d'un lloc a l'altre i crec que ha estat un factor que influeix en el tema vivenda. No crec que hagi estat una mica d'un dia per a l'altre. A Mercadal, d'on sóc, fa molt de temps que és impossible aconseguir un lloguer raonable”, insisteix Rescalvo.
Amb tot, i malgrat que la crisi de l'accés a l'habitatge a Balears arriba a rivets dramàtics els últims anys, el diari The Guardian va assenyalar el 2020 que Iwan Wirth i Manuela Hauser -els fundadors de la xarxa global de galeries d'art Hauser & Wirth, que es descriuen regularment com “la parella més poderosa del món de l'art”- es van mudar el 2007 a la localitat british de Bruton i van obrir una galeria el 2014 i, des d'aleshores, “les persones famoses i creatives s'han atret entre si a la ciutat” i han creat un “veritable brunzit” que ha atret els rics i ha fet pujar el preu de les cases “massivament”, en paraules de Mendoza-Wilson, el director de relacions amb els inversors de System Capital Management.“
Una altra curiositat sorgeix de preguntar sobre els preus que s'ofereixen en l'espai. “Nosaltres som un centre d'art, no ens dediquem a la venda exclusivament, si bé hi ha algunes obres que poden estar disponibles per a la compra, no sabria dir-te perquè no és el meu àmbit”, explica Rescalvo en diàleg amb elDiario.es. Consultada sobre aquest punt, una conservadora d'art amb més de trenta anys de trajectòria en l'àmbit confirma que cap obra de les exposades, per exemple, en H&W en 2023, baixava de les sis xifres, encara que des de la galeria sostenen que l'any passat es podien trobar obres barates, “d'uns mil o dos mil euros”.
Una conservadora d'art amb més de trenta anys de trajectòria en l'àmbit assegura que cap obra de les exposades en el centre de la signatura suïssa Hauser & Wirth en 2023 baixava de les sis xifres
Art pour la galèrie
L'art i el mercat d'art no són la mateixa cosa, n'hi ha fins i tot alguns pensen que són conceptes antagònics, tot i que sembla evident que els nous marxants d'art arribats a Menorca no es compten entre aquests. D'altra banda, si es para atenció al lapse de temps en què les galeries romanen obertes (totes obren de juny a octubre), resulta difícil imaginar-se en quin moment aquests espais estan pensats per als residents, que durant els mesos de temporada alta estan ocupats atenent turistes i acumulant estalvis per passar l'hivern, en part degut al model econòmic –i per tant social– centrat en el turisme, que impera a Menorca i a totes les Illes Balears.
“La nostra intenció és presentar als artistes i a la seva obra des d'un punt de vista completament diferent i establir una relació amb la naturalesa, amb la història, amb la cultura i amb la comunitat. Només al maig vam tenir a 57 grups escolars, organitzem tallers familiars i impulsem una passada de temporada per a totes aquestes persones que veiem que repeteixen, tenim el projecte Education Lab, el projecte artístic amb Plastic Free que articula amb els centres de dia d'adults majors de tota Menorca, col·laborem amb la Xarxa de Biblioteques Públiques, amb l'Institut Menorquí d'Estudis, amb el Centre Penitenciari... Estem molt vinculats a la comunitat”, sosté Rescalvo, qui, malgrat tot, reconeix que la galeria com a tal tanca a l'hivern, just quan la immensa majoria dels residents té temps per a consumir art. La vinculació amb la comunitat que absolutament totes les galeries pregonen com a part de la seva proposta és llavors poc més que una enunciació, potser també un desig.
Les galeries romanen obertes únicament de juny a octubre. Resulta difícil imaginar-se en quin moment aquests espais estan pensats per als residents, que durant els mesos de temporada alta estan ocupats atenent turistes i acumulant estalvis per a passar l'hivern
Abans de l'arribada de les grans fortunes suïsses, franceses, dubaities (vegeu St. Clara Project) i luxemburgues, a Menorca hi havia només dues galeries: Artara i Encant. Ara com ara, la primera galeria, pertanyent a la històrica empresa familiar Argos, es dedica gairebé exclusivament a l'emmarcat i les motllures. Encant, per part seva, manté un perfil baix, en una aposta que mira amb certa distància l'arribada dels nous marxants i galeristes d'accent francòfon. “La meva cerca amb l'art no està ni va estar mai relacionada amb el mercat de l'art. Guanyo diners, però això no és el més important per a mi ni per als artistes que represento des de fa més de dues dècades”, sosté Elvira González, directora de la galeria Encant, que va obrir les portes el 2001, després d'evolucionar d'espai de restauració d'antiguitats a galeria d'artistes amb firmes pròpies, moltes menorquines.
Enfundada en el seu mico blau maó, Elvira dirigeix aquesta galeria des del 1999 asseguda després d'una taula senzilla envoltada fins a dalt de retaules i bastidors. Explica que després de diversos anys com a alta funcionària de l'Estat amb plaça fixa va resoldre abandonar els tons grisos de la burocràcia estatal per incursionar, per fer, intentar, allò que desitjava. “En el seu moment guanyava i vivia molt bé, però no era gens feliç. Gairebé 30 anys després dedicada a l'art et confesso que hi ha hagut moments molt durs econòmicament, realment dramàtics, però ni un sol dia he estat infeliç i vaig sortir a la superfície moltes vegades amb l'ajuda dels meus artistes i clients”, sosté mentre atén intermitentment curiosos i clients.
Elvira dirigeix una de les galeries històriques de Menorca des de 1999. Després d'anys com a funcionària amb plaça fixa, va deixar el seu lloc i va apostar per l'art. 'Gairebé 30 anys després et confesso que hi ha hagut moments molt durs econòmicament, realment dramàtics, però ni un només dia he estat infeliç i vaig sortir a flotació moltes vegades amb l'ajuda dels meus artistes i clients', comenta
“Fa dotze o quinze anys a Menorca no es consumia pràcticament art contemporani o conceptual. Aleshores si jo hagués venut marines o art figuratiu ara estaria folrada. Però com que feia art conceptual el meu èxit econòmic sempre va ser relatiu”, afegeix. Sobre el boom de les galeries, manté una distància prudent i reflexiona: “Per mi la discreció és un valor. Hi ha gent que va molt ràpid per la vida. Cal prendre's les coses al ritme de Menorca, aquesta illa té un ritme pausat, això és clau per integrar-s'hi. Hauser és un transatlàntic a penes un vaixell de paper”.
A l'Illa del Rei els preparatius ja estan a punt per a l'activitat que celebra l'obra d'un dels artistes espanyols més importants del segle XX, les peces del qual seran gaudides -i fins i tot adquirides- pels qui poden comprar temps per a pagar-les. Elvira, que és d'origen lleonès, insisteix: “Les fires d'art són iguals que les fires de bestiar. L'art ha de ser veritat i ser bell. Tot el que surti d'aquí és pur negoci”.
0