El ciment guanya als talaiots: el PP reactiva un viaducte que posa en risc el Patrimoni de la Humanitat de Menorca

Aquest dilluns, la política menorquina va fer un tomb després de l'anunci del Consell Insular de reiniciar les obres del polèmic viaducte de Rafal Rubí, un pont inacabat que roman des del 2011 a un costat de la carretera Me-1 al tram d'Alaior - Maó i que en el seu moment va elevar les tensions entre organitzacions ecologistes i ambientals i el govern del llavors president Santiago Tadeo (PP). El motiu principal de conflicte rau en la proximitat de la infraestructura viària a dues navetes funeràries de l'Edat de Bronze, declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco com a part del conjunt de la Menorca Talaiòtica.

El 2023, el Comitè Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS) va recomanar la retirada del pont, assenyalant el seu impacte negatiu en el paisatge i la seva incompatibilitat amb els valors del lloc protegit. Ara el projecte viari posa en risc la conservació d'aquests monuments megalítics.

Segons va anunciar el màxim responsable de la institució, Adolfo Vilafranca, el projecte està “aprovat inicialment” i compta amb un “pressupost assignat de 6 milions d'euros”. S'espera que les obres finalitzin en un termini de 11 mesos. “La reforma de la carretera general és una prioritat. El tram de Rafal Rubí fa una dècada que està amb les obres sense acabar. S'han perdut anys i milions d'euros de manera incomprensible, ja que a més és un tram perillós. És un projecte que s'havia polititzat i ara torna al camí tècnic. Posem seny”, va asseverar el president del Consell Insular en una roda de premsa que va oferir al costat del conseller de Transport, Juan Manuel Delgado, i el conseller de Cultura, Juan Domingo Pons.

“Politització del projecte”

Segons van informar les autoritats insulars durant la roda de premsa, les actuacions previstes durant els propers mesos buscaran ampliar la plataforma de la carretera fins a tenir un mínim de 12 metres d'amplada, amb dos carrils de circulació de 3,5 metres i vorals de 2,5 metres. “Es millorarà el traçat i la mobilitat finalitzant les obres de l'enllaç parcialment executat, amb els ramals, lloses de transició i acabats que possibilitin fer els canvis de sentit i la incorporació a la via des del camí de Rafal Rubí i el Camí d'Alcaidus en condicions segures”, va explicar el conseller Delgado.

La “politització del projecte” a què al·ludeix el mandatari insular en el seu discurs té a veure amb la resistència que des de fa anys exerceix un ampli ventall d'entitats socials, organitzacions ambientals com el GOB i Menorquins pel Territori, associacions veïnals i espais ecologistes de l'illa que ja el 2015 van protagonitzar grans manifestacions. “És una obra que busca aprofundir el model turistificador i que pretén donar més infraestructura a Menorca per rebre més turistes, més cotxes de lloguer i més benefici per al mateix sector empresarial concentrat que ens empobreix i ens deixa sense lloc per viure”, expressen a elDiario.es diversos exintegrants de l'associació juvenil Menorquins pel Territori.

És una obra que cerca aprofundir el model turistificador i que pretén donar més infraestructura a Menorca per rebre més turistes, més cotxes de lloguer i més benefici per al mateix sector empresarial concentrat que ens empobreix i ens deixa sense lloc per viure

Exintegrants de l'associació juvenil Menorquins pel Territori

Com ja va informar al seu dia elDiario.es, el 2023 el Comitè Internacional de Monuments i Llocs de la Unesco (ICOMOS) va elevar un informe a les autoritats insulars recomanant la remoció del pont pel fet que confronta amb les navetes funeràries de Rafal Rubí, dos monuments que daten de l'Edat de Bronze i que avui són, com la resta de la Menorca Talayótica, Patrimoni de la Humanitat. En aquest mateix sentit, l'informe també sol·licitava al Consell Insular que abans de l'1 de desembre del 2024 havia de remetre a l'organisme internacional un informe sobre el compliment de les recomanacions.

Davant d'aquesta sol·licitud, el govern insular va encarregar el febrer de l'any passat un Estudi d'Impacte Patrimonial al consultor d'Unesco Jordi Tresserras Juan, expresident d'ICOMOS, que va resultar favorable a la construcció de l'enllaç vial, sempre que es construeixi una “pantalla vegetal” amb plantes autòctones destinades a mitigar l'impacte paisatgístic i es fomenti i es fomenti “la hidrosembra i revegetació dels talussos a terraplè amb l'enllaç, utilitzant espècies autòctones”. L'expert també va suggerir al seu informe “el soterrament de les línies aèries de comunicacions i les línies elèctriques”.

L'informe lliurat el juliol de l'any passat va ser àmpliament celebrat al gabinet de Vilafranca, els consellers del qual van subratllar dilluns passat que, “després de gairebé dos anys de treball intens”, ja tenen la solució tècnica que “farà compatible la seguretat viària amb el Patrimoni Mundial”.

Rebuig social i advertiments de la Unesco

Després de l´anunci del govern insular la reacció no s'ha fet esperar i nou entitats s'han pronunciat en contra de les obres, entre elles el Col·legi d'Arquitectes, el d'Arqueòlegs, el Consell Científic de l'Institut Menorquí d'Estudis, l'Associació d'Amics del Museu de Menorca, l'Ateneu de Maó i el GOB.

Tot i que l'anunci oficial sobre la reactivació de les obres ja s'ha realitzat, des de l'oposició adverteixen que el Consell encara necessita diversos informes preceptius: de l'òrgan d'avaluació ambiental, de la direcció general de recursos hídrics i de les àrees de patrimoni i paisatge. A més, subratllen que l'informe que recolza el projecte va ser signat per Tresserras -que no per ICOMOS-, cosa que consideren una falta d'aval internacional.

“Aquesta avaluació d'impacte patrimonial s'ha elaborat sense contemplar alternatives viables més enllà de la proposta ja preconcebuda; no han realitzat un veritable estudi comparatiu”, assenyala Esteve Barceló, coordinador de Més per Menorca, en diàleg amb aquest mitjà.

“Total manca de diàleg social”

Per part seva, les entitats integrants del Consell Social de la Menorca Talaiòtica -l'òrgan creat expressament per a la participació social a propòsit del patrimoni talaiòtic de l'illa- assenyalen que l'equip de govern incorre en una “total manca de diàleg social” pel que fa a Rafal Rubí. “Messos enrere vam sol·licitar per escrit que es reunís l'organisme per poder debatre però la petició no va ser atesa. Per això es va acordar, el 2025, escriure directament a la Unesco, que és la responsable de vetllar pels valors declarats Patrimoni Mundial”, assenyalen representants de diverses entitats que integren l'organisme i que insisteixen que la reactivació de les obres no compta.

“Cal recordar que la candidatura de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial es va gestar en dues fases: la primera proposta enviada el 2013 va ser rebutjada perquè no n'hi havia prou que es presentés una relació significativa d'elements destacats del patrimoni prehistòric insular, sinó que es requeria que aquests jaciments incloguin un entorn que els inclogués un entorn que els vinculi. Per això, la segona proposta, que va ser definitivament aprovada a finals de 2023, dibuixa unes zones de territori anomenats components (en verd a la imatge següent), que presenten una significativa densitat d'elements”, expliquen des del GOB, organització que integra el Consell Social de Menorca Talaiòtica.

“Com es pot observar, la zona on actualment s'aixeca l'inici de la rotonda (cercle blanc) de doble nivell de Rafal Rubí, està íntegrament dins d'una zona declarada Patrimoni Mundial”, assenyalen els ecologistes. Per això, la Unesco va demanar al Consell, a la pàgina 55 incís i del seu informe: “Retirar el més aviat possible les obres vials parcialment finalitzades a la zona sud-est, component d'Alaior, i els pals i esteses elèctriques a les zones paisatgístiques entre diferents jaciments arqueològics que afecten negativament les vistes paisatgístiques”.

“És a dir, que les propostes que ara s'han anunciat de fer compatibles les obres amb les navetes que estan a escassos metres amb pantalles vegetals i coses semblants ja van ser descartades al seu dia”, emfatitzen.

Alternatives

Durant més de 10 anys, el pont inacabat de Rafal Rubí ha vist passar llargues i caloroses temporades d'estiu. També freds, humits i llargs hiverns, sense trobar-hi solució. Entre ser demolit o ser acabat, la balança sembla inclinar-se avui per la segona opció, cosa que era una promesa de campanya del president Vilafranca, però també una consigna innegociable al receptari urbanístic del PP de Menorca des de fa anys. La pregunta és: hi ha alternatives que no posin en risc el patrimoni històric de l'illa i que puguin garantir millor infraestructura viària?

Durant més de 10 anys, el pont inacabat de Rafal Rubí ha vist passar llargues i caloroses temporades d'estiu. També freds, humits i llargs hiverns, sense trobar solució. Entre ser demolit o ser acabat, la balança sembla inclinar-se avui per la segona opció, la qual cosa era una promesa de campanya del president Vilafranca, però també una consigna innegociable en el receptari urbanístic del PP de Menorca des de fa anys

“És evident que hi ha alternatives. Fins al 2023 existia un projecte amb enllaços a nivell que oferia una solució segura i respectuosa amb els condicionants patrimonials, ambientals i paisatgístics. Després van arribar les eleccions i l'actual equip de govern ha preferit ignorar aquesta proposta i mantenir-se ferm en el model de rotondes a doble nivell, una opció més costosa econòmicament, però també amb un major impacte patrimonial, paisatgístic i ambiental”, emfatitzen els ecosoberanistas de Més per Menorca.

És evident que existeixen alternatives. Fins a 2023 existia un projecte amb enllaços a nivell que oferia una solució segura i respectuosa amb els condicionants patrimonials, ambientals i paisatgístics. Després van arribar les eleccions i l'actual equip de govern ha preferit ignorar aquesta proposta i mantenir-se ferm en el model de rotondes a doble nivell, una opció més costosa econòmicament, però també amb un major impacte patrimonial, paisatgístic i ambiental

Més per Menorca

Gairebé 100.000 residents i 84.000 places turístiques

Una altra pregunta que cal fer és la idoneïtat d'un projecte d'aquestes característiques en una illa el principal actiu de la qual és precisament la conservació mediambiental i el baix impacte paisatgístic. Cal un enllaç vial a dos nivells que posi en risc el patrimoni insular? Aquesta pregunta no es pot respondre sense atendre la circulació de vehicles turístics creixent, il·limitada, especialment de lloguer, que circulen per l'illa cada temporada d'estiu. Ja el 2022, el Govern balear va reconèixer que la realitat de la pressió turística supera molt la planificació establerta.

Traduït en números, en el cas de Menorca, hi ha gairebé 100.000 residents i 84.000 places turístiques oficials. Tot i això, l'Institut Balear d'Estadística -oficial- estima que al pic més alt de la temporada arriba a haver a l'illa unes 240.000 persones, és a dir, 56.000 persones més de les planificades.

“La necessitat d'una infraestructura que absorbeixi tota aquesta quantitat de gent és l'expressió del model de creixement il·limitat que proposa el PP. En lloc del pont el que cal fer és limitar el nombre de vehicles turístics com fan la resta d'illes. És una de les poques mesures que pot tenir efecte a curt termini per a combatre la massificació i el col·lapse que es viu cada estiu”, conclouen des del GOB.