Desnonats amb tres fills i dues nòmines: “Ho hem perdut tot, fins i tot el llibre de família”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Abraham i Alejandra van néixer a Eivissa. La seva filla i els seus dos fills també. Resideixen a la localitat de Santa Eulària des Riu de tota la vida. Tota la seva existència pivota al voltant d'aquest enclavament de l'est de l'illa, on ara estudien les menors, igual que ho van fer ells. La família es va quedar al carrer d'un moment a l'altre el dia 22 de febrer, encara que els havien avisat el 30 de gener que els desnonarien si els serveis socials de l'Ajuntament no expedien un certificat de vulnerabilitat. L'informe s'enviava al jutjat el dia 21 de febrer a les 14.00 hores i, “segons va comentar l'empleada del jutjat que es va personar al desnonament, havia arribat a mans del jutge aquell mateix matí, que el va desestimar”, explica a elDiario.es Abraham. Des de llavors viuen en hostals pagats pel Consistori amb el focus posat al benestar dels seus fills i a buscar un habitatge.
La parella havia llogat la vivenda a través d'una “empresa de pagaments” amb domicili a Barcelona. “El 2023 em van tallar els comptes del banc per un deute amb Hisenda, mentre el vaig solucionar van passar 4 mesos”, explica el pare. Quan va resoldre el problema amb les arques públiques la família va tornar a pagar la renda mensual. “Vaig parlar amb ells i els vaig proposar pagar cada mes 500 euros més per saldar el deute, però es van negar, volien cobrar-ho tot d'una vegada i jo no podia tenir tots aquests diners junts”, especifica. Aquests tipus d'empreses tenen departaments jurídics molt eficients. La família només s'ha reunit amb la propietat de la casa una vegada. “Igual si haguéssim pogut parlar amb els amos no estaríem en aquesta situació”, puntualitza Abraham, “però l'asseguradora directament em va posar una demanda de desnonament. Jo no em vaig poder defensar perquè no tenia diners per acudir a un advocat”, assegura.
Vaig parlar amb l'empresa que gestiona el lloguer i els vaig proposar pagar cada mes 500 euros més per saldar el deute, però es van negar, volien cobrar-ho tot d'una vegada i jo no podia tenir tots aquests diners junts
El dia 30 de gener, quan el jutjat els va avisar que els desnonarien, van trucar als serveis socials municipals. “Tenim tres fills i no ens podíem quedar al carrer, em van demanar els papers del jutjat i els vam sol·licitar l'informe de vulnerabilitat amb què podíem evitar aquest desnonament, tal com em van dir. De fet, estàvem esperant que ens enviessin aquest informe, però no arribava. A més, com que el jutjat no ens va avisar de res, crèiem que això estava paralitzat per això de l'informe, però no va ser així”, relata.
El dia anterior al desnonament, en no tenir notícies ni del jutjat ni de l'Ajuntament, es van dirigir a les dues oficines per conèixer la situació respecte a l'informe de vulnerabilitat, que determina si una família està en risc d'exclusió, motiu pel qual es pot paralitzar un desnonament. “Em van dir que encara no en tenien l'informe. Quan els vaig anar a preguntar, em van dir que estaven esperant que el jutjat els ho demanés a ells i que per això no ho havien fet”, comenta el pare.
La realitat és que l'Ajuntament va remetre aquest informe el mateix dia 21 a les 14.00 hores, després de la visita i un dia abans del desnonament. “La persona que va venir del jutjat al desnonament ens va informar que el jutge ho havia desestimat el mateix matí del 22. No sé si és perquè estem tots dos treballant, però ens vam veure al carrer amb els nostres tres fills sense esperar-ho”, explica Abraham. I és que en aquests moments a l'illa tenir feina i una nòmina no garanteix poder accedir a un habitatge, tal com explica aquesta família desesperada per trobar una solució habitacional que els asseguri la cohesió familiar.
Amb informe de vulnerabilitat i directes al desnonament
“Menys la roba i les quatre coses més importants ho hem perdut tot, fins i tot el llibre de família”, diu Alejandra, per a qui la situació està sent molt traumàtica. “Es van presentar a casa els del jutjat i la policia i no vam poder fer res més. Moltes de les nostres coses s'hi van quedar. Vam treure al portal tot el que vam poder en una hora i mitja i, després, busquem un lloc on ficar-les. Encara no ho hem pogut treure tot. A veure si quan vinguin els propietaris en podem treure'l, però no tenim lloc on ficar-lo”, expliquen. Els serveis socials municipals també es van personar en el moment del desnonament i passades unes hores els van oferir una habitació en un hostal pagat per l'Ajuntament.
Es van presentar a casa els del jutjat i la policia i no vam poder fer res més. Moltes de les nostres coses es van quedar allà. Vam treure al portal tot el que vam poder en una hora i mitja i, després, busquem un lloc on ficar-les
“Nosaltres ho hem de pagar tot amb targeta, tal com ens van dir. Des dels serveis socials em demanen un extracte del compte per saber en què gasto els meus diners i després de comprovar que són per menjar i despeses bàsiques ells em paguen una altra setmana d'hostal. El mateix cada setmana”, explica. La família ha de suportar altes despeses per a l'alimentació, ja que als hostals no tenen cuina. “M'estic gastant 50 ó 60 euros en menjar preparat. Només ens paguen l'hostal. Però nosaltres el que volem és trobar un habitatge on puguem viure i estem tocant totes les portes. Esperem que algun propietari amb consciència ens ofereixi un lloguer que puguem pagar. No som indigents, treballem tots dos, però no arribem als preus que es demanen en aquests moments. Si algú ens pot donar un cop de mà a llogar-nos un pis que puguem pagar, els ho agrairíem molt”, exclama Abraham.
A més, la salut de la parella s'està ressentint per la impotència de comprovar que moltes portes es tanquen. “Estem de baixa. La meva dona ja estava de baixa perquè li estan fent proves de fibromiàlgia i després d'això, a més, és al psicòleg. Hem estat a punt d'haver d'anar a un hostal a Sant Antoni perquè aquí no hi havia lloc una de les setmanes, però els meus fills estan escolaritzats a Santa Eulària, tenen tots els amics aquí i no volen moure's. És clar, els hi parlem i els diem que és una possibilitat”, aclareix.
Des que se'ls va anunciar el desnonament, Abraham ha sol·licitat cita amb l'alcaldessa de la localitat, Carmen Ferrer, que encara no s'ha pogut materialitzar. “Cada vegada que s'acosta el dia ens truquen per endarrerir-la. La segona data era el 26 de març, però ens van trucar per retardar-la una altra vegada pel dia 4 d'abril. És possible que no pugui arreglar res, però ella és la persona que porta el poble i crec que les persones som allò principal. Entenc que no ens puguin pagar l'hostal per molt de temps, però vull que em donin una solució. M'han dit que l'Ajuntament et paga part de la fiança o de les mensualitats, però demanen tant que els serveis socials m'han dit que no poden respondre aquests números”, concreta.
Abraham assegura que està content amb la feina que està fent l'equip del PP al poble. “Però el que no pot ser és que es gastin a l'ampliació del Palau de Congressos, que a més no cal, més de 30 milions d'euros però que les persones no siguem tan importants”, denuncia. Santa Eulària des Riu és una localitat petita, de prop de 40.000 habitants i tothom se'n coneix. Abraham va tenir com a company de col·legi un dels regidors al municipi, encara que no vol donar el seu nom. “Ell mateix em va deixar un missatge al meu telèfon particular quan van ser les eleccions demanant-me el vot, ens vam saludar pel carrer, ens coneixem de tota la vida”, explica.
Alejandra reclama ajudes per als ciutadans oriünds del municipi i les famílies que es trobin en aquest tipus de situacions. Residents que han pagat els seus impostos tota la vida i que ara es troben amb aquest tipus de dificultats que poden abocar aquesta família a un desterrament obligat, sense haver comès cap delicte. El Consistori de Santa Eulària des Riu gestiona aquest any 56 milions d'euros d'un pressupost que va ser presentat per l'alcaldessa Carmen Ferrer i el regidor d'Hisenda, Miquel Tur, en un acte en què van assegurar, segons la Cadena Ser, que es comprometien amb els ciutadans en “polítiques de mobilitat, habitatge, conciliació i gent gran”.
El castell de cartes que s'ensorra
“Nosaltres sempre hem estat molt responsables amb els nostres fills i no consentirem que ens els treguin perquè no tinguem un habitatge”, comenta Abraham. Tot i que per part del Consistori no se'ls ha donat una data límit per estar als hostals, altres persones que s'han trobat anteriorment en aquesta situació els han explicat que “normalment es dóna un termini de 3 mesos”. Tot i això, fonts de l'Ajuntament han assegurat a elDiario.es que no hi ha un termini determinat per a aquests ajuts específics.
“El problema és que en aquesta època no trobo res. Podríem pagar un lloguer de 2.000 euros perquè allò que no volem és problemes amb la custòdia dels nens”, insisteixen. “Encara que són moltíssims diners i ens hauríem de treure d'altres coses bàsiques. Però com et demanen uns quants mesos de fiança, entrades, pagaments a les immobiliàries… no hi podem arribar. Jo no tinc 30.000 euros, que és el que ens han arribat a demanar per entrar a una casa, demanen molts mesos a compte i nosaltres no podem. A més, no tenim ningú que ens avali. Ens veiem lligats de mans i peus”, addueixen desesperats.
Jo no tinc 30.000 euros, que és el que ens han arribat a demanar per entrar a una casa, demanen molts mesos a compte i nosaltres no podem. A més, no tenim ningú que ens avali. Ens veiem lligats de peus i mans
La família explica que des de serveis socials els han assegurat que els poden ajudar amb una part dels diners que han de pagar per entrar-hi, però que no poden acceptar abusos. L'Ajuntament tampoc no disposa de cap recurs habitacional ni de partides econòmiques d'urgència per allotjar la família, ni tan sols habitatge públic que pugui posar a la seva disposició. “Si em surt un lloguer em poden ajudar, però no em donaran 5.000 euros per entrar en una casa, de manera que tampoc en tindria prou. Els demanem que puguin esperar que s'acabi la temporada, perquè ara és un moment molt complicat amb els preus pujant”, assevera Alejandra.
El paper de les institucions
Les mateixes fonts municipals asseguren que “no hi ha un temps estipulat per mantenir aquest tipus d'ajuts”. “Sense una alternativa no es pot deixar desatesa una família, si no compta amb recursos propis per poder tirar endavant. Per això els ajuts també es van adaptant a les necessitats dels usuaris”, expliquen. Així, quan les persones troben un habitatge per llogar, si necessiten ajuda per poder dipositar una fiança, pagar el primer mes o algun pagament similar que els pugui resultar difícil abordar, es poden assumir per part de l'Ajuntament. També, en cas que estiguin vivint en un habitatge, es poden donar ajudes que es denominen de 'sosteniment familiar' que cobriran els consums -aigua i llum, bàsicament- perquè puguin centrar-se en altres pagaments com a lloguer o hipoteca“, afegeixen
En cas necessari, també es poden rebre targetes moneder per a menjar i, en el cas de menors, es poden pagar extraescolars -repàs, activitats esportives, etc…- perquè els nens “tinguin recursos que poden necessitar per a la seva rendiment escolar o per poder tenir una via d'esbarjo”, concreten des del Consistori. Tot i això, la família d'Abraham i Alejandra no necessitaria aquestes ajudes, la seva única necessitat és trobar una casa on viure.
Des de Serveis Socials són reticents a parlar de casos concrets per una protecció de la intimitat. Tot i això, aquestes fonts municipals expliquen que s'estan tenint reunions periòdiques “per poder veure com va progressant la situació”. “No sabem quines quantitats els poden sol·licitar. Aquest tema es tracta des de fa anys i som conscients dels preus que hi ha. Es valora cada cas, però tampoc no podem transigir amb condicions que es puguin considerar abusives”, asseveren.
L'Ajuntament de Santa Eulària vol posar clar que no té competències en habitatge: Tot i així, en els dos darrers mandats s'han aixecat al municipi més d'un centenar de VPO gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament, s'han lliurat centenars d'ajuts al lloguer i compra d´habitatge i s´ha ofert un solar perquè la Guàrdia Civil pugui construir una casa caserna a Santa Gertrudis, que suposarà habitatge per a un col·lectiu molt necessari i que també competeix amb la resta d´usuaris al´hora d´aconseguir un habitatge digne . S'està treballant a tirar endavant la proposta de construcció d'habitatges de lloguer a preu limitat, el build to rent famós. Però el problema no és només al municipi de Santa Eulària -ni tan sols és només de Balears- i hi ha altres administracions que en són les responsables. No ens desentenem del tema i intentem fer el que es pot“.
Tot i això, el Consistori sí que podria demanar al Govern que declari el municipi 'zona tensionada' amb l'objectiu d'aplicar la Llei d'estatal habitatge de 2023 i poder controlar els preus dels lloguers, opció que no han contemplat. “Actualment no considerem fer aquesta petició perquè amb la informació de què es disposa no sembla que sigui una mesura que hagi funcionat allà on s'ha aplicat”, argumenten, tot i que no han pogut concretar més sobre els fonaments d'aquesta afirmació. “És el que ha arribat a l'equip de govern, no són informes sobre el municipi”, expliquen a elDiario.es. “Com a equip de govern, als polítics els arriba informació també dels seus partits”, especifiquen, sense que es pot saber a quines ciutats es refereixen ni quina és la informació amb què treballen per poder arribar a aquestes conclusions.
Abraham i Alejandra reiteren que el més important són els seus fills. “La pressa que tenim és que no passi res amb els nens. És la nostra preocupació més gran. Ens dediquem en aquests moments als nens ia buscar casa a cos i ànima” expliquen desesperats. Per aquest motiu, la parella ha decidit obrir un crowdfunding, per recaptar diners que els puguin ajudar a llogar un habitatge, ja que sembla que no hi ha possibilitat d'un habitatge social o públic ni hi ha cap mecanisme d'urgència per fer front a les dificultats que puguin tenir les persones residents.
Segons publicava El Periódico, el municipi de Santa Eulària s'ha convertit a la localitat de més de 25.000 habitants amb l'habitatge més car d'Espanya, davant d'Eivissa ciutat i Sant Sebastià, dues ciutats que han ocupat el primer lloc de la classificació. El preu mitjà del metre quadrat de l'habitatge a la Villa del Río, dada que inclou obra nova i de més de cinc anys, es va cotitzar a finals de l'any passat (2022) a 4.407 euros, segons consta a l'últim butlletí d'estadístiques del valor taxat del preu de lhabitatge del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Els preus no han deixat de pujar.
0